Actualitats
Carcassona: las Febrejadas o la fèbre de l’òc
Una mòstra e sièis rescontres que se tendràn a l’Ostal Sirventés del 21 de febrièr al 4 de març
Alan Roch
A Carcassona, las Febrejadas de l’Ostal Sirventés son de retorn, aprèp una annada blanca en 2021 en rason de la pandemia. Los organizaires an una pensada per Joan-Luc Severac recentament desaparegut, qu’aviá participat a l’edicion de 2020.
Coma plan de mond a escrit o se trapa amb de causas de dire aprèp aquestes temps entre parentèsis, son una mòstra e sièis rescontres que se tendràn per aquestas Febrejadas que s’acabaràn en Marcejadas! Totes los rendètz-vos se debanan a l’Ostal Sirventés (79, la Trivala a Carcassona) a 18h30 (dintrada liura e respècte de las règlas sanitàrias en vigor).
Aquestas Febrejadas son prepausadas pel Cercle Occitan del País de Carcassona e l’IEO Aude amb lo sosten de la vila de Carcassona, del departament d’Aude e de l’ÒPLO.
Unamòstra suls molins audencs
Per la dobertura, lo diluns 21 de febrièr, se farà l’estrena d’una mòstra de fotografias d’una catalana installada dins Aude, Maria-Teresa Montané, qu’a corregut lo país en cèrca dels molins, elements desconeguts e un pauc doblidats de nòstre patrimòni (qualques fotografias sus moulins-a-vent.net).
Sièis rescontres
Aquesta presentacion se doblarà d’una conferéncia d’Alan Roch suls molins e suls molinièrs dins l’imaginari lengadocian e occitan: e mancan pas las causas de dire sul vent, l’aiga, las alas, los molinièrs, los secrets de qualque Mèstre Cornilha o, qui sap, lo passatge d’un Dòn Quishòta!
Dimècres 23 de febrièr, Miquèla Teysseyre vendrà presentar son roman istoric Rouge-Marbre (edicions de Cabardés) que nos mena del costat de Caunas de Menerbés al sègle XVII amb la descobèrta d’aquela riquesa amagada e la volontat de l’abadiá de tornar trapar son lustre.
Divendres 25, Lisa Gròs presentarà lo livre autobiografic de son paire Jòrgi: Lo batèu de pèira, qu’a tradusit en francés. Ne legirà qualques tròces amb Danièla Sarran per faire descobrir los jòcs e los sòmis d’un jove nimesenc.
Per dobrir la segonda setmana e acabar aquel fenhantàs de mes de febrièr, lo diluns 28, l’Ostal Sirventés reçauprà una conferéncia de Quentin Peiràs per explicar l’unitat prigonda de la lenga occitana, soscavada pel poder central e cèrtas derivas localistas.
De Febrejadas en Marcejadas…
Fin finala, març aurà sa part de Febrejadas! D’en primièr, dimècres 2, se virarà las paginas del Dictionnaire de comparaisons populaires d’Aquiles Mir, recentament reeditat (Letras d’Òc e IEO Aude/Vendémias) e la valenta associacion Histoire & Généalogie en Minervois (Istòria e Genealogia en Menerbés) presentarà sas activitats culturalas e editorialas.
Darrièr rendètz-vos de la manifestacion: lo divendres 4 de març. Se parlarà musica e cançons amb Laurenç Fornièr e Joan Guilaine, mèstres d’obra del CD La Mitona.
Alan Roch
Coma plan de mond a escrit o se trapa amb de causas de dire aprèp aquestes temps entre parentèsis, son una mòstra e sièis rescontres que se tendràn per aquestas Febrejadas que s’acabaràn en Marcejadas! Totes los rendètz-vos se debanan a l’Ostal Sirventés (79, la Trivala a Carcassona) a 18h30 (dintrada liura e respècte de las règlas sanitàrias en vigor).
Aquestas Febrejadas son prepausadas pel Cercle Occitan del País de Carcassona e l’IEO Aude amb lo sosten de la vila de Carcassona, del departament d’Aude e de l’ÒPLO.
Unamòstra suls molins audencs
Per la dobertura, lo diluns 21 de febrièr, se farà l’estrena d’una mòstra de fotografias d’una catalana installada dins Aude, Maria-Teresa Montané, qu’a corregut lo país en cèrca dels molins, elements desconeguts e un pauc doblidats de nòstre patrimòni (qualques fotografias sus moulins-a-vent.net).
Sièis rescontres
Aquesta presentacion se doblarà d’una conferéncia d’Alan Roch suls molins e suls molinièrs dins l’imaginari lengadocian e occitan: e mancan pas las causas de dire sul vent, l’aiga, las alas, los molinièrs, los secrets de qualque Mèstre Cornilha o, qui sap, lo passatge d’un Dòn Quishòta!
Dimècres 23 de febrièr, Miquèla Teysseyre vendrà presentar son roman istoric Rouge-Marbre (edicions de Cabardés) que nos mena del costat de Caunas de Menerbés al sègle XVII amb la descobèrta d’aquela riquesa amagada e la volontat de l’abadiá de tornar trapar son lustre.
Divendres 25, Lisa Gròs presentarà lo livre autobiografic de son paire Jòrgi: Lo batèu de pèira, qu’a tradusit en francés. Ne legirà qualques tròces amb Danièla Sarran per faire descobrir los jòcs e los sòmis d’un jove nimesenc.
Per dobrir la segonda setmana e acabar aquel fenhantàs de mes de febrièr, lo diluns 28, l’Ostal Sirventés reçauprà una conferéncia de Quentin Peiràs per explicar l’unitat prigonda de la lenga occitana, soscavada pel poder central e cèrtas derivas localistas.
De Febrejadas en Marcejadas…
Fin finala, març aurà sa part de Febrejadas! D’en primièr, dimècres 2, se virarà las paginas del Dictionnaire de comparaisons populaires d’Aquiles Mir, recentament reeditat (Letras d’Òc e IEO Aude/Vendémias) e la valenta associacion Histoire & Généalogie en Minervois (Istòria e Genealogia en Menerbés) presentarà sas activitats culturalas e editorialas.
Darrièr rendètz-vos de la manifestacion: lo divendres 4 de març. Se parlarà musica e cançons amb Laurenç Fornièr e Joan Guilaine, mèstres d’obra del CD La Mitona.
Alan Roch
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Auèi dimenge n'ai crompada una autra botelha amb'un tindèl de buòu.
Mai d'informacions : https://www.vins-etonnants.com/prets-a-boire-316/sirventes-20-18-8403.html
Es de tastar lo vin de Benoit Braujou (Braujon) que lo son nom es "Sirventés"
ai plan aimat e los amics atanben.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari