“En Euròpa, lo mond s’inquietan per Meloni al poder e se demandan çò que se va passar? Vos disi çò que se va passar, que la bona fortuna es acabada e qu’Itàlia va tanben començar de defendre sos interèsses nacionals coma d’autres o fan, en cercant après de solucions comunas”. Es aital qu’o diguèt Giorgia Meloni, l’11 de setembre passat, sus l’empont de la plaça de la catedrala de Milan. E benlèu, malgrat qu’aquela campanha electorala aja pas brilhat per l’analisi e la discussion sul contengut, doas minutas deurián èsser consagradas a l’interpretacion d’aquela frasa, que ciclicament sortís de la boca de la cap dels Fraires d’Itàlia.
 
Cal pas èsser un grand enquistaire, remarcatz. Perque es la quita Giorgia Meloni qu’a fornit las claus interpretativas de son projècte dins una letra a Il Foglio publicada fa qualques jorns, ont parlava d’una Euròpa “confederala, respectuosa de la subsidiarietat e de las sobeiranetats nacionalas, que faga mens de causas mas que las faga mièlhs”. E es tornarmai Giorgia Meloni, se reculam un pauc mai —concretament fins a 2018 per èsser precises— qu’explica cossí vòl concretizar son idèa de l’Union Europèa. De gròs en gròs, fins a un cèrt ponch, en modificant tres articles de la Constitucion.
 
Mai precisament, se tracta de l’article 97, segon lo qual las administracions publicas devon manténer l’equilibri budgetari segon lo sistèma de l’UE; l’article 117 que precisa cossí l’estat deu far de leis en acòrdi amb l’òrdre comunautari. E l’article 119, segon lo qual las regions e las comunas devon egalament legiferar dins lo respècte de las constrenchas comunautàrias. Autrament dich, Giorgia Meloni vòl anullar tota referéncia a l’Union Europèa dins la Constitucion italiana. Per ne sortir, coma Matteo Salvini e Beppe Grillo disián d’o voler far fa qualques annadas, o coma Gianluigi Paragone voldriá o far uèi? Non, es diferent: Giorgia Meloni vòl cambiar l’Union Europèa en establissent lo principi que las nacions pòdon far de leis que contrasten clarament amb çò qu’an decidit totes amassa a Brussèlas.
 
Prengam qualques exemples. Amb aquel cambiament constitucional, Itàlia poiriá decidir de non respectar pas las règlas del pacte d’estabilitat, per exemple, las que —almens fins a la pandemia— estipulavan que lo deficit annadièr de l’Estat podiá despassar lo 2% del PIB. O encara poiriá decidir d’adoptar sa pròpria e autonòma politica agricòla, o sa pròpria e autonòma politica de regulacion dels fluxes migratòris, o sa pròpria e autonòma estrategia de lucha (o non) contra l’escalfament climatic. Dins la practica, amb la prevaléncia del drech nacional sul drech comunautari, en metent lo ponch final a tot lo procès de construccion dels Estats Units d’Euròpa coma entitat capabla, dins un avenidor pròche, de despassar los estats nacion. Mas mai generalament amendrís l’idèa de cooperacion europèa nascuda dels tarcums de la Segonda Guèrra Mondiala, que combatèt e venquèt lo nazifaissisme.
 
Aquò es pas una batalha començada pels Fraires d’Itàlia, remarcatz. L’Euròpa confederala, o se preferissètz l’Euròpa de las nacions, es lo jòc istoric dels conservators angleses, e subretot del partit de drecha Justicía e Libertat al poder en Polonha —totes dos, aquò es pas un azard, fan partida de la meteissa familha europèa que los Fraires d’Itàlia— país ont la Cort Constitucionala a ja consagrat lo principi de la preeminéncia del drech nacional sul drech comunautari e que, per aquela rason tanplan, es en guèrra dobèrta amb Brussèlas, egalament perque aquò s’es emplegat per discriminar las femnas e los omosexuals, per enebir l’avortament quitament en cas de malformacion del fètus, e per crear un superpoder qu’aurà l’accès a totas las donadas dels ciutadans e los poirà perseguir.
 
Per tant, la reforma constitucionala que nos deuriá vertadièrament inquietar, en cas de victòria de Giorgia Meloni, es aquesta. Pr’amor que lo drech comunautari, aquestas darrièras annadas, es estat lo veritable barri contra las tendéncias extremistas de tota origina, contra la resurgéncia de tensions e de conflictes entre estats europèus. La cooperacion europèa nos a permés de gerir melhor l’après-pandemia, amb un plan d’ajuda gigantesc coma los fonzes Next Generation. Per contra, l’abséncia de cooperacion a produch de catastròfas coma  la gestion dels fluxes migratòris sortits d’Africa e de l’Orient Mejan.
 
Giorgia Meloni vòl aver las mans liuras per poder governar lo país segon de dictats que son en conflicte amb los principis de la cooperacion europèa en çò que tanh als dreches civics, a l’immigracion e a las politicas fiscalas. E es per aquò que se’n vòl desbarrassar. Coma tanben vòl, d’autre biais, que lo presidencialisme done a l’executiu mai de poders que los actuals, sens los contrapeses que ne dispausa uèi. Sens Brussèlas e sens lo Quirinal coma proteccion, benlèu, son ascension nos esglasiariá un pauc mai. E se Brussèlas e lo Quirinal representen sas tòcas venentas, ara deuriam començar de nos esglasiar un pauc.
 
 
 
 
Francesco Cancellato
Article publicat originàriament en italian sus Fanpage.it