Las eleccions europèas que venon se debanaràn entre lo dijòus 22 e lo dimenge 25 de mai de 2014, segon çò qu’an clavat per consens las institucions comunautàrias. Lo govèrn de la Generalitat de Catalonha estúdia de i far coïncidir la consulta d’autodeterminacion. “Fau aquela reflexion, mas nos cal pas mostrar totas las cartas”, çò diguèt Artur Mas a la fin de genièr. Las europèas se devián debanar normalament entre lo 5 e lo 8 de junh —en 2009 se passèron del 7 al 9—, mas los Vint e Sèt se son acordats per las avançar de doas setmanas. En Catalonha se votarà lo 25 de mai.

Lo cambiament de data prepausat pel Conselh Europèu se faguèt public diluns passat, après la reünion dels ministres de l’Exterior.
 
De fonts de l’Eurocambra an esclarzit qu’amb l’avançament de doas setmanas, vòlon “evitar que los comicis coïncidiscan amb de periòdes festius e de vacanças dins qualques païses” que poirián far caire encara mai la participacion. De mai, en convocant las eleccions en mai, se vòl tanben accelerar la formacion de la nòva Comission Europèa e assegurar que “serà elegida abans las vacanças d’estiu e 100% operativa en setembre”. Lo rapòrt de l’eurodeputat liberal britanic Andrew Duff aviá demandat aquel avançament per “poder accelerar l’eleccion del nòu president de la Comission Europèa e evitar lo començament de las vacanças d’estiu dins qualques estats”. Lo referendum d’autodeterminacion d’Escòcia se celebrarà la tardor seguenta, probable en octòbre.
 
Amb l’intrada de Croàcia dins l’UE lo 1r de julhet que ven, l’Eurocambra s’agrandirà de 754 a 766 sètis e caldrà redistribuir lo nombre d’eurodeputats per estat. Alemanha perdrà tres sètis —mas contunharà d’èsser la delegacion mai nombrosa, amb 96 eurodeputats—, del temps que Romania, Grècia, Belgica, Portugal, Chequia, Ongria, Àustria, Bulgaria, Irlanda, Croàcia, Lituània e Letònia cediràn un sèti. L’Estat espanhòl mantendrà sos 54 eurodeputats actuals.