Almens 132 personas civilas son estadas tuadas aquesta setmana en consequéncia d’atacs de grops jihadistas en Mali. Dins la nuèch del 18 de junh, los jihadistas ataquèron las vilas de Diallassagou, Dianweli e Deguessagou, al centre del país, e tanben la zòna pròcha de Bankass. Lo govèrn rapòrta “132 civils assassinats de sang freja per de combatents de la Katiba (unitat combatenta) de Macina, d’Amadou Koufa”. Pel moment degun a pas revendicat los atacs.
 
Koufa es lo fondador del Front de Liberacion de Macina, un grop armat que sa tòca es de restablir l’empèri de Macina, fondat en 1819 pels fulbes e dissolgut en 1862. Los fulbes son un pòble african que demòra al Sahèl, entre Sodan e Senegal. Lo Front de Liberacion de Macina es restacat a Al Qaida e darrièrament a revendicat mai d’un atac contra l’armada maliana aquestes meses, en seguida de l’empejorament de la situacion de seguretat dins lo país.
 
Dempuèi lo soslevament militar del 18 d’agost de 2020, Mali a viscut diferents episòdis de revòltas militaras e de violéncias jihadistas. Ara per ara, lo país es governat per un conselh militar.
 
Dimars passat, lo conselh militar del país declarèt tres jornadas de dòl que s’acaban uèi.
 
 
L’ÒNU n’examinarà los faches
 
La mission de l’ÒNU a Mali, dicha Minusma, a anonciat que dobririá una enquista sus la mòrt de las 132 personas “en compliment del mandat de dreches umans”. Aquò implicarà “de sosténer las autoritats malianas competentas dins lors esfòrces per identificar e menar davant la justícia los autors d’aquelas atrocitats”.
 
Aquestes ans, Mali a subit una tièra d’atemptats de part de la Katiba de Macina, e tanben d’Al Qaida e de l’autoproclamat Estat Islamic.