Actualitats
La desforestacion met en perilh l’avenir dels pòbles indigènas de Cambòtja
Amnestia Internacionala denóncia la violacion dels dreches economics e culturals dels kuys
Tèxte legit
Los pòbles indigènas de Cambòtja patisson una “menaça existenciala” a causa de la talha illegala dels bòsques. O denóncia Amnistia Internacionala dins un rapòrt que senhala la “corrupcion” dels foncionaris cambodjans coma un factor que fa aumentar la desforestacion.
Lo rapòrt se centra sus la situacion dins las resèrvas naturalas de Prey Lang e Preah Roka, situadas près del cors de Mekong, un dels principals flumes d’Asia. Lo document amassa los testimònis de 20 activistas comunautaris del pòble kuy, lo principal pòble indigèna de Cambòtja per la demografia.
La noiridura dels kuys, çò explica lo rapòrt, “depend en bona mesura d’un usatge duradís” d’aqueles bòsques. Los kuys n’obtenon de resinas per lor usatge familial o ben per las vendre al mercat, sens aver de tombar los arbres. A l'encòp, aquelas massas forestièras an un sens cultural, relacional e religiós central pel pòble kuy, que compta environ 70 000 personas en Cambòtja.
Mas la talha illegala redutz la superfícia dels bòsques e fa venir mai complicada la subsisténcia dels kuys, que denóncian que de foncionaris cambodjans accèptan de se daissar corrompre per clucar los uèlhs sus aquela situacion.
Lo Grop Internacional de Trabalh pels Afars Indigènas (IWGIA) denonciava dins son rapòrt de 2021 que la “discriminacion” e lo “desplaçament forçat” que los patisson los pòbles indigènas de Cambòtja “los escantís coma grops diferents”, un “esquèma” qu'es lo resultat de l’accion tant de l’estat coma de divèrsas entrepresas transnacionalas per esplechar las ressorsas naturalas dels territòris indigènas.
Una entitat locala, lo Ret Comunautari de Prey Lang, patrolha dins lo bòsc cada mes per assabentar de las tombadas illegalas e, en cas que rescontren de boscatièrs sens licéncia, per ensajar de lor far prene consciéncia del besonh de protegir la massa forestièra.
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
Lo rapòrt se centra sus la situacion dins las resèrvas naturalas de Prey Lang e Preah Roka, situadas près del cors de Mekong, un dels principals flumes d’Asia. Lo document amassa los testimònis de 20 activistas comunautaris del pòble kuy, lo principal pòble indigèna de Cambòtja per la demografia.
La noiridura dels kuys, çò explica lo rapòrt, “depend en bona mesura d’un usatge duradís” d’aqueles bòsques. Los kuys n’obtenon de resinas per lor usatge familial o ben per las vendre al mercat, sens aver de tombar los arbres. A l'encòp, aquelas massas forestièras an un sens cultural, relacional e religiós central pel pòble kuy, que compta environ 70 000 personas en Cambòtja.
Mas la talha illegala redutz la superfícia dels bòsques e fa venir mai complicada la subsisténcia dels kuys, que denóncian que de foncionaris cambodjans accèptan de se daissar corrompre per clucar los uèlhs sus aquela situacion.
Lo Grop Internacional de Trabalh pels Afars Indigènas (IWGIA) denonciava dins son rapòrt de 2021 que la “discriminacion” e lo “desplaçament forçat” que los patisson los pòbles indigènas de Cambòtja “los escantís coma grops diferents”, un “esquèma” qu'es lo resultat de l’accion tant de l’estat coma de divèrsas entrepresas transnacionalas per esplechar las ressorsas naturalas dels territòris indigènas.
Una entitat locala, lo Ret Comunautari de Prey Lang, patrolha dins lo bòsc cada mes per assabentar de las tombadas illegalas e, en cas que rescontren de boscatièrs sens licéncia, per ensajar de lor far prene consciéncia del besonh de protegir la massa forestièra.
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Ja hi som, es que no n'apendran mai la gent, el futur depen del que fem, i si el que fem es carregar-nos'ho tot, no ens quedarà res, i van fent, talo aquí, talo allí, envereno això o allò, destroço allò i això , ho cremo, o sobrepesco, o ho contamino tot, etc.
Grans home ens que fan això, bé una merda de gent, si els meus fills no poden ésser feliços per culpa de tot això, ja poden enviar a l'infern tota aquesta colla d'assessins!
La Vida el mon no es una joguina per fet el que et roti, sinó quelcom que es el mes valuós i que s'ha de protegir de tot mal.
Salve-m'ho!
Visca la Terra...Lliure.
L'Ernest, "El Tàrrega".
La desforestacion met en perilh l’avenir de totas e de totes…
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari