Actualitats
La crisi de Cazacstan fa davalar lo bitcoin
Cazacstan es lo segond país del Mond en produccion de criptomoneda
Tèxte legit
La valor del bitcoin, la principala moneda electronica descentralizada de la planeta, s’es esfondrada en seguida del blocatge d’Internet ordenat per las autoritats de Cazacstan per fin de reprimir las protèstas contra la pojada dels prèses dels carburants. S’es declarat l’estat d’emergéncia e las fòrças de l’òrdre an tuat de desenas de manifestants.
Las monedas electronicas, o criptomonedas, coma lo bitcoin se crèan dins un procès sonat minatge. Podèm dire, doncas, que las criptomonedas se “minan”. Per la tecnologia blockchain, cada escambi financièr deu èsser validat, aquò passa pel calcul d’una pròva criptografica, qu’exigís una granda poténcia de calcul descentralizada. De minar de criptomoneda consuma una quantitat enòrma d’electricitat. Un estudi de Digiconomist revèla que lo bitcoin aviá de besonh de 30,25 TWh d’electricitat en 2017, siá una poténcia instantanèa de 3,4 GW.
En Cazacstan, se genèra fòrça electricitat de bon mercat, çò que fa del país lo segond del Mond en produccion de criptomoneda. Segon de donadas d’agost passat, Cazacstan aculhís lo 18% de la poténcia computacionala mondiala de criptomonedas. Entre dimars e dijòus passat, la produccion de bitcoin de la planeta davalèt del 14% en arribant a la valor pus bassa dels darrièrs meses.
Lo minatge de las criptomonedas es sovent criticat pels ecologistas a causa d’aquela requerença tan granda d’energia. En Cazacstan, mai que mai, l’electricitat se produtz dins de centralas de carbon, fòrça vièlhas e extrèmament polluentas.
La proliferacion de l’indústria de las criptomonedas en Cazacstan representa un chepic màger per las autoritats, qu’an promés de descarbonar de tot en tot l’economia del país abans 2050. A l’ora d’ara, las emissions de CO2 de Cazacastan son superioras a las de China e se pensa que lo minatge de las criptomonedas consuma environ l’8% de l’energia producha dins lo país.
L’an passat, lo Ministèri de l’Energia cazac presentèt un plan per combatre la produccion illegala de criptomonedas, que se calcula que consuma lo doble de çò que los productors declaran oficialament.
Las monedas electronicas, o criptomonedas, coma lo bitcoin se crèan dins un procès sonat minatge. Podèm dire, doncas, que las criptomonedas se “minan”. Per la tecnologia blockchain, cada escambi financièr deu èsser validat, aquò passa pel calcul d’una pròva criptografica, qu’exigís una granda poténcia de calcul descentralizada. De minar de criptomoneda consuma una quantitat enòrma d’electricitat. Un estudi de Digiconomist revèla que lo bitcoin aviá de besonh de 30,25 TWh d’electricitat en 2017, siá una poténcia instantanèa de 3,4 GW.
En Cazacstan, se genèra fòrça electricitat de bon mercat, çò que fa del país lo segond del Mond en produccion de criptomoneda. Segon de donadas d’agost passat, Cazacstan aculhís lo 18% de la poténcia computacionala mondiala de criptomonedas. Entre dimars e dijòus passat, la produccion de bitcoin de la planeta davalèt del 14% en arribant a la valor pus bassa dels darrièrs meses.
Lo minatge de las criptomonedas es sovent criticat pels ecologistas a causa d’aquela requerença tan granda d’energia. En Cazacstan, mai que mai, l’electricitat se produtz dins de centralas de carbon, fòrça vièlhas e extrèmament polluentas.
La proliferacion de l’indústria de las criptomonedas en Cazacstan representa un chepic màger per las autoritats, qu’an promés de descarbonar de tot en tot l’economia del país abans 2050. A l’ora d’ara, las emissions de CO2 de Cazacastan son superioras a las de China e se pensa que lo minatge de las criptomonedas consuma environ l’8% de l’energia producha dins lo país.
L’an passat, lo Ministèri de l’Energia cazac presentèt un plan per combatre la produccion illegala de criptomonedas, que se calcula que consuma lo doble de çò que los productors declaran oficialament.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari