Actualitats
Indignacion ena Val d’Aran pera lengua ena escòla
Era aprobacion dera naua lei d’educacion espanhòla e ua senténcia judiciària eliminen es concèptes de “lengua veïculara” e “immersion”
Indignacion ena Val d’Aran pera Lei 8/2022 sus er usatge e aprendissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari de Catalonha, dempús qu’era justícia espanhòla imposèc ara Generalitat de Catalonha eth 25% de castelhan ena escòla. En reaccion, eth Parlament de Catalonha qu’aprovèc era lei adès mençonada eth 9 de junh passat damb er objectiu d’evitar aquera imposicion e de deféner eth catalan e er occitan. Era lei remplace era nocion de “lengua veïculara” damb es concèptes de “lengua curriculara” e “lengua educatiua” e ditz:
En çò que tanh ar occitan, ditz:
Totun, eth Conselh Generau d’Aran e representants des escòles araneses denóncien qu’era lei non considère er aranés coma lengua veïculara. Per tant, an aprovat aguest diuendres ua declaracion institucionau que refuse aquera lei, e presenten ath Parlament de Catalonha ua iniciatiua legislatiua populara “entà qu’er aranés contunhe d’èster considerada coma lengua veïculara e se respècte era oficialitat dera lengua pròpria d’Aran”. En aguest sens, era sindica d’Aran, Maria Vergés, non a escartat de presentar un recors ath Tribunau Constitucionau espanhòu. Autanplan, Vergés a profitat entà reclamar mès finançament, tildar era naua lei “d’atac” ar aranés e torna a revendicar era competéncia exclusiva en politica lingüistica der occitan en Catalonha.
Era Generalitat assegure qu’er occitan ei lengua veïculara
Deth sòn costat, eth departament d’educacion dera Generalitat de Catalonha assegure qu’er occitan ei lengua veïculara. Ara qüestion posada per TV3 eth departament d’Educacion dera Generalitat de Catalonha a arresponut que prevau eth Decret Lei 6/2022, deth 30 de mai, que fixe es critèris aplicables ara elaboracion, ara aprobacion, ara validacion e ara revision des projèctes lingüistics des centres educatius.
Ena sua disposicion addicionau tresau eth decret que ditz:
Era naua lei d’educacion espanhòla encoratge er espanholisme
Tot aquerò seguís ua denóncia d’ua familha de Canet de Mar (Catalonha) qu’exigic era educacion en castelhan tath sòn hilh ena escòla publica El Turó, ara seguida dera aprobacion dera naua lei educatiua der estat espanhòu, redigida e aprobada peth govèrn der estat enes mans deth PSÒE e Podèm. Aguesta lei elimine eth concèpte d’immersion e arreconeish per prumèr viatge dempús dera dictadura eth dret des escolans a arrecéber era educacion en castelhan.
Campanha d’Unitat d’Aran
Deth sòn costat, Unitat d’Aran, partit restacat ath PSÒE, a començat ua campanha enes hilats sociaus que ditz “er aranès non se tòque”.
Josèp M. Milha
— “Er ensenhament e er usatge curricular e educatiu deth catalan e deth castelhan an d’èster garantidi”.
En çò que tanh ar occitan, ditz:
— “Enes centres educatius d’Aran, es projèctes lingüistics an de garantir er aprendissatge e er usatge curricular e educatiu abituau der aranés, lengua pròpria d’aguest territòri, cossent damb çò qu’establís era nòrma aplicabla”.
Totun, eth Conselh Generau d’Aran e representants des escòles araneses denóncien qu’era lei non considère er aranés coma lengua veïculara. Per tant, an aprovat aguest diuendres ua declaracion institucionau que refuse aquera lei, e presenten ath Parlament de Catalonha ua iniciatiua legislatiua populara “entà qu’er aranés contunhe d’èster considerada coma lengua veïculara e se respècte era oficialitat dera lengua pròpria d’Aran”. En aguest sens, era sindica d’Aran, Maria Vergés, non a escartat de presentar un recors ath Tribunau Constitucionau espanhòu. Autanplan, Vergés a profitat entà reclamar mès finançament, tildar era naua lei “d’atac” ar aranés e torna a revendicar era competéncia exclusiva en politica lingüistica der occitan en Catalonha.
Era Generalitat assegure qu’er occitan ei lengua veïculara
Deth sòn costat, eth departament d’educacion dera Generalitat de Catalonha assegure qu’er occitan ei lengua veïculara. Ara qüestion posada per TV3 eth departament d’Educacion dera Generalitat de Catalonha a arresponut que prevau eth Decret Lei 6/2022, deth 30 de mai, que fixe es critèris aplicables ara elaboracion, ara aprobacion, ara validacion e ara revision des projèctes lingüistics des centres educatius.
Ena sua disposicion addicionau tresau eth decret que ditz:
“En territòri d’Aran, es projèctes lingüistics an de tier en compde er aranés, coma lengua pròpria d’Aran e coma lengua veïculara e d’aprendissatge abituau enes sòns centres educatius, cossent damb era nòrma reguladora”.
Era naua lei d’educacion espanhòla encoratge er espanholisme
Tot aquerò seguís ua denóncia d’ua familha de Canet de Mar (Catalonha) qu’exigic era educacion en castelhan tath sòn hilh ena escòla publica El Turó, ara seguida dera aprobacion dera naua lei educatiua der estat espanhòu, redigida e aprobada peth govèrn der estat enes mans deth PSÒE e Podèm. Aguesta lei elimine eth concèpte d’immersion e arreconeish per prumèr viatge dempús dera dictadura eth dret des escolans a arrecéber era educacion en castelhan.
Campanha d’Unitat d’Aran
Deth sòn costat, Unitat d’Aran, partit restacat ath PSÒE, a començat ua campanha enes hilats sociaus que ditz “er aranès non se tòque”.
Unitat d'Aran condemne eth mensprètz que patís er aranés. pic.twitter.com/ELPFcvd0T4
— Unitat d'Aran (@unitatdaran) July 8, 2022
Josèp M. Milha
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 Adixatz que tiò un article en Gascon deth beròi ,nosautis deth estandard pan occitan ne'n volem pas en promor que poderé tuar era nosta lenga eth Gascon !
Era sindica d'Aran a estat consultada en tot moment dera elaboracion dera lei. A mès, segons eth secretari de Politica Lingüistica dera Generalitat, «la nova llei remet explícitament a la legislació vigent i per tant no ha modificat l'estatus de llengua vehicular habitual que ja tenia». Alavetz, quin ei er objectiu de tota aguesta agitacion de masses qu'a organizat Maria Vergés?
Presentar un recors al Tribunal Constitucional Espanhol es coma tustar en ferre fred. Es sonque lo camin per anar a Strassburg.
Enfin un article dins una lenga autentica, òsca!!!! Pro de l'estandard qui guasta nòstra lenga!!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari