Actualitats
Aran: an descobèrt, enfin, ua fotografia de Jusèp Condò
Era imatge qu’enquia ara s’atribuie ar escrivan aranés non ère era corrècta
Tèxte legit
Ua recèrca de Tònho Peremartí a descobèrt, enfin, ua fotografia de Jusèp Condò Sambeat (1867 –1919), er escrivan mès important dera istòria dera Val d’Aran en lengua occitana. Eth retrat se presentèc eth 20 d’abriu passat en Conselh Generau d’Aran damb era naua revista qu’ac a hèt possible; se tracte de Quaerendo Invenietis («en tot cercar trobaratz», en latin), ua publicacion trimestrau de lengua, literatura, sciéncia, art e istòria dera Val d’Aran.
Entad aquera recèrca, Peremartí a consultat uns 6000 documents enes archius de Barcelona e de Lhèida, e ath delà deth retrat de Jusèp Condò, a trobat fòrça òbres inedites der escrivan de Montcorbau que se publicaràn en Quaerendo Invenietis.
Eth retrat de Jusèp Condò, Peremartí l’a trapat en numerò 621 dera revista La Il·lustració Catalana publicat eth 2 de mai de 1915, car Condò viege de guanhar eth prèmi extraordinari des Jòcs Floraus de Barcelona damb eth sòn poèma Era Maladeta.
Aumenatges damb era cara de ua auta persona
Era imatge qu’enquia ara s’atribuie a Condò non ère era corrècta. Era Val d’Aran consagrèc er an 2019 a commemorar eth centenari dera mòrt de Condò, e totes es imatges e monuments emplegueren era cara de ua auta persona. Condò ère solament documentat en ua fotografia d’ua processon en Salardú ena qu’apareish fòrça gent. Gràcies ara recèrca de Peremartí, podem verificar que Condò si que i é en aquera fòto, mès non ei eth capelhan que ten era crotz, coma òm auie suposat.
“Tostemp gascons”
“Eth parlar que jo vos dèishi / coma ua pèrla, sauvatz-lo / coma un bèth jardin, sauclatz-lo… / non cambietz!.. Tostemp gascons!”, çò ditz ena Cançon dera Garona. Capelhan, musician, escrivan e poèta, Condò que redescorbic era occitanitat dera lengua d’Aran gràcies ara sua fòrta amistat damb eth felibre Bernat Sarrieu, un des fondadors dera nomenada Escòlo deras Pirinéos ena que Condò participarie actiuaments. “
Demiei es sues òbres que cau soslinhar eth Vocabulari aranés publicat en 1915 e es òbres Victòria des aranesi, Ua ròsa polida, Era votz deth campanau, Luenh dera Pàtria, Cançon dera Garona, Era cunhèra, Sang nòble e sang deth pòble, Jamès seigut e Ath deuant deth Sant Crist de Salardú, entre d’auti obratges. Fòrça des òbres der escrivan màger aranés se pòden trobar ena mediatèca en linha deth CIRDÒC sus eth sit occitanica.eu.
Entad aquera recèrca, Peremartí a consultat uns 6000 documents enes archius de Barcelona e de Lhèida, e ath delà deth retrat de Jusèp Condò, a trobat fòrça òbres inedites der escrivan de Montcorbau que se publicaràn en Quaerendo Invenietis.
Eth retrat de Jusèp Condò, Peremartí l’a trapat en numerò 621 dera revista La Il·lustració Catalana publicat eth 2 de mai de 1915, car Condò viege de guanhar eth prèmi extraordinari des Jòcs Floraus de Barcelona damb eth sòn poèma Era Maladeta.
Aumenatges damb era cara de ua auta persona
Era imatge qu’enquia ara s’atribuie a Condò non ère era corrècta. Era Val d’Aran consagrèc er an 2019 a commemorar eth centenari dera mòrt de Condò, e totes es imatges e monuments emplegueren era cara de ua auta persona. Condò ère solament documentat en ua fotografia d’ua processon en Salardú ena qu’apareish fòrça gent. Gràcies ara recèrca de Peremartí, podem verificar que Condò si que i é en aquera fòto, mès non ei eth capelhan que ten era crotz, coma òm auie suposat.
“Tostemp gascons”
“Eth parlar que jo vos dèishi / coma ua pèrla, sauvatz-lo / coma un bèth jardin, sauclatz-lo… / non cambietz!.. Tostemp gascons!”, çò ditz ena Cançon dera Garona. Capelhan, musician, escrivan e poèta, Condò que redescorbic era occitanitat dera lengua d’Aran gràcies ara sua fòrta amistat damb eth felibre Bernat Sarrieu, un des fondadors dera nomenada Escòlo deras Pirinéos ena que Condò participarie actiuaments. “
Demiei es sues òbres que cau soslinhar eth Vocabulari aranés publicat en 1915 e es òbres Victòria des aranesi, Ua ròsa polida, Era votz deth campanau, Luenh dera Pàtria, Cançon dera Garona, Era cunhèra, Sang nòble e sang deth pòble, Jamès seigut e Ath deuant deth Sant Crist de Salardú, entre d’auti obratges. Fòrça des òbres der escrivan màger aranés se pòden trobar ena mediatèca en linha deth CIRDÒC sus eth sit occitanica.eu.
fffff | fffff | fffff | ||
Quaerendo Invenietis ei ua revista trimestrau que publique articles e trabalhs sus era lengua, era literatura, era sciéncia, arts e era istòria der encastre aranés, gascon, en univèrs occitan. Que vò promòir er estudi e era transferéncia de coneishement ena Val d’Aran damb ua perspectiva virada ara recèrca interdisciplinària. ISSN: 2938-057X Tà mès informacion: quaerendo.aran@gmail.com | ||||
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 Aran fa mei per l'occitan gascon que Auvernha tota per l'auvernhat !
Pron de vulgaritat e de racisme pel Bròc gròs.
#3 Fòrça gràcies Victoria,..., en numero d'ostieu de Quarendo Invenietis en serà dedicat ara participacion de Mn Condò enes Jocs Floraus de Lleida,..., i aurà composicions pòc coneshudes e noticies nauères. Sò sajan d'hèr ua presentacion en Naut Aran sus aguesta trobalha... , Mn Condò i estec leu 10 ans en Pujolo,..., .
( eth vot negatiu ei un error men....
Fòrça gràcies per recuperar era dignitat deth gran escrivan e poèta aranés, demoram poder liéger lèu es sòns escrits inedits. Condò s'aurie de considerar un felibre e èster coneishut en toti es païsi occitans
#1 òu, as fach de progrèsses en gestapoccitan !!
I a encara un pauc de trabalh pr'aquò...
Quand parles de l'Auvernha linguistica que s'espandis sobre cinq departaments e miech lis occitans t'acùso de faire de localisme
e se brànlo sobre una valada de quatre mila abitants
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari