Actualitats
L’Assemblada Nacionala francesa considèra coma un “genocidi” la politica chinesa contra los oigors
Los deputats franceses adòptan la resolucion sul “genocidi” dels oigors, en seguida d’un movement internacional de condemnacion dels crimes comeses contra aquela minoritat
Tèxte legit
Per 169 vòtes per, e 1 contra, l’Assemblada Nacionala francesa adoptèt durant un escrutini public dijòus 20 de genièr una resolucion que denóncia “lo genocidi” en cors contra los oigors, la minoritat musulmana de Xinjiang secutada pel govèrn chinés. Presentat dins l’encastre de la jornada d’iniciativa parlamentària dels elegits socialistas, lo tèxt èra pas estat dobèrt a l’aprobacion dels autres grops. Mas lo grop de la majoritat presidenciala, La Republica en Marcha (LREM), apelèt sos membres e sos sostens (MODÈM e Agir Ensems), a se prononciar en sa favor, çò rapòrta Le Monde.
En 2021, cinc assembladas parlamentàrias en Euròpa avián ja votat de tèxtes semblables (Belgica, los Païses Basses, la Republica Chèca, Lituània e lo Reialme Unit). Fòra d'Euròpa, una mocion parièra a tanben reünit las diferentas sensibilitats de la Cambra de las Comunas de Canadà. Als Estats Units, es lo quite executiu qu’assumiguèt lo tèrme de genocidi.
Los comunistas e los insomeses s'abstenguèron
Dins l’oposicion, los comunistas s'abstenguèron. “La denóncia d’un genocidi e d’un crime contra l’umanitat aperten pas al legislator”, çò declarèt lo pòrtavotz del grop, en precisant que caldriá pas far de China “un estat sanguinari” per preparar una guèrra economica.
La França Insomesa (LFI) diguèt de “sosténer los oigors contra lo regim chinés colpable de crime contra l’umanitat” mas s'abstenguèt tanben en explicant que i aviá un debat entre las ONG e los universitaris sus la caracterizacion de genocidi, e que tocariá a la justícia de decidir.
Un caractèr genocidari totjorn que mai segur
Trabalh forçat, susvelhança generalizada, torturas, violéncias sexualas, viòls sistematizats, internament de massa, politicas d’esterilizacion massissa e forçada, de sinizacion, d’eradicacion de la cultura e de l’identitat oigors, separacion dels enfants de lors familhas… En listant aqueles crimes, la resolucion indica:“Aqueles elements, desenant largament documentats (…), testimònian d’una intencion de destruire l’identitat, los ligams comunautaris oigors, las possibilitats de filiacion e los ligams entre generacions, e mai generalament de destruire los oigors (...) coma grop a despart. Aquelas violéncias politicas extrèmas e sistematicas, organizadas e planificadas per l’estat chinés, son constitutivas d’un genocidi.” Abans que la resolucion foguèsse escricha, de victimas de la repression, mas tanben lo cercaire alemand Adrian Zenz, que descobriguèt fa gaire de documents chineses que demòstran l’intencion genocidària del regim de Xi Jinping, venguèron a París, lo 17 de genièr, testimoniar durant una conferéncia de premsa organizada pels deputats socialistas.
De Belgica estant, Samuel Cogolati, lo deputat ecologista que foguèt dins son país a l’iniciativa del vòte de reconeissença del genocidi, se regaudiguèt:“Nomenar los crimes en cors a Xinjiang es pas pus una question tabó. Las causas an fòrça cambiat en un an”, abans d'apondre: “Per quant a China, cal arrestar de pensar qu’es David contra Goliat. L’important pels europèus, ara, es de dire que los dreches umans priman.”
D’acusacions contestadas sistematicament pel govèrn chinés
Pequin contunha de qualificar sistematicament de falsetats aquelas acusacions portadas contra sa politica en Xinjiang, menada jol cobèrt de l’antiterrorisme.
En 2021, cinc assembladas parlamentàrias en Euròpa avián ja votat de tèxtes semblables (Belgica, los Païses Basses, la Republica Chèca, Lituània e lo Reialme Unit). Fòra d'Euròpa, una mocion parièra a tanben reünit las diferentas sensibilitats de la Cambra de las Comunas de Canadà. Als Estats Units, es lo quite executiu qu’assumiguèt lo tèrme de genocidi.
Los comunistas e los insomeses s'abstenguèron
Dins l’oposicion, los comunistas s'abstenguèron. “La denóncia d’un genocidi e d’un crime contra l’umanitat aperten pas al legislator”, çò declarèt lo pòrtavotz del grop, en precisant que caldriá pas far de China “un estat sanguinari” per preparar una guèrra economica.
La França Insomesa (LFI) diguèt de “sosténer los oigors contra lo regim chinés colpable de crime contra l’umanitat” mas s'abstenguèt tanben en explicant que i aviá un debat entre las ONG e los universitaris sus la caracterizacion de genocidi, e que tocariá a la justícia de decidir.
Un caractèr genocidari totjorn que mai segur
Trabalh forçat, susvelhança generalizada, torturas, violéncias sexualas, viòls sistematizats, internament de massa, politicas d’esterilizacion massissa e forçada, de sinizacion, d’eradicacion de la cultura e de l’identitat oigors, separacion dels enfants de lors familhas… En listant aqueles crimes, la resolucion indica:“Aqueles elements, desenant largament documentats (…), testimònian d’una intencion de destruire l’identitat, los ligams comunautaris oigors, las possibilitats de filiacion e los ligams entre generacions, e mai generalament de destruire los oigors (...) coma grop a despart. Aquelas violéncias politicas extrèmas e sistematicas, organizadas e planificadas per l’estat chinés, son constitutivas d’un genocidi.” Abans que la resolucion foguèsse escricha, de victimas de la repression, mas tanben lo cercaire alemand Adrian Zenz, que descobriguèt fa gaire de documents chineses que demòstran l’intencion genocidària del regim de Xi Jinping, venguèron a París, lo 17 de genièr, testimoniar durant una conferéncia de premsa organizada pels deputats socialistas.
De Belgica estant, Samuel Cogolati, lo deputat ecologista que foguèt dins son país a l’iniciativa del vòte de reconeissença del genocidi, se regaudiguèt:“Nomenar los crimes en cors a Xinjiang es pas pus una question tabó. Las causas an fòrça cambiat en un an”, abans d'apondre: “Per quant a China, cal arrestar de pensar qu’es David contra Goliat. L’important pels europèus, ara, es de dire que los dreches umans priman.”
D’acusacions contestadas sistematicament pel govèrn chinés
Pequin contunha de qualificar sistematicament de falsetats aquelas acusacions portadas contra sa politica en Xinjiang, menada jol cobèrt de l’antiterrorisme.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Aissò es diu: Veire la busca a l'uelh de l' altre e veire pas la biga al sieu uolh.
Vos expliqui las diferéncias:
- En fRança, esfaçar un pòble es un etnocidi. Es legau.
- En defòra de fRança, esfaçar un pòble es immorau. Es un genocidi.
L’Assemblada Nacionala francesa considèra coma un “genocidi” la politica chinesa contra los oigors mas, totun, lo conselh constitucional non considèra coma un "genocidi" lo fait d'enebir, d'empachar e de jutjar anticonsitucionala tota vertadièra solucion legala de salvament de las lengas ditas "de França"… Son fòrça mal plaçats per donar leiçons a qui que siá, los politicians franceses majoritàriament supremacistas ! E los chineses, soi segur que o lor sauràn remembrar en temps volgut per defendre lors interèsses valga qué valga.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari