Actualitats
Brasil: los pòbles originaris manifèstan per defendre Amazonia
Exigisson la fin de la destruccion de la forèst e n’acusan dirèctament lo regim de Jair Bolsonaro
Tèxte legit
A São Paulo se destaquèt la preséncia de Sônia Guajajara qu’anoncièt que s’anava batre en politica. “Nos sèm quilhadas per dire qu’anam pas recular, anam poblar la politica, anam poblar lo Congrès Nacional”, çò diguèt. Guajajara, del pòble omonim, es candidata al mandat de deputada federala a las eleccions generalas previstas pel 2 d’octòbre venent. De soslinhar qu’en 2022 Sônia Guajajara es estada nomenada una de las 100 personas mai influentas del Mond, segon la revista Time.
Mentretant a Manaos, capitala de l’estat d’Amazònas, de caps indigènas e de representants de las minoritats socialas manifestèron contra las menaças que patís lor pòble de part del regim de Jair Bolsonaro. Divèrsas organizacions umanitàrias sostenon que l’administracion Bolsonaro “a afeblit los organismes federals de proteccion environamentala” en rendent “las tèrras indigènas encara mai vulnerablas a l’invasion”. Denóncian tanben qu’ongan an aumentat los assassinats, las temptativas d’assassinat e las menaças de mòrt.
De fach, lo Conselh dels Dreches Umans de l’ÒNU a recebut divèrsas denóncias per “extermini de las comunautats nativas” depausadas per d’organizacions qu’aparan los pòbles originaris de Brasil.
Del 2 de genièr fins al 4 de setembre d’ongan, 2022, Amazonia a patit 58 000 incendis, un 20% de mai que los patits en 2021. Se compta qu’ongan an eliminat 365 milions d’arbres.
Segon l’Institut Nacional d’Investigacions Espacialas (INPE), los incendis en Amazonia cobrisson un airal de cinc milions de quilomètres cairats.
365 milhões de árvores já derrubadas na Amazônia em 2022 e não para. Painel gigante instalado em Brasilia mostra o contador do @PlenaMata em campanha pelo voto que proteje a Amazônia. #Amazoniadepe@mapbiomas@InfoAmazonia@naturaandcopic.twitter.com/EGIxz7ihO9
— Tasso Azevedo (@tassoazevedo) September 6, 2022
Já parou pra pensar se no dia do seu aniversário a sua casa estivesse em chamas?
— Sonia Guajajara 5088 (@GuajajaraSonia) September 5, 2022
O Dia da Amazônia, em 2022, chegou com 26% da floresta degradada.
O desgoverno causou um desequilíbrio ambiental com tragédias e descaso. Uma perda imensurável para a nossa Amazônia e para o mundo!
Um desgoverno que defende o agronegócio, facilita o garimpo ilegal e desrespeita os direitos dos povos indígenas. Com recordes de queimadas, defender a Amazônia não é mais uma escolha, é sobrevivência! #DiaDaAmazônia#QueroAmazôniaDePé
— Sonia Guajajara 5088 (@GuajajaraSonia) September 5, 2022
O chamado em defesa da Mãe Terra!
— Sonia Guajajara 5088 (@GuajajaraSonia) September 5, 2022
Trouxemos a Amazônia para o centro de São Paulo
para que todo mundo entenda também a sua responsabilidade de proteger a Amazônia.
A Amazônia é mulher indígena,
mulher indígena é Amazônia. pic.twitter.com/g5eM0CH4vI
Hoy es el día de la Amazonía y esta tarde los incendios en la mayor selva tropical del mundo repartieron humo por Brasil y los países vecinos, muestra el satélite Goes-16/INPE. Desde enero fueron registrados 58 mil focos de incendios, un 20% más que en el mismo periodo de 2021. pic.twitter.com/lzDi58zbhi
— André Vieira (@AndreteleSUR) September 5, 2022
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Però a que esperen, que els para, que son monstres carents de sentiments i de ideals!?
Volen que morim tots!? O potser només les generacions futures!? Qui sap son suicides, o curts de gambals, no se, no ho entenc, ens hi va tot, de fet la Amazonia, està devastada, adéu futur, prosperitat i humanitat, i a més el Planeta.
Jo no vull ésser un monstre, pareu això, o cremeu com les selves.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Lo problèma — tipic del capitalisme internacional, mas npn exclusivament — es qiue de desforestar, eissartar, desbosigar, aquò rapòrta mai. Qui crompa a los que cometon aqueles crimes contra la planèta, per qu'aquò vlor enga profieitós ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari