Actualitats
A començat lo Ramadan
Dempuèi dissabte passat e fins al 1r de mai, fòrça occitans de fe o de tradicion musulmanas practicaràn las activitats religiosas e tradicionalas d’aqueste mes de june
Tèxte legit
Dissabte passat foguèt lo 1r jorn del mes de Ramadan, lo noven mes del calendièr lunar islamic. Pendent tot aqueste mes fòrça musulmans practican lo june de l’alba al solelh colc. Alavetz, fins al 1r de mai, fòrça mond practicaràn las activitats tradicionalas e religiosas del Ramadan, tanben per Occitània tota.
Lo fach mai conegut del Ramadan es lo june que practican los musulmans de l’auba al solelh colc. Las personas que lo vòlon practicar se devon absténer de manjar, de beure, d’aver de relacions sexualas, de fumar e de se pimponar fins al ser. O devon pas far las personas malautas, los enfants, los vièlhs, las femnas en periòde menstrual, las prenses e las qu’alachan lors enfants.
L’ora de començar lo june e l’ora de l’acabar dependon fòrça de la latitud, e cal consultar l’ora exacta de las pregàrias, dels junis e de l’Iftar; lo moment mai especial de cada jornada.
L’Iftar es lo repais del ser que fa rompre lo june. Normalament los musulmans partejan de manjar e passan lo temps amassa.
En tornar del trabalh o de l’escòla, s’aprèsta l’Iftar, que se comença de manjar quand s’enten l’apèl del maghrib (solelh colc). Segon la tradicion cal rompre lo june amb de dàtils e de lach, perque Maomet o fasiá aital, e perque cal recuperar los nivèls de sucre del sang. Se manja tanplan de sopas.
Après manjar, lo mond fan la pregària del maghrib, en seguissent l’apèl. Qualques personas, las mai devòtas, preferisson de pregar abans manjar.
La jornada comença amb un dejunar abans l’auba. La majoritat dels musulmans tornan al lièch e se tornan levar mai tard.
En mai del june, pendent aqueles jorns los musulmans son mai sensibles per evitar l’asirança e l’immoralitat; lo Ramadan es un temps per la compassion e per la pregària. Los musulmans practicants participan normalament a las orasons comunautàrias de las mosquetas. De còps, i van lèu per i far l’Iftar en comun.
Los darrièrs jorns e l’endeman del Ramadan son de jorns de jòia, de se vestir de vestits nòus e de far de presents als mai pichons. S’agís d’una celebracion fòrça semblabla al Nadal tradicional occitan.
Lo fach mai conegut del Ramadan es lo june que practican los musulmans de l’auba al solelh colc. Las personas que lo vòlon practicar se devon absténer de manjar, de beure, d’aver de relacions sexualas, de fumar e de se pimponar fins al ser. O devon pas far las personas malautas, los enfants, los vièlhs, las femnas en periòde menstrual, las prenses e las qu’alachan lors enfants.
L’ora de començar lo june e l’ora de l’acabar dependon fòrça de la latitud, e cal consultar l’ora exacta de las pregàrias, dels junis e de l’Iftar; lo moment mai especial de cada jornada.
L’Iftar es lo repais del ser que fa rompre lo june. Normalament los musulmans partejan de manjar e passan lo temps amassa.
En tornar del trabalh o de l’escòla, s’aprèsta l’Iftar, que se comença de manjar quand s’enten l’apèl del maghrib (solelh colc). Segon la tradicion cal rompre lo june amb de dàtils e de lach, perque Maomet o fasiá aital, e perque cal recuperar los nivèls de sucre del sang. Se manja tanplan de sopas.
Après manjar, lo mond fan la pregària del maghrib, en seguissent l’apèl. Qualques personas, las mai devòtas, preferisson de pregar abans manjar.
La jornada comença amb un dejunar abans l’auba. La majoritat dels musulmans tornan al lièch e se tornan levar mai tard.
En mai del june, pendent aqueles jorns los musulmans son mai sensibles per evitar l’asirança e l’immoralitat; lo Ramadan es un temps per la compassion e per la pregària. Los musulmans practicants participan normalament a las orasons comunautàrias de las mosquetas. De còps, i van lèu per i far l’Iftar en comun.
Los darrièrs jorns e l’endeman del Ramadan son de jorns de jòia, de se vestir de vestits nòus e de far de presents als mai pichons. S’agís d’una celebracion fòrça semblabla al Nadal tradicional occitan.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I pòt aver articles sus las festas religiosas josievas ( Yom Kippour, Pessah, eca ....) sus Jornalet, se vos plai ?
Los josieus son una de las religions presentas en Occitània desempuèi l'Antiquitat e los jueus parlavan occitan :
- jueus de las quatre carrièras, Avinhon, Carpentras, Illa de Sòrga, Cavalhon? que parlavan lo shuadit (dialecte provençau-ebreu)
- jueus portugéses o marranas de Baiona ( Sant Esperit), Pèira Horada, La Bastida de Clarença e Bordeus que parlavan gascon-ebreu.
Mercés
#6 festas crestianas tractadas puslèu sus l'aspècte folcloric que religiós sus Jornalet contrariament a las festas musulmanas !
#2
Martror: https://www.jornalet.com/etiqueta/martror
Nadal: https://www.jornalet.com/etiqueta/nadal
Epifania: https://www.jornalet.com/etiqueta/epifania
Sant Joan: https://www.jornalet.com/etiqueta/sant+joan
Ai una pensada particulara pels gardians penitenciaris. Deu èsser lo rambalh (!) aquesta passa dins las presons.
#2 Pòdetz benlèu faire un reportage suls MARONITES d'Occitània et de Tolosa , catòlics del Liban e de la Siría, que parlan arab, e que an coma lenga liturgica lo siriac (o aramean), lenga anteriòra a l'arribada dels arabs dins aqueles paÏses e que son persecutats pels musulmans.
Diumenge passat lo piare Taniòs,, libanés, a celebrat a Granada de Garona la messa en siriac, fòrça polida liturgia ! Es aquò tanben la diversitat a Occitània !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari