Actualitats
De materials basics que se pòdon agotar dins los 50 ans que venon
Per evitar la dependéncia dels idrocarburs avèm bastit d’alternativas que dependon excessivament de l’extraccion del liti, del cobalt, del telluri o de las tèrras raras
Tèxte legit
Delà la penúria de semiconductors que raportàvem en setembre passat, qualques economistas preveson que la crisi dels provesiments s'agreujarà. Los materials basics per produire de veituras electricas, de telefòns mobils e de panèls solars se pòdon agotar dins los 50 ans avenidors, segon un reportatge de Manel Riu e Roger Palà que lo publica El Crític. Per evitar la dependéncia dels carburants derivats del petròli, avèm bastit d’alternativas que dependon excessivament de l’extraccion de materials coma lo liti, lo cobalt, lo telluri o las tèrras raras. Mas aqueles materials, venguts indispensables, se pòdon agotar lèu, segon plusors especialistas interrogats dins lo reportatge de Riu e Palà.
Lo liti es basic per las batariás e sas resèrvas màgers son en Chile. Sa produccion s’es multiplicada per 8 dins las darrièras 20 annadas. Es tanben indispensable a de pichons aparelhs electronics coma las calculadoiras, los audiofòns o los estimuladors cardiacs. A mai, las batariás de liti se son darrièrament fòrça popularizadas pels telefòns mobils. Ça que la, segon lo Ministèri chilen de l’Indústria Minièra, lo 20% de la produccion del liti es utilizat per l’indústria del veire e de la ceramica. Segon lo reportatge de ElCrític, lo risc de penúria de liti es “mejan-naut”.
Lo fosfòr es un autre element qu’es impossible de remplaçar, mai que mai per l’agricultura. Es un dels compausants basics dels fertilizants. A la diferéncia del nitrogèn e del potassi, lo fosfòr es pas abondant. Segon l’Organizacion de l’ÒNU per l’Agricultura e l’Alimentacion (FAO), “l’agotament del fosfòr supausariá un problèma de plan mal resòlver fàcia a l’alimentacion de la populacion mondiala. Las màgers resèrvas mondialas de fòsfor se tròban al territòri ocupat del Sahara Occidental.
Lo coire es lo material dels cables e, amb l’alumini, es un dels metals mai emplegats del Mond. Chile es tanben al cap de la produccion mondiala, e segon los expèrts lo mineral se pòt agotar abans 2050.
Las tèrras raras comprenon 17 elements de la taula periodica coma los lantanids, l’itri o l’escandi, que son essencials al desvolopament de las nòvas tecnologias e de las energias renovelablas, mai que mai a l’eoliana. Sa produccion s’es multiplicada per 7 dins los darrièrs 40 ans, e a l’ora d’ara es contrarotlada a mai de l’80% per China. En 2011, lo govèrn chinés limitèt sas exportacions de tèrras raras a 24 000 tonas, fàcia a una demanda exteriora d’aperaquí 60 000 tonas. En contrarotlant la clau de l’exportacion, China podiá arribar de contrarotlar lo desvolopament global de las nòvas tecnologias duradissas. De soslinhar qu’Afganistan es tanben ric en tèrras raras.
Lo liti es basic per las batariás e sas resèrvas màgers son en Chile. Sa produccion s’es multiplicada per 8 dins las darrièras 20 annadas. Es tanben indispensable a de pichons aparelhs electronics coma las calculadoiras, los audiofòns o los estimuladors cardiacs. A mai, las batariás de liti se son darrièrament fòrça popularizadas pels telefòns mobils. Ça que la, segon lo Ministèri chilen de l’Indústria Minièra, lo 20% de la produccion del liti es utilizat per l’indústria del veire e de la ceramica. Segon lo reportatge de ElCrític, lo risc de penúria de liti es “mejan-naut”.
Lo fosfòr es un autre element qu’es impossible de remplaçar, mai que mai per l’agricultura. Es un dels compausants basics dels fertilizants. A la diferéncia del nitrogèn e del potassi, lo fosfòr es pas abondant. Segon l’Organizacion de l’ÒNU per l’Agricultura e l’Alimentacion (FAO), “l’agotament del fosfòr supausariá un problèma de plan mal resòlver fàcia a l’alimentacion de la populacion mondiala. Las màgers resèrvas mondialas de fòsfor se tròban al territòri ocupat del Sahara Occidental.
Lo coire es lo material dels cables e, amb l’alumini, es un dels metals mai emplegats del Mond. Chile es tanben al cap de la produccion mondiala, e segon los expèrts lo mineral se pòt agotar abans 2050.
Las tèrras raras comprenon 17 elements de la taula periodica coma los lantanids, l’itri o l’escandi, que son essencials al desvolopament de las nòvas tecnologias e de las energias renovelablas, mai que mai a l’eoliana. Sa produccion s’es multiplicada per 7 dins los darrièrs 40 ans, e a l’ora d’ara es contrarotlada a mai de l’80% per China. En 2011, lo govèrn chinés limitèt sas exportacions de tèrras raras a 24 000 tonas, fàcia a una demanda exteriora d’aperaquí 60 000 tonas. En contrarotlant la clau de l’exportacion, China podiá arribar de contrarotlar lo desvolopament global de las nòvas tecnologias duradissas. De soslinhar qu’Afganistan es tanben ric en tèrras raras.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I després diuen que el creixament econòmic, com creixarem si al Mon no queda res per explotar!?
Aquest Mon capitalista en que vivim i també el post-Comunista, ha depradat tant que aviat haurem de renunciar a la majoria del que tenim, per què no hi haurà red per explotar, el Mon s'haurà acabat.
Així que si volem posar seny, ja ho sabem sinó...també.
visc ala Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Jo ne me'n dau pas: la sciéncia qu'a pro avançat entà que, d'ací tà cinquanta ans, e s'i tròbe quauquarren tà remplaçar aqueths materiaus.
#2 Coma lo motor a aiga jà, basat sus l'electrolisa, inventat dins las annadas cinquanta e que son brevet foguèt sul pic comprat e clavat per las companias petrolifèras per copar la chica a tota concurencia. N'ausirètz de longa parlar coma d'una galejada utopica e fantasierosa. Se compren aisidament perque : en pus de far quincanelar lo comèrci mondial de las energias fossilas riscaria tanben de ringardisar lo nucleari civil. Doncas aquel motor d'aiga es estat decidit qu'existissia pas e qu'aquel que pensaria lo contrari seria segur es baug, "complotista" coma se ditz ara per designar l'eretic. Eppur....
La solucion es dins la recercha scientifica de l'energia libra aquela que produit mai d'energia que n'en consòmma. Aqui s'en parla pas gaire mas es lo devenir de l'umanitat. França retrograda dins lo classement scientific e es pas drubida a tota noveutat. L'energia libra es desja coneiguda sur terra mas si era gratuita ente botariam lo comptor per far paiar las gens?.
Non es necessari d'anar prèmi nobel d'economia e de fisica e quimia per plan compréner que tot fonccionament extractivista es menaçat de penuria. Se dins una botelha, prenèm cada jorn un gotet d'aiga, arriba inexorablament lo moment que la botellha es voida. La tèrra es una esfèra plena virant a l'entorn d'una estela al mièg del void. Se d'aquela tèrra tiram sempre mai cada jorn molonasses de causas, cossí aquelas causas non poirián venir tròp raras al final ? Non se pòt concebre una sistèmi fondat sus una creissença infinida (coma lo capitalisme) dins un mond finit (cona una esfèra al mièg del void). Non es ideologic, mas simplament matematic.
Per un material coma lo liti, per exemple, a se'n deure servir obligatòriament, las doas soletas solucions realistas, poissiblas, seràn, siá de trobar mejan de tornar utilizar lo material ja utilizat, siá de quitar de l'utilizar. Valent a dire, de descréisser. Confortablament (d'un biais volgut e organizat) o catastroficament (d'un biais passiu).
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari