Actualitats
Brasília: mobilizacion per qu’ongan “siá lo darrièr an del govèrn genocida”
La 18a edicion de l’Acamp Tèrra Liura es la mobilizacion indigèna de massa pus nombrosa dempuèi 2004
Tèxte legit
Lo movement indigèna de Brasil se mobiliza per que 2022 siá “lo darrièr an del govèrn genocida”. De milièrs de representants de 176 pòbles originaris se son a mobilizar a Brasília. Las mobilizacions comencèron la setmana passada, amb una granda manifestacion dimècres passat, 6 d’abril, e contunhan pendent aquesta setmana dins l’encastre de la 18a edicion de l’Acamp Tèrra Liura. La d’ongan es la mobilizacion indigèna de massa pus nombrosa dempuèi 2004, çò rapòrta Nationalia.
L’eveniment es tanben un forum d’amassada e organizacion per de representants dels movements indigènas que durant l’annada demòran fòrça luènh los unes dels autres. A mai, es tanplan un espaci de formacion sus d’aspèctes legislatius e educatius, mai que mai per la comunautat LGBT e las femnas dins lo movement indigenista e la politica brasilièra.
L’edicion d’ongan de l’Acamp Tèrra Liura soslinha dos atacs principals de l’administracion de Jair Bolsonaro contra los pòbles originaris: l’arrèst de la demarcacion de las tèrras indigènas e la legislacion que permet l’esplecha minièra d’aquelas tèrras. En junh passat, lo Congrès dels Deputats de Brasil aprovèt un projècte de lei qu’abolissiá la revendicacion indigèna de l’atribucion de lors tèrras, e a ara se permet los contactes amb los pòbles isolats e l’esplecha agricòla, minièra e industriala dels territòris protegits d’Amazonia.
Lula: “Se soi president, i aurà pas d’indústria minariá dins las tèrras indigènas”
En octòbre se tendràn las eleccions presidencialas e legislativas en Brasil. Segon los sondatges, l’èx-president Luiz Inácio Lula da Silva, del Partit dels Trabalhadors, ganhariá ara l’eleccion presidenciala del país. Sus Twitter, Da Silva a promés qu’en cas de victòria siá i auriá pas d’indústria minariá dins las tèrras indigènas.
Pasmens, un dels planhs del movement indigèna quand governava lo Partit dels Trabalhadors foguèt l’ambicion insufisenta del govèrn del Partit dels Trabalhadors per garentir los dreches dels pòbles indigènas. L’Acamp Tèrra Liura nasquèt, justament, amb la tòca de far venir mai visiblas las luchas dels autoctòns a l’escala estatal e de quichar l’executiu per que compliguèsse las promessas que lo govèrn aviá fach als pòbles originaris.
L’eveniment es tanben un forum d’amassada e organizacion per de representants dels movements indigènas que durant l’annada demòran fòrça luènh los unes dels autres. A mai, es tanplan un espaci de formacion sus d’aspèctes legislatius e educatius, mai que mai per la comunautat LGBT e las femnas dins lo movement indigenista e la politica brasilièra.
L’edicion d’ongan de l’Acamp Tèrra Liura soslinha dos atacs principals de l’administracion de Jair Bolsonaro contra los pòbles originaris: l’arrèst de la demarcacion de las tèrras indigènas e la legislacion que permet l’esplecha minièra d’aquelas tèrras. En junh passat, lo Congrès dels Deputats de Brasil aprovèt un projècte de lei qu’abolissiá la revendicacion indigèna de l’atribucion de lors tèrras, e a ara se permet los contactes amb los pòbles isolats e l’esplecha agricòla, minièra e industriala dels territòris protegits d’Amazonia.
Lula: “Se soi president, i aurà pas d’indústria minariá dins las tèrras indigènas”
En octòbre se tendràn las eleccions presidencialas e legislativas en Brasil. Segon los sondatges, l’èx-president Luiz Inácio Lula da Silva, del Partit dels Trabalhadors, ganhariá ara l’eleccion presidenciala del país. Sus Twitter, Da Silva a promés qu’en cas de victòria siá i auriá pas d’indústria minariá dins las tèrras indigènas.
Pasmens, un dels planhs del movement indigèna quand governava lo Partit dels Trabalhadors foguèt l’ambicion insufisenta del govèrn del Partit dels Trabalhadors per garentir los dreches dels pòbles indigènas. L’Acamp Tèrra Liura nasquèt, justament, amb la tòca de far venir mai visiblas las luchas dels autoctòns a l’escala estatal e de quichar l’executiu per que compliguèsse las promessas que lo govèrn aviá fach als pòbles originaris.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Vinga, somi! només cal possar-si, ells tenen per començar tots la raó i els drets -els indígenes-, i quan mes tardin en reconèixer aquesta veritat mes s'allargarà el seu patiment i el nostre.
Si s'hagués escoltat fa temps el seu clam el mon ara no perillaria.
Visca la Terra...lliure1
L'Ernest, "El Tàrrega".
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari