Actualitats
Legislativas: l’union de las esquèrras e lo sobeiranisme dels pòbles pòdon marcar lo resultat
La politica francesa poiriá patir un blocatge institucional se i a pas un acòrdi que favorisca la convivéncia entre los poders executiu e legislatiu
Tèxte legit
L’union de las esquèrras, los partits autonomistas o regionalistas, la malescasuda dels grands partits tradicionals, la possibilitat d’un blocatge de govèrn a causa d’un possible primièr ministre non macronista e la desbranda de Valls son los cinc ponches mai remarcables d’aquestas eleccions legislativas, segon lo politològ catalan Àlex Solano dins una analisi que la publica Vilaweb.
Lo president francés, Emmanuel Macron, comença son mandat amb un resultat fòrça mai estrech que fa 5 ans. Ara, las eleccions legislativas, fondamentalas per la formacion de majoritats, pòdon menar la politica francesa al blocatge institucional se i a pas un acòrdi que favorisca la convivéncia entre los poders executiu e legislatiu.
Blocatges
Lo duèl ara se ten pas entre Macron e l’extrèma drecha, mas amb la Nòva Union Populara Ecologica e Sociala (NUPES), impulsada per Jean-Luc Mélenchon, qu’amassa ecologistas, socialistas, comunistas e insomeses. La NUPES prepausa dins son programa un salari minim de 1500 èuros, de reduire l’edat de la retirada a 60 ans e de limitar los prèses dels produches de primièra necessitat. Aquel front comun fa pensar, sens anar fins al Front Popular de 1936, a l’union de l’esquèrra en 1974 que menèt a l’aliança entre socialistas e comunistas après l’eleccion de Mitterrand en 1981. En 1997, lo socialista Lionel Jospin arribèt al poder coma primièr ministre amb una coalicion dels divèrses partits d’esquèrra.
Lo partit de Macron, que desenant se nomenarà Renaissença, pòt beneficiar dels vòtes centristas e conservators. Aquí, lo partit que ne patirà mai las consequéncias serà lo dels Republicans, que poiriá passar de 136 deputats a mens de 50.
Per contra, lo Recampament Nacional de Marine Le Pen pòt passar de sos 7 sètis a una cinquantena. S’aquò a luòc (lo mòde d’escrutini, ça que la, majoritari de dos torns o dificulta), l’extrèma drecha poiriá blocar las decisions parlamentàrias de supòrts estreches.
Ara, los sondatges autrejan a Macron de resultats melhors que los del primièr torn de la presidenciala, e poiriá quitament aténher la majoritat absoluda, mas tot dependrà de la fòrça de la NUPES, que los sondatges li son tanben favorables, amb una dinamica positiva.
Los sobeiranistas
Los partits autonomistas o regionalistas an presentat mai d’una centena de candidaturas e cèrcan d’aver mai de representacion a l’Assemblada Nacionala francesa per aver la clau de cèrtas decisions. La Federacion dels Païses Units que presenta a l’encòp de candidats occitanistas restacats a Bastir, mas tanben los provençalistas antioccitanistas de Provença Nacion; de son caire País Nòstre a de candidats sostenguts pel partit Resistiscam de Joan de Lassala. Totun, la federacion mai importanta de partits sobeiranistas es Regions e Pòbles Solidaris, e sa lista occitanista Endavant es presenta, amb 32 candidats, sus tot lo territòri occitan, amb una etiqueta «Òc per Provença» dins aquela region occitana.
Pendent la darrièra legislatura, Paul Molac portèt ja una iniciativa remarcabla per la reconeissença de las lengas, e demòra de veire ço que se pòt passar desenant se lo sobeiranisme pren de vam.
L’agach occitan de las legislativas sus Ràdio Lenga d’Òc
Jornalet avèm agut l’astre de participar a un projècte lançat per Ràdio Lenga d’Òc de Montpelhièr amb la collaboracion de Ràdio País, Ràdio Occitània e Aquò d’Aquí per una sèria de cinc emissions de mièja orada que prepausan un agach occitan sus las eleccions legislativas dins l’estat francés. Amassa abordam las generalitats politicas e los subjèctes de lenga, environament e mond del trabalh per Occitània. Son 5 emissions de mièja orada cada dimècres, e lo programa se clavarà lo diluns 20 de junh, en seguida del segond torn.
De seguir sus radiolengadoc.com/legislativas-2022
Lo president francés, Emmanuel Macron, comença son mandat amb un resultat fòrça mai estrech que fa 5 ans. Ara, las eleccions legislativas, fondamentalas per la formacion de majoritats, pòdon menar la politica francesa al blocatge institucional se i a pas un acòrdi que favorisca la convivéncia entre los poders executiu e legislatiu.
Blocatges
Lo duèl ara se ten pas entre Macron e l’extrèma drecha, mas amb la Nòva Union Populara Ecologica e Sociala (NUPES), impulsada per Jean-Luc Mélenchon, qu’amassa ecologistas, socialistas, comunistas e insomeses. La NUPES prepausa dins son programa un salari minim de 1500 èuros, de reduire l’edat de la retirada a 60 ans e de limitar los prèses dels produches de primièra necessitat. Aquel front comun fa pensar, sens anar fins al Front Popular de 1936, a l’union de l’esquèrra en 1974 que menèt a l’aliança entre socialistas e comunistas après l’eleccion de Mitterrand en 1981. En 1997, lo socialista Lionel Jospin arribèt al poder coma primièr ministre amb una coalicion dels divèrses partits d’esquèrra.
Lo partit de Macron, que desenant se nomenarà Renaissença, pòt beneficiar dels vòtes centristas e conservators. Aquí, lo partit que ne patirà mai las consequéncias serà lo dels Republicans, que poiriá passar de 136 deputats a mens de 50.
Per contra, lo Recampament Nacional de Marine Le Pen pòt passar de sos 7 sètis a una cinquantena. S’aquò a luòc (lo mòde d’escrutini, ça que la, majoritari de dos torns o dificulta), l’extrèma drecha poiriá blocar las decisions parlamentàrias de supòrts estreches.
Ara, los sondatges autrejan a Macron de resultats melhors que los del primièr torn de la presidenciala, e poiriá quitament aténher la majoritat absoluda, mas tot dependrà de la fòrça de la NUPES, que los sondatges li son tanben favorables, amb una dinamica positiva.
Los sobeiranistas
Los partits autonomistas o regionalistas an presentat mai d’una centena de candidaturas e cèrcan d’aver mai de representacion a l’Assemblada Nacionala francesa per aver la clau de cèrtas decisions. La Federacion dels Païses Units que presenta a l’encòp de candidats occitanistas restacats a Bastir, mas tanben los provençalistas antioccitanistas de Provença Nacion; de son caire País Nòstre a de candidats sostenguts pel partit Resistiscam de Joan de Lassala. Totun, la federacion mai importanta de partits sobeiranistas es Regions e Pòbles Solidaris, e sa lista occitanista Endavant es presenta, amb 32 candidats, sus tot lo territòri occitan, amb una etiqueta «Òc per Provença» dins aquela region occitana.
Pendent la darrièra legislatura, Paul Molac portèt ja una iniciativa remarcabla per la reconeissença de las lengas, e demòra de veire ço que se pòt passar desenant se lo sobeiranisme pren de vam.
L’agach occitan de las legislativas sus Ràdio Lenga d’Òc
Jornalet avèm agut l’astre de participar a un projècte lançat per Ràdio Lenga d’Òc de Montpelhièr amb la collaboracion de Ràdio País, Ràdio Occitània e Aquò d’Aquí per una sèria de cinc emissions de mièja orada que prepausan un agach occitan sus las eleccions legislativas dins l’estat francés. Amassa abordam las generalitats politicas e los subjèctes de lenga, environament e mond del trabalh per Occitània. Son 5 emissions de mièja orada cada dimècres, e lo programa se clavarà lo diluns 20 de junh, en seguida del segond torn.
De seguir sus radiolengadoc.com/legislativas-2022
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#10 Fòrça grèu. Caurà convocar lo TPI de L'Aia per jutjar aqueu crime de guèrra afrós.
#7 La reaccion viva, que's pòt enténer, per contre, lo dusau comentari qu'ei mei pensat! Que da a créder que la fauta e seré intencionau, qu'ei grèu!
Praube occitanisme, tè...
#7 I a ges de mau, car Ciril. Òc, la situacion sembla especialament complicada d'aquesta passa, e leis occitanistas de la region administrativa de Provença avètz evidentament ma totala solidaritat! Cresi que cau pas trantalhar per mandar d'articles ò d'informacions per assabentar la rèsta d'Occitània.
#7 Cal demandar a l'Assemblada Occitana de reagir e redigir un comunicat! solide vam beròi avançar aital!
#5 Desolat de la mieu reaccion viva, siáu conscient dau trabalh que fas per Jornalet e ne'n pensi lo mai grand ben. Li a just que l'antioccitanisme pseudoprovençalista es fòrça virulent especialament en aqueu moment, e ne'n patissèm totplen. Avèm la region e lo rectorat còntra de nautres. E lo fach que d'occitanistas lengadocians pactizan emb elu nos es insuportable. Es la rason de la mieu reaccion a flor de pèu.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari