La Confederacion de las Calandretas a presentat sa seguida de proposicions al govèrn de França, a travèrs del prefècte de Montpelhièr, dins l’encastre de la manifestacion de dissabte de la setmana passada. Las proposicions d’aquela confederacion occitana d’escòlas laïcas se devesisson en divèrsas seccions, que fan referéncia sustot al domeni educatiu e d’organizacion de l’Estat.
Evidentament, la prioritat de Calandreta es l’educacion, e per aquela rason aquel capítol es lo primièr blòc de la revendicacion. Segon lo document liurat al prefècte, la lei d’educacion deu garentir l’egalitat dins l’ensenhament entre las lengas minorizadas de França e las lengas estrangièras. Mai concretament, se demanda que, de la meteissa faiçon que se passa amb la lenga còrsa, l’occitan siá comprés dins los oraris normals educatius de las escòlas mairalas e elementàrias. Tocant la segondària, valent a dire los collègis e licèus, Calandreta demanda un estatut especific per las lengas minorizadas, per evitar la concurréncia fòrça prejudiciabla amb las matèrias apeladas “lengas vivas estrangièras” e “lengas vivas raras” (LVE/LVR). Fin finala, encara en matèria educativa, se demanda que las collectivitats dobriscan la pòrta a las ajudas especificas pels locals de las escòlas associativas laïcas en lenga autoctòna.
Lo segond blòc fa referéncia al modèl d’Estat. Segon Calandreta, cal que la futura lei de descentralizacion comprenga l’obligacion de las collectivitats de prene de mesuras concretas per protegir lor patrimòni lingüistic e cultural, de la meteissa faiçon que se fa en d’autras matèrias, coma lo patrimòni arquitectural o gastronomic. Al nivèl concret, per exemple, caldriá crear de faiçon ordinària e obligatòria de plans de desvolopament de las lengas mal nomenadas “regionalas”, en aquelas regions ont se parlan.
Al delà, Calandreta reclama tanben al ministre de la Cultura que modifique son orientacion en favor del patrimòni lingüistic e cultural de França, dins lo sens de donar l’importància que meritan sas lengas minorizadas. Dins aquela linha, demanda que se prenga las mesuras adeqüatas per donar un sens practic a aquel cambiament d’orientacion politica. Per exemple, se prepausa la creacion d’una comission de concertacion dins cada Direccion Regionala dels Afars Culturals (DRAC), ont las associacions e las collectivitats afectadas ajan de votz per parlar, sul modèl dels conselhs academics.
Evidentament, la prioritat de Calandreta es l’educacion, e per aquela rason aquel capítol es lo primièr blòc de la revendicacion. Segon lo document liurat al prefècte, la lei d’educacion deu garentir l’egalitat dins l’ensenhament entre las lengas minorizadas de França e las lengas estrangièras. Mai concretament, se demanda que, de la meteissa faiçon que se passa amb la lenga còrsa, l’occitan siá comprés dins los oraris normals educatius de las escòlas mairalas e elementàrias. Tocant la segondària, valent a dire los collègis e licèus, Calandreta demanda un estatut especific per las lengas minorizadas, per evitar la concurréncia fòrça prejudiciabla amb las matèrias apeladas “lengas vivas estrangièras” e “lengas vivas raras” (LVE/LVR). Fin finala, encara en matèria educativa, se demanda que las collectivitats dobriscan la pòrta a las ajudas especificas pels locals de las escòlas associativas laïcas en lenga autoctòna.
Lo segond blòc fa referéncia al modèl d’Estat. Segon Calandreta, cal que la futura lei de descentralizacion comprenga l’obligacion de las collectivitats de prene de mesuras concretas per protegir lor patrimòni lingüistic e cultural, de la meteissa faiçon que se fa en d’autras matèrias, coma lo patrimòni arquitectural o gastronomic. Al nivèl concret, per exemple, caldriá crear de faiçon ordinària e obligatòria de plans de desvolopament de las lengas mal nomenadas “regionalas”, en aquelas regions ont se parlan.
Al delà, Calandreta reclama tanben al ministre de la Cultura que modifique son orientacion en favor del patrimòni lingüistic e cultural de França, dins lo sens de donar l’importància que meritan sas lengas minorizadas. Dins aquela linha, demanda que se prenga las mesuras adeqüatas per donar un sens practic a aquel cambiament d’orientacion politica. Per exemple, se prepausa la creacion d’una comission de concertacion dins cada Direccion Regionala dels Afars Culturals (DRAC), ont las associacions e las collectivitats afectadas ajan de votz per parlar, sul modèl dels conselhs academics.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari