Actualitats
D’Aubrac en Bearn, Cabardés festeja Occitània del 8 al 19 de març
Fasètz la Lenga en Cabardés organiza una novèla quinzenada d’animacions, rescontres e espectacles que metràn endavant la lenga e la cultura d’òc
Alan Roch
Aprèp una annada blanca, es amb un grand plaser que l’associacion Fasètz la Lenga en Cabardés organiza una novèla quinzenada d’animacions, rescontres e espectacles que metràn endavant la lenga e la cultura d’òc. En apelant a l’encòp las ressorsas localas e d’intervenents que venon d’Aubrac, d’Arièja o de Bearn, es un brave dotzenat de rendètz-vos que son prepausats: concèrts, teatre, taulejada, balèti, obrador-cosina, passejada e animacions escolaras seràn de la partida.
La dobertura se tendrà lo dimars 8 de març a Vilagalhenc amb una prestacion del grop vocal de l’associacion Cossí Que Siague en fin de vèspre e un recital de Felip Vialard en serada. L’endeman, al teatre Na Loba de Puègnautièr, amb Molière, face Sud, se’n aprendrà plan mai sul dotzenat d’ans passats pel comedian en païses d’òc, entre Guiana e Pesenàs. Lo grop de Limosenc Tarabastar animarà la serada-taulejada (polet en salsa cabardés, coma plat de resisténcia, e las aurelhetas lengadocianas), balèti del divendres 11 de març dins la tota novèla sala polivalenta de Puègnautièr.
A Argon, lo dimenge 13 de març, poiretz prene part a un talhièr de cosina lengadociana de matin animat per Mirelha Braç (variacions a l’entorn del freginat: amb favòls o patanas?- tala es la question…), puèi a una passejada botanicopoetica de vèspre, amb lo concors de Patrimònis, Vals de Cabardés.
Lo rire sera a l’onor lo dimars 15 a Moussoulens amb la tropa de l’IEO Arièja dels Galejaires que presentarà ”La sopa al piston”. Fasètz la Lenga en Cabardés balharà carta blanca a Claudi Martí, dijòus 17 de ser, a Argon per animar una serada conviviala de racontes e cançons.
De cants occitans de passat temps e d’ara clavaràn la quinzenada amb lo concèrt dinamic e ritmat de la formacion bearnesa Esta, lo dissabte 19 de març a Ventenac de Cabardés.
De mai, long de la quinzenada, los escolans de mairala e del primari dels cinc vilatges participants faràn coneissença amb la bodega de la Montanha Negra mercé a un conte musical interpretat per Sòfia Jacques-Serano e Pascala Théron.
Alan Roch
La dobertura se tendrà lo dimars 8 de març a Vilagalhenc amb una prestacion del grop vocal de l’associacion Cossí Que Siague en fin de vèspre e un recital de Felip Vialard en serada. L’endeman, al teatre Na Loba de Puègnautièr, amb Molière, face Sud, se’n aprendrà plan mai sul dotzenat d’ans passats pel comedian en païses d’òc, entre Guiana e Pesenàs. Lo grop de Limosenc Tarabastar animarà la serada-taulejada (polet en salsa cabardés, coma plat de resisténcia, e las aurelhetas lengadocianas), balèti del divendres 11 de març dins la tota novèla sala polivalenta de Puègnautièr.
A Argon, lo dimenge 13 de març, poiretz prene part a un talhièr de cosina lengadociana de matin animat per Mirelha Braç (variacions a l’entorn del freginat: amb favòls o patanas?- tala es la question…), puèi a una passejada botanicopoetica de vèspre, amb lo concors de Patrimònis, Vals de Cabardés.
Lo rire sera a l’onor lo dimars 15 a Moussoulens amb la tropa de l’IEO Arièja dels Galejaires que presentarà ”La sopa al piston”. Fasètz la Lenga en Cabardés balharà carta blanca a Claudi Martí, dijòus 17 de ser, a Argon per animar una serada conviviala de racontes e cançons.
De cants occitans de passat temps e d’ara clavaràn la quinzenada amb lo concèrt dinamic e ritmat de la formacion bearnesa Esta, lo dissabte 19 de març a Ventenac de Cabardés.
De mai, long de la quinzenada, los escolans de mairala e del primari dels cinc vilatges participants faràn coneissença amb la bodega de la Montanha Negra mercé a un conte musical interpretat per Sòfia Jacques-Serano e Pascala Théron.
Alan Roch
fffff | fffff | |
Tarifa: 10 èuros per cada espectacle; abonament: 40 èuros los 5 espectacles; taulejada: 20 èuros (nombre de plaças limitat, se marcar al +33(0) 6 14 39 16 39 o al +33(0)6 95 58 73 52); inscripcion obrador-cosina: ieo11@ieo-oc.. | ||
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 Aquí la referéncia :
==Toponimia==
Las atestacions ancianas son, per lòc:
* '''Argon''' - ''Locus de Arago'' en [[1203]]; ''Castrum de Aragone'' en [[1287]]; ''De Arragone'' en [[1319]]; ''Arago'' en [[1340]]-[[1341]]; ''Aragon'' en [[1731]]; ''Argou'' (non datada)://dicotopo.cths.fr/places/P83359224|títol=Dictionnaire topographique de la France.Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] son nom ven d'un nom de persona ''Aragon'', explicable per l'[[Reiaume d'Aragon|Aragon]]Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 23 (puslèu que per una referéncia dirècta a aquel reialme).
Me soi contentat de far un copiat-pegat, un pauc corregit. Lo diccionari topografic de la França foguèt pas fait dins cada departament. La presentacion sus Wikipèdia es criticabla : l'autor est l'abat Sabarthès (ai cercat) e la fòrma "Argou" dita "non datada" es la prononciacion a l'epòca, a l'entorn de 1900. L'abat la donava ambe la precision " (vulg.) " = lenga vulgara al sens dels sabents, donc l'occitan.
Argon ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari