Actualitats
Las Illas Falkland an decidit de contunhar dins lo Reialme Unit
Amb 99,8% de vòtes favorables en un referendum. Solament tres vòtes, sus 1500, son estats contra
Las Illas Falkland, un archipèla a l’extrèm meridional de l’America del Sud, tan vast (12 173 km2) coma despoblat (mens de tres mila abitants), an decidit que vòlon contunhar dins l’administracion britanica gaireben per unanimitat. Amb una participacion de 92%, i a agut 99,8% de vòtes favorables per contunhar ligats al Reialme Unit, valent a dire 1513 vòtes. E n’i a agut solament tres (0,02%) qu’an votat contra.
Las illas mantendràn lor estatut actual de territòri d’otramar britanic, coma tanben lo drech d’autodeterminacion, çò que permet als abitants de ne revisar l’estatut quand vòlgan: “Aquò poiriá comprene la plena independéncia dins l’avenir”.
Lo referendum foguèt organizat pel Comitat Executiu de las Illas Falkland, en seguida de l’ofensiva del govèrn argentin per començar de negociacions bilateralas amb lo govèrn britanic sus la sobeiranetat d’aquel territòri, situat a 480 quilomètres de Patagònia e a 13 000 de Londres, çò que provoquèt ja una guèrra de tres meses fa trenta un ans. Lo govèrn local, ignorat per las autoritats argentinas dins las negociacions, a volgut saber amb aquela consulta lo vejaire dels insulars sus l’estatut politic de las Illas Falkland.
Londres, que reconeis lo principi d’autodeterminacion dels dos mila e qualques insulars, defend la reclamacion de la sobeiranetat de las Illas Falkland (nom que fa referéncia a Anthony Cary, cinquen vescomte de Falkland) amb l’argument que las a administradas dempuèi 1833. Argentina, per contra, sosten qu’a drech sus aquelas illas perque las eiretèt de la corona espanhòla après l’independéncia, e tanben per lor proximitat geografica. Las Illas Falkland son nomenadas tanben Illas Malvinas: aquel nom, qu’Argentina preferís, es derivat de la municipalitat bretona de Sant-Malo, que ne venián los marinièrs e los pescaires que se i establiguèron al sègle XVIII.
Per Argentina, las Malvinas son una prolongacion del país e, de fach, los argentins comptan los 12 173 km2 de l’archipèla dins lor Província de la Tèrra del Fuòc, coma se pòt veire representat sus la bandièra, ont i a la siloeta de las doas illas principalas, Soledad (6353 km2) e Gran Malvina (4377 km2); en mai d’aquò i a las illas desabitadas de la Georgia del Sud e de las Sandwich del Sud, tanben jos administracion britanica e reclamadas per Argentina. Los tres territòris son explicitament mençonats dins la primièra disposicion transitòria de la constitucion argentina, ont se pòt legir que “la nacion argentina ratifica la legitima e imprescriptibla sobeiranetat sus las Illas Malvinas, la Georgia del Sud e las Sandwich del Sud amb los espacis maritims e insulars correspondents, perque fan partida integranta del territòri nacional. La recuperacion d’aqueles territòris e l’exercici plen de la sobeiranetat, en respectant lo sistèma de vida de lors abitants e, en acòrd amb los principis del drech internacional, constituisson un objectiu permanent e irrenonciable del pòble argentin”.
La disputa se manten dins l’ÒNU, ont las Illas Falkland son un dels setze territòris non autonòms del Comitat Especial de Descolonizacion.
Las illas mantendràn lor estatut actual de territòri d’otramar britanic, coma tanben lo drech d’autodeterminacion, çò que permet als abitants de ne revisar l’estatut quand vòlgan: “Aquò poiriá comprene la plena independéncia dins l’avenir”.
Lo referendum foguèt organizat pel Comitat Executiu de las Illas Falkland, en seguida de l’ofensiva del govèrn argentin per començar de negociacions bilateralas amb lo govèrn britanic sus la sobeiranetat d’aquel territòri, situat a 480 quilomètres de Patagònia e a 13 000 de Londres, çò que provoquèt ja una guèrra de tres meses fa trenta un ans. Lo govèrn local, ignorat per las autoritats argentinas dins las negociacions, a volgut saber amb aquela consulta lo vejaire dels insulars sus l’estatut politic de las Illas Falkland.
Londres, que reconeis lo principi d’autodeterminacion dels dos mila e qualques insulars, defend la reclamacion de la sobeiranetat de las Illas Falkland (nom que fa referéncia a Anthony Cary, cinquen vescomte de Falkland) amb l’argument que las a administradas dempuèi 1833. Argentina, per contra, sosten qu’a drech sus aquelas illas perque las eiretèt de la corona espanhòla après l’independéncia, e tanben per lor proximitat geografica. Las Illas Falkland son nomenadas tanben Illas Malvinas: aquel nom, qu’Argentina preferís, es derivat de la municipalitat bretona de Sant-Malo, que ne venián los marinièrs e los pescaires que se i establiguèron al sègle XVIII.
Per Argentina, las Malvinas son una prolongacion del país e, de fach, los argentins comptan los 12 173 km2 de l’archipèla dins lor Província de la Tèrra del Fuòc, coma se pòt veire representat sus la bandièra, ont i a la siloeta de las doas illas principalas, Soledad (6353 km2) e Gran Malvina (4377 km2); en mai d’aquò i a las illas desabitadas de la Georgia del Sud e de las Sandwich del Sud, tanben jos administracion britanica e reclamadas per Argentina. Los tres territòris son explicitament mençonats dins la primièra disposicion transitòria de la constitucion argentina, ont se pòt legir que “la nacion argentina ratifica la legitima e imprescriptibla sobeiranetat sus las Illas Malvinas, la Georgia del Sud e las Sandwich del Sud amb los espacis maritims e insulars correspondents, perque fan partida integranta del territòri nacional. La recuperacion d’aqueles territòris e l’exercici plen de la sobeiranetat, en respectant lo sistèma de vida de lors abitants e, en acòrd amb los principis del drech internacional, constituisson un objectiu permanent e irrenonciable del pòble argentin”.
La disputa se manten dins l’ÒNU, ont las Illas Falkland son un dels setze territòris non autonòms del Comitat Especial de Descolonizacion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lo novèl Papa argentin apasimarà benlèu tot aquò ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari