Actualitats
Lo papa Francés es anat en Canadà per demandar perdon als indigènas
Demanda perdon als pòbles inuit e métis e a d'autres per la complicitat de la Glèisa amb los crusèls pensionats ont s’internava d’enfants per lor escafar la cultura e las tradicions
Tèxte legit
Lo papa Francés es anat en Canadà per demandar perdon pels abuses de la glèisa catolica contra los indigènas.
L’avion del Sobeiran Pontife aterrèt dimenge a Edmonton, ont foguèt aculhit pel primièr ministre, Justin Trudeau, e per Mary Simon, la governadora generala, una inuit qu’es la primièra femna indigèna a ocupar la carga.
Perdon pels crusèls pensionats indigènas
Ièr diluns, Francés s’amassèt amb las comunautats métis e inuits a Maskwacis, a 70 quilomètres al sud de la vila d’Edmonton. De ser, dins la glèisa del Sagrat Còr d’Edmonton se reüniguèt amb de representants dels pòbles originaris e de membres de la comunautat parroquiala. Francés demandèt perdon als pòbles inuit e métis e a d'autras nacions originàrias per la complicitat de la Glèisa amb los pensionats ont s’internava d’enfants dels pòbles originaris per lor escafar la cultura e las tradicions. Entre los ans 1863 e 1998, lo govèrn canadenc aviá raubat 150 000 enfants a lors famihas amb aquela tòca, e maites moriguèron dels maltractaments e de la fam. De soslinhar lo cas del pensionat indigèna de Kamloops qu’a la fin de mai de 2021 i trobèron las rèstas de 215 còrses.
Ceremònia de benvenguda deman en Quebèc
Totun, la ceremònia oficiala de benvenguda se tendrà deman en Quebèc. Aquí, lo papa Francés rescontrarà Trudeau e las autoritats civilas, lo còrs diplomatic e de representants de las nacions originàrias.
Pasmens, dins aquesta virada los parladisses publics del papa se limitan a una ora pr’amor de “son edat avançada” e de sas “limitacions fisicas”, segon los evesques canadencs. Cal dire que Francés reportèt son viatge dins la Republica Democratica de Còngo e al Sodan del Sud, previst del 2 al 7 de julhet, per sos problèmas de mobilitat del genolh.
L’avion del Sobeiran Pontife aterrèt dimenge a Edmonton, ont foguèt aculhit pel primièr ministre, Justin Trudeau, e per Mary Simon, la governadora generala, una inuit qu’es la primièra femna indigèna a ocupar la carga.
Perdon pels crusèls pensionats indigènas
Ièr diluns, Francés s’amassèt amb las comunautats métis e inuits a Maskwacis, a 70 quilomètres al sud de la vila d’Edmonton. De ser, dins la glèisa del Sagrat Còr d’Edmonton se reüniguèt amb de representants dels pòbles originaris e de membres de la comunautat parroquiala. Francés demandèt perdon als pòbles inuit e métis e a d'autras nacions originàrias per la complicitat de la Glèisa amb los pensionats ont s’internava d’enfants dels pòbles originaris per lor escafar la cultura e las tradicions. Entre los ans 1863 e 1998, lo govèrn canadenc aviá raubat 150 000 enfants a lors famihas amb aquela tòca, e maites moriguèron dels maltractaments e de la fam. De soslinhar lo cas del pensionat indigèna de Kamloops qu’a la fin de mai de 2021 i trobèron las rèstas de 215 còrses.
Ceremònia de benvenguda deman en Quebèc
Totun, la ceremònia oficiala de benvenguda se tendrà deman en Quebèc. Aquí, lo papa Francés rescontrarà Trudeau e las autoritats civilas, lo còrs diplomatic e de representants de las nacions originàrias.
Pasmens, dins aquesta virada los parladisses publics del papa se limitan a una ora pr’amor de “son edat avançada” e de sas “limitacions fisicas”, segon los evesques canadencs. Cal dire que Francés reportèt son viatge dins la Republica Democratica de Còngo e al Sodan del Sud, previst del 2 al 7 de julhet, per sos problèmas de mobilitat del genolh.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Reconéisser sas errors e reparar, sembla puslèu positiu. Esperam ara la repentancia de l'estat francés e sustot sas reparacions per l'organizacion d'un ensenhament generalizat de la lenga occitana sus tot lo territòri dins cada establiment escolar, per cada escolan, collègian e licean. E a l'universitat tanben!
#5
Pantais, pantais d'escolanet...
"Ràbia, rancura, òdi", aquò's lo retrach de Torquemada tot patrat. Benlèu èra pas de la glèisa, lo Torquemada ? Benlèu n'èra pas un dels responsables màgers ?
#5 O-sabes cossi se ditz patir milanta sofrencias en lenga nòstra ? ESSER A L'INQUISICION. E de qu'èra l'Inquisicion ? Ta Glèisa maudicha. Ta Glèisa maudicha qu'en totis luòcs e totis temps s'es emplegada a far sofrir l'Umanitat, dels Cataris occitans als Negres e als Indians en passant pels orfanels irlandeses, auborigènis o amerindians abusats e torturats dins las institucions d'aquesta sècta sadò-masoquista eissuda del femorièr de la decadència romana.
#3
tal volta quan sigues vell vages a una residència per a viure els teus darrers anys ... tal volta t'atenga una religiosa senzilla, amorosa, pacient que veu en tu una persona a amar, i no una cosa, tal volta ella et prepare per a ben morir, tal volta gràcies a ella et podràs curar de tota la teua ràbia, rancunia, odi a l'església, tal volta moriràs als braços d'ella que t'obrirà la porta del paradis. Aixì li ha passat a molta gent i tu seràs el pròxim. Li donaràs llavors gràcies a Déu i hauràs trobat una esglèsia diferent, jove, amorosa, autèntica, alegre que et donarà la felicitat. Vinga va ... menys odi i més cor.
# 3
e n'oblidar pas las ideas MASCLISTAS de las maishantas , insidiosas e avoadas , ..
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari