Actualitats
Las fèstas d’ivèrn en Occitània en totes sos accents
Gabrièu Pelisson parla amb nòu convidats qu’explican aquelas fèstas e tradicions en Aran, Gasconha, Lemosin, Auvèrnhe, Lengadòc, Provença, Niça e las Valadas
Tèxte legit
Lo canal YouTube Parpalhon Blau, que fa difusion de la lenga e de la cultura occitanas, ven de publicar un documentari sus las fèstas occitanas d’ivèrn, de Martror a Candelièra. “En realitat, de fèstas n’avèm tantas pels Païses d’Òc que semblariá pecat de las gardar sonque per nosautres”, çò ditz Gabrièu Pelisson que presenta la riquesa culturala del país en totes sos accents. Per o far, lo youtubaire occitan convèrsa amb nòu personas qu’explican aquelas fèstas e tradicions en Aran, Gasconha, Lemosin, Auvèrnhe, Lengadòc, Provença, Niça e las Valadas.
Lo vidèo es estructurat en capítols:
Gabrièu Pelisson es un jove niçard occitanofòn que faguèt sos estudis a Tolosa. Mestreja plan la lenga nòstra tant amb accent lengadocian coma en niçard. Son canal de YouTube es consagrat a l’aprendissatge, la practica e la difusion de la lenga occitana e es seguit per unes 4500 abonats de pertot.
Lo vidèo es estructurat en capítols:
— Introduccion
— Totsants
— Santa Barba
— Nadal
— Las bèstias maleficas de Nadal
— La grépia
— Lo repais de Nadal
— Los fuòcs de Nadal
— Cap d’An
— Los Reis
— Candelièra
— Carnaval
— Totsants
— Santa Barba
— Nadal
— Las bèstias maleficas de Nadal
— La grépia
— Lo repais de Nadal
— Los fuòcs de Nadal
— Cap d’An
— Los Reis
— Candelièra
— Carnaval
— La fèsta ideala
Gabrièu Pelisson es un jove niçard occitanofòn que faguèt sos estudis a Tolosa. Mestreja plan la lenga nòstra tant amb accent lengadocian coma en niçard. Son canal de YouTube es consagrat a l’aprendissatge, la practica e la difusion de la lenga occitana e es seguit per unes 4500 abonats de pertot.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Al llibre de Pèire Bec "La Lenga Occitana"a la pag.61, traduccion de M. Josèp Migot del Conselh d'Estudis de l'Institut d'Estudis Occitans.,ont i a la pronunciacion del Bas-Limosin, la -A finala se conservava igual, e a vegades sonava -OE. Quan es faguet aquest trebalh era la forma majoritaria, senon Pèire Bec o agués dit.
#4 Lo "representant de Lemòtges" a 'na linga eiretada, parla coma la gent dau país naut-lemosin de l'oest parlen, tròç d'einnucent. Van pas chamnhar lor prononciacion per te far plaser. L'i a mas quauques parlars dau bas-lemosin qu'an conservat [a] finau. La prononciacion [ɔ] es majoritària en òc, qu'es entau e entau qu'es e tant pieg si quò te fai petonar.
Gabrièl Pelisson qu' es Niçard on an conservada la pronunciacion de la -A finala. A estat estudiant per Tolosa e segurament a cregut que seria melhor perque li publicassen lo video, de que parlàs amb la fonetica dialectala de la -O. Lo representant de Lemoges segurament li an dit qu' era l' unica forma de l'occitan e li an rentat lo cervelh e s'o a cregu, aital coma la de las Valadas. Segurament perquè se pensan qu' es la forma bona. Afortunadament lo de la Val d'Aran pronuncia plan. Lo Gascon o pronuncia coma una e neutra-OE., e tanben lo niçart que parla del Nadal o pronuncia amb la fonetica culta. I a l'idea de que la forma correcta e mai prestigiosa es la de la -O e desgraciadament vesem coma parlants d'aquelas terras an cambiat sa forma natural per adoptar la dialectala. Segurament no saben aquestes, que la foma mai onorable e culta es la qu' a conservat la pronunciacion -A/-OE coma la lenga antiga dels Trobadors de la Cultura Universala.
Grandmercé per aquesta passejada, a l'entorn de las fèstas d'ivern, dins l'occitania tota !
Quina riquesa ! Quina diversitat ! M'agradèt d'ausir cada fèsta e particularament dins son pròpri dialècte !
Bona idèa !
Òsca !
Cristina
Mercés au Gabrièu per lo trabalh que hè. E es totjorn un plàser de se daissar portar par las istòrias dau Jan-Francés Vinhau.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari