La setmana passada, se presentèt lo projècte de la nòva Constitucion de Chile, que deurà remplaçar l’actuala, impausada per Pinochet a la fin de sa dictatura. S’agís d’un projècte de Constitucion fòrça progressista que reconeis los dreches dels pòbles e de las nacions indigènas, la proteccion de l’environament, l’egalitat de genre, los dreches del collectiu LGBT, la transparéncia de l'administracion e son obligacion de rendre de comptes, la lucha contra la corrupcion, la proteccion de las personas que fan lors denóncias. Lo 4 de setembre que ven, los ciutadans la votaràn en referendum.
 
Segon María Elisa Quinteros, presidenta de la Convencion Constitucionala, lo procès es estat malaisit e, de còps, incomprés per cèrts sectors de la societat. Pasmens, ela ditz qu’es plan contenta del projècte pr’amor que “presenta un Chile que permet la participacion democratica activa, un Chile preparat pels enjòcs numerics e ecologics d’aquesta epòca”.
 
De soslinhar qu’aquel projècte de Constitucion proclama que Chile es un estat social e democratic de drech plurinacional, intercultural e ecologic amb una atencion especiala a las minoritats e als sectors tradicionalament invisibilizats. Es remarcable que l’enumeracion de las cargas se faga totjorn dins los dos genres en plaçant lo femenin primièr.
 
Reconeis coma pòbles e nacions indigènas la mapoche, l’aimara, la rapanui, la likanantaí, la quíchoa, la còla, la diaguita, la chango, la kaweska, la iamana, la selknam, “e d’autras que pòscan èsser reconegudas dins lo quadre que l’establís la lei”. Aquelas nacions an la reconeissença, dins l’article 5, del drech d’autonomia, d’autogovèrn, d’identitat e vision del Mond, del patrimòni e de la lenga, coma lor son reconeguts lors territòris, la proteccion de lors territòris terrèstres e maritims, lo drech de cooperacion e d’integracion, lors institucions pròprias o tradicionalas, lo drech de participar plenament a la vida politica, economica, sociala e culturala de l’estat chilen.
 
S’aquela Constitucion es aprovada, se restituirà las tèrras indigènas expropriadas e se reservarà de pòstes politics als representants d’aquelas nacions. “L’estat plurinacional a lo dever de respectar, garentir e promòure amb la participacion dels pòbles e nacions indigènas l’exercici de la liura determinacion e dels dreches collectius e individuals”. Per o complir, lo Senat es remplaçat per una cambra de las regions amb de representants de cada territòri e de cada nacion indigèna.
 
Lo projècte de Constitucion tanben prevei d’encoratjar la participacion de las femnas en politica, d’eradicar la violéncia de genre, de respectar los dreches LGBT de protegir la natura tant al nivèl terrèstre coma maritim.
 
Redigida per 155 ciutadans, dont 17 indigènas
 
En decembre de 2020, lo parlament de Chile aprovèt que 17 dels 155 membres de la convencion ciutadana qu’a redigit la nòva Constitucion del país foguèsson d’indigènas. S’agís de sèt mapoches, dos aimaras e, en rason d’un representant per pòbles, un rapanui, un quíchoa, un atacama, un diaguita, un còla, un kaweska, un iagan e un chango. Segon lo recensament de 2017, lo 12% de la populacion chilena es indigèna, dont l’80% son de mapoches.
 
En octòbre de 2020, los chilens avián votat a una larga majoritat de remplaçar la Constitucion actuala, redigida pendent la dictatura d’Augusto Pinochet. A mai, gaireben lo 80% dels votaires decidiguèron tanben que la nòva Constitucion foguèsse redigida solament per de ciutadans sens que i aguèsse de representants parlamentaris.


 

Coma es a ne'n parlar tanben, lo projèct de constitucion nova per Chile siguèt publicada fa una setmana e mòstra de cauvas fòrça interessantas : https://t.co/FcoZayMNeD

— Provença de Senèstra (@SenestraLo) May 22, 2022

 

Estamos muy felices de anunciar formalmente que ya tenemos el ¡borrador de Nueva Constitución!  Hoy, después de 103 sesiones del pleno, cerramos finalmente el debate constitucional! Así seguimos avanzando hacia una Constitución #JustaParaChilepic.twitter.com/gknMUGlSMF

— María Elisa Quinteros Cáceres (@MEQChile) May 15, 2022