capçalera campanha

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcLengadòc BasCarcassés

Escòla: quora lo dessenh confirma una bona compreneson…

Caminam dins l’òbra de Daudet Las letras de mon molin gràcias a la revirada luminosa de l’Andrieu Lagarda

En literatura, esperam totjorn que los mainatges dintraràn dins çò que se ditz lo plaser de la lectura… Lo plaser se comanda pas, coma se ditz, mas uèi, per atalentar los joves, avèm per nosautres una granda diversitat.

Dins las classas, nos podèm doncas passejar cada jorn en libertat dins las poesias, los contes, las novèlas, los romans, los romans policièrs, los ensages, las bendas dessenhadas, los escrits fantastics, los mangas, las reviradas, los farfadets e mai encara! Los supòrts son aquí, variats, colorats, ancians, novèls… Los biaisses de faire son pro coneguts…. Passam d’una lectura silenciosa a una lectura a nauta votz per questionar lo vocabulari, los detalhs de l’istòria, los personatges, lo biais de los descriure e de los comprene… Puèi arriban los escambis verbals que fan la part bèla als vejaires de cadun, als sentiments, fins a l’imaginari…

A aquesta passa caminam dins l’òbra de Daudet Las letras de mon molin gràcias a la revirada luminosa de l’Andrieu Lagarda e tot particularament dins l’istòria de las tres messas bassas amb lo paure paire reverend e son sinistre clerjon. Cossí las vesètz, aquelas piòtas? Perqué? Gròssas cossí? E las carpas dauradas? Son cobèrtas d’aur? De qué es aquela istòria? Garrigon es lo diable? Qualqu’un l’a ja vist? Qual? Garrigon o lo diable?…...Lo pecat? Sabètz çò qu’es un pecat? Las femnas entopinadas? Son embarradas dins de topins de tèrra? Aquela istòria es tan claufida de vocabulari e d’imatges coma las piòtas del ressopet son claufidas de trufas!

Per anar cap a la compreneson fina, las questions oralas e escritas son de biaisses fisables mas pòt èsser plan interessant, e mai ludic, de balhar coma consigna de dessenhar un detalh o una accion. Quora dintrèrem dins l’istòria, dos detalhs foguèron doncas tractats pel dessenh. Las famosas “doas piòtas subrebèlas claufidas de trufas...”coma la procession fins al castèl de Trincalatgeamb“las familhas de bordassièrs que venián ausir messa al castèl que montavan la còsta en cantant, per còlhas de cinc o sièis, lo paire davant, la lantèrna a la man, las femnas entopinadas dins de grandas mantas burèlas que los dròlles s’i abrigavan dejós en se sarrant.”.Aprèp qualques paraulas de mai a prepaus d’aquelas piòtas, e d’aquel camin penjalut fins al castèl, los mainatges s’illustrèron….

 

 

 

 

JF Albèrt
Regent de la classa de CE2-CM1-CM2
Calandreta Puèg Marin

 

 

 


Jornalet a l'escòla

Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.

 Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.

Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…    

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

pierre lachaud
1.

L'escòla es facha per los que son nascuts dins una biblioteca. L'òm i apren çò que lo libre dich mas l'òm i apren pas la realitat de la vita; L'òm i es copat de la natura.
Sei pas nascut dins una biblioteca que ma mair volia pas crompar un sol libre per una brave bestia coma me. Per me au colege la vertardiera vita era sur la colina delai la fenestra pas dins l'escòla.

  • 2
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article