Una deputada d’origina curda ven de salvar lo govèrn de Suécia. Ara, lo govèrn a assegurat aquesta setmana a la deputada que cediriá pas a las exigéncias del president turc, Recep Tayyip Erdoğan, que rebuta l’intrada de Finlàndia e de Suècia dins l’OTAN en tot acusar los govèrns suedés e finlandés de collaborar amb de grops curds que considèra coma de fòrças terroristas.
 
S’agís d’Amineh Kakabaveh, una deputada independenta qu’es fondamentala per assegurar de majoritats al parlament suedés, ont l’oposicion conservatritz a los meteisses deputats que los grops que sostenon lo govèrn. Son abstencion a permés que capite mal una mocion de censura contra lo ministre de la justícia. Èra un vòte important perque la primièra ministra, Magdalena Andersson, aviá dich que tot l’executiu renonciariá a sas foncions se la mocion èra aprovada.
 
Delà de prometre de cedir pas a Turquia, lo partit socialdemocrata a garentit a Kakabaveh que tendriá una estrecha cooperacion amb lo Partit d’Union Democratica (PYD) e una solidaritat pus larga amb lo pòble curd. Lo PYD es un partit curd de Rojava afrairat amb lo Partit dels Trabalhadors del Kurdistan (PKK), considerat coma terrorista per Turquia, los Estats Units e l’Union Europèa.
 
Los ligams entre Suècia e Curdistan an una dimension internacionala en seguida del vèto turc a l’OTAN. Erdoğan rebuta d’acceptar Suècia e Finlàndia dins l’Aliança Atlantica perque pensa que los dos païses collabòran tròp estrechament amb lo movement curd e los autres opausants a l’actual regim turc.
 
Suècia e Finlàndia rompèron lor neutralitat istorica après l’invasion d’Ucraïna, per fin de cercar de proteccion en cas d’una ipotetica agression russa. Se prevesiá que i poirián intrar lèu e sens gaires complicacions, mas Turquia bloquèt tota esperança e i presentèt d’objeccions, amb l’argument qu’aqueles dos païses aculhisson de militants curds e de seguidors de Fetullah Gülen —un opausant turc en exili als Estats Units— e que rebutan sistematicament las sollicitacions d’extradicion.
 
Dins una intervencion parlamentària lo 18 de mai passat, Erdoğan acusèt los païses occidentals de non respectar pas la sensibilitat d’Ankara, e expliquèt que Suècia e Finlàndia volián pas extradir trenta militants curds enseguits per terrorisme en Turquia. “Demandèrem los trenta terroristas e nos diguèron: «Los vos donarem pas.» […] Liuran pas los terroristas, mas vòlon per contra jónher l’OTAN. Podèm pas dire de òc a una organizacion de seguretat ont i a pas cap de seguretat”, çò precisèt Erdoğan.