capçalera campanha

Actualitats

Lo mur frontalièr de Polonha talharà per la mitat lo bòsc mai ancian d’Euròpa

Lo bison europèu es tornarmai al bòrd de l’extincion e *Białowieża ten la populacion pus granda del continent
Lo bison europèu es tornarmai al bòrd de l’extincion e *Białowieża ten la populacion pus granda del continent | Michał Żmihorski

Tèxte legit

Lo bòsc de Białowieża es un espaci natural d’una granda valor environamentala qu’ara es en perilh a causa del mur frontalièr que vòlon bastir entre Polonha e Bielorussia. Publicam en seguida l’adaptacion en occitan d’un article d’expèrts en ecosistèmas forestièrs qu’avertisson de las consequéncias desastrosas d’aquel projècte. L’article es publicat originàriament en anglés dins The Conversation e es signat per Katarzyna Nowak, de l’Estacion Geobotanica de Białowieża, Departament de Biologia, Universitat de Varsòvia; Bogdan Jaroszewicz, professor de biologia e director de l’Estacion Geobotanica de Białowieża, Universitat de Varsòvia, e Michał Żmihorski, cap de recèrca en biogeografia de l’Institut de Recèrca suls Mamifèrs, Acadèmia de las Sciéncias de Polonha.


Polonha a previst de bastir un mur long de sa frontièra amb Bielorussia, mai que mai per blocar los migrants que fugisson l’Orient Mejan e Asia. Mas lo mur devesiriá tanben lo vast e ancian bòsc de Białowieża, qu’es Patrimòni Mondial de l’UNÈSCO, qu’aculhís mai de 12 000 espècias d’animals e que compren las rèstas mai grandas d’aquel bòsc primigèni que cobrissiá ancianament la màger part de las tèrras bassas d’Euròpa.
 
Aquelas sòrtas de territòris frontalièrs los cal preservar prioritàriament pr’amor que sovent aculhisson una biodiversitat e d’ecosistèmas unics, mas son totjorn que mai menaçats per las fortificacions de las frontièras. Sèm d’expèrts en ecosistèmas forestièrs e dos de nosautres avèm mai de tres decennis d’experiéncia en trabalhant ensems a Białowieża, sus las interseccions de l’ecologia forestièra e vegetala e dels aucèls. Dins la revista Science, descriguèrem fa gaire cossí lo mur frontalièr previst per Polonha metriá en perilh aquel bòsc transfrontalièr.
 
Lo nuclèu de Białowieża se caracteriza per un bòsc ancian ric en fusta mòrta e en descomposicion que noirís de mossas, de liquens, de campairòls, d’insèctes e tanben fòrça vertebrats. D’animals grands coma lo bison europèu, lo singlar, lo gatilop e lo lop abitan lo bòsc d’un costat e de l’autre de la frontièra.
 
Un mur blocariá lo movement d’aqueles animals, per exemple en empachant que los orses bruns recolonizen la part polonesa del bòsc ont son estats observats recentament après una longa abséncia. Lo mur comportariá tanben lo risc d’invasions de plantas, e implicariá una pollucion acostica e luminosa que desplaçariá la fauna salvatja. L’afluéncia de personas e veïculs, e las escobilhas ja comoladas (principalament de plastics) supausan tanben de risques, compresas las malautiás: sabèm ja que los umans pòdon transmetre la covid a d’espècias salvatjas, coma los cèrvis.
 
Lo mur de Polonha serà naut de 5,5 mètres, solid, amb de fil de fèrre de ponchas sus la part superiora, e remplaçarà una barralha provisòria de 130 quilomètres de 2,5 m de nautor bastida de l’estiu fins a la tardor de 2021. Aquel mur serà pro naut per afectar los aucèls que vòlon bas, coma lo pollambèrt.
 
 
Mai d’empediments per la fauna que per las personas
 
Lo mur prepausat per Polonha revèrta la barrièra bastida long de cèrts tròces de la frontièra entre los Estats Units e Mexic. Las recèrcas realizadas a partir de camèras mòstran qu’aqueles murs dissuadisson mens las gents que la fauna. Los animals afectats per la barrièra Estats Units-Mexic comprenon de jaguars, de chòts e un tropèl de bisons que lor manjar e lor aiga foguèron separats per la frontièra.
 
Las barralhas d’Euròpa son fòrça variadas e existís pas de nòrmas d’atenuacion. Una barralha de fil de fèrre, bastida en 2015 per Eslovènia long de sa frontièra amb Croàcia, tuèt de cèrvis e d’agaças amb una taxa de mortalitat de 0,12 mamifèr ongulat per quilomètre de barralha. Long de la frontièra entre Ongria e Croàcia, la mortalitat dins los primièrs 28 meses après la bastison d’una barralha foguèt mai nauta, amb 0,47 mamifèr onglat per quilomètre. S’observèt tanben de grands acamps de cèrvis sus la linha de la barralha, que poirián propagar de malautiás e alterar la dinamica predador-presa en lor facilitant la captura dels lops.
 
Las personas se pòdon servir de rampas, de tunèls e emplegaràn de rotas alternativas per via aeriana e maritima, del temps que la fauna o fa pas sovent. Las parets an tanben un grand còst uman. Pòdon redirigir las personas, e dins una mendre mesura la fauna salvatja, devèrs de rotas mai perilhosas, per exemple, en lor fasent traversar de flumes o de desèrts de nauta valor naturala o culturala.
 
A l’ora d’ara, i a de barrièras fisicas, de barralhas e de murs, sus 32 000 quilomètres de frontièras dins tot lo Mond, amb d’auments significatius dins los darrièrs decennis. Segon un estudi recent, près de 700 espècias de mamifèrs poirián ara aver de dificultats per traversar diferents païses, çò que geinariá lor adaptacion al cambiament climatic. La fragmentacion de las populacions e dels abitats significa un flux genetic reduch dins las espècias e los ecosistèmas mens resilients.
 
 
La seguretat frontalièra sus l’accion climatica
 
Segon l’Institut Transnacional, las nacions ricas priorizan la seguretat de las frontièras a l’accion climatica, çò que contraditz las promesas fachas a la COP26, coma protegir los bòsques del Mond. Qualques unes dels 257 bòsques Patrimòni de l’Umanitat emeton ara mai de carbòni que n’absorbisson, mas lo bòsc de Białowieża es totjorn un païsatge sanitós e ben connectat. Lo mur frontalièr de Polonha metriá aquò en perilh.
 
La bastison d’aqueles murs tend tanben a evitar o a èsser en desacòrdi amb las leis environamentalas. Desprècian los investiments en preservacion e dificultan la cooperacion transfrontalièra. Nos es ja estat de mal de collaborar amb d’autres scientifics de Bielorussia e lo nòu mur rendrà encara mai malaisit lo trabalh scientific transfrontalièr.
 
Es possible d’atenuar los efièches de cèrtas barrièras frontalièras. Mas aquò requerís, almens, d’identificar d’espècias e d’abitats en risc, de concebre de barralhas per minimizar los damatges ecologics e de definir una atenuacion als ponches de passatge de fauna coneguts. Pòt tanben significar una atenuacion assistida a travèrs d’una barrièra per espècias determinadas. Segon nòstras coneissenças mai finas, s’es pas encara efectuada una avaloracion formala dels còstes socials o environamentals dins lo cas del mur previst per Polonha.
 
Es ora que los biologistas de la preservacion se fagan ausir, sustot quand s’agís de la question de las barrièras frontalièras. A mesura que lo cambiament climatic menaçarà de rompre las frontièras e los esquèmas migratòris de las personas e de la fauna, caldrà reformular non solament las politicas e los encastres, mas tanben lo biais de percebre las frontièras.
 
Aquò se passa ja sens nosautres, pr’amor que “las frontièras naturalas s’inondan, se desplaçan, s’escrancan o s’assecan”. Los murs, coma las interdiccions reactivas de viatjar, son pas en sincronia amb la solidaritat globala e las accions coordenadas qu’avèm de besonh en urgéncia per salvagardar la vida sus la Tèrra.
 
 
 
 
 
Katarzyna Nowak  (Estacion Geobotanica de Białowieża, Universitat de Varsòvia)
Bogdan Jaroszewicz (Estacion Geobotanica de Białowieża, Universitat de Varsòvia)
Michał Żmihorski (Acadèmia de las Sciéncias de Polonha)
 

 
Article publicat originàriament dins The Conversation e adaptat de l’anglés a l’occitan per la redaccion de Jornalet.

 
 
 
 
Iabonar los amics de Jornalet

 

 
Lo bòsc de Białowieża es ric en fusta mòrta e en descomposicion
Lo bòsc de Białowieża es ric en fusta mòrta e en descomposicion | Michał Żmihorski
Aperaquí lo 60% dels 1500 km<sup>2</sup> de bòsc se tròba en Bielorussia
Aperaquí lo 60% dels 1500 km2 de bòsc se tròba en Bielorussia
Cèrvi roge: lo manjar preferit dels nombroses lops de Białowieża
Cèrvi roge: lo manjar preferit dels nombroses lops de Białowieża

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

"Tàrrega!" Igualada(PP.CC.)
3.

Fot-li, més, quan sembla que en algun lloc se'n poden sortir, fot-li a destroçar un bosc mes que milenari, per una questió de política.
Rucs son, si saben que això es il·legitim, i un herror, perquè ho fan!? això vol dir que els polítics que projecten aquestes barbaritats, son...., bé poseu-hi l'adjectiu que vulgueu, però segur que els polítics d'aquell País, no se'ls estimen gaire, però tot hi axí ells a fotre! Colla de....
Visca la Terra...Lliure!
L'ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
Martin
2.

Lo P Lachaud, plan abituat a las indignacions de clavièr, nos explica que caldriá "reglat (sic) los problems de las sorças d'energia e de lòr reparticion equitable sur la planeta" mas tanlèu que se parla d'organisme supranacional que pòsca agir sus aquò, l'ausiretz immediatament udlar a la dictadura mondiala... cercatz l'error, coma se ditz.

  • 8
  • 2
pierre lachaud
1.

Lo mur de Berlin a estat fach puis desfach. En sera de mesme per aquilh mur.
L'environament cata los problems daus òmes e de lòrs rivalitats. Doas guerras mondialas an pas abotit a una patz de las frontieras. Chau tornar començar mas fach e desfach quò es totjorn dau trabalh.
Benleu que chaldria elevat nòstre niveu de consciença per que la patz s'installa definiitivament, reglat los problems de las sorças d'energia e de lòr reparticion equitable sur la planeta. Quò es lo problem de la politica mas qui mena la politica si quò es pas la corupcion?

  • 3
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article