Del temps que se demandam se las zònas francas urbanas (ZFU) marselhesas seràn almens mantenguas per gardar d’emplecs al país, e que se parla de l’oposicion en Corsega a prepaus de la pèrda de l’estatut fiscal especial de l’illa (arrestat Miot), lo desvolopament e las construccions son en cors per la liurason del “Grand París”.

Lo Grand París es un programa gigantesc d’òbras per rendre la metropòli parisenca pus atractiva e melhor esquipaa. Es l’ancian president Sarkozy que l’inicièt e lo president Hollande, aüra, lo perseguís.
 
Dimècres 6 de març, lo primier ministre francés, Jean-Marc Ayrault, detalhèt sa vision del projècte en lo departament de Sèina e Marna. Declarèt que lo projècte “permetrà de trobar tornar la creissença, d’emplecs mas parier d’entraas d’argent novèlas”. Ajustèt que: “L’Illa de França representa 30% de la richesa nacionala”.
 
S’agirà en particular de melhoraments en matèria de transpòrts quotidians dins la “granda banlèga”, amb lo projècte de far lo “Grand Paris Express” que serà un malhum de quatre linhas de mètro automatic.
 
Renforçar l’atractivitat de l’Illa de França: fariá que mai de mond poirián “pojar a París” per capitar o simplament aver un emplec dins lo futur? Veirem ben. La centralizacion asseguraa per lo “Grand París” fa que se demandam parier çò que se poirà passar en l’“Occitània Granda”, en la “Granda Marselha” coma en la “Granda Tolosa”, al nivèl de l’avenir economic sempre dificil.
 
Dins lo jornal francés en linha Libération, lo 7 de març, la jornalista Sibylle Vincendon justifiquèt lo Grand París en disent que i aviá pas de perilh de centralisme: “Ramentem”, çò diguèt, “que l’Illa de França genèra 31% del PIB nacional [estatal], que solament 20% son consumats sur plaça, 10% son redistribuits vèrs las regions. De mai, la region capitala contribuís fòrtament a çò que rèsta de creissença. En resumit, l’idèa recebua que ditz que París sifona la província [sic] es absoluament desmentia per las chifras e los fachs.”
 
Aquel rasonament eissublia una chausa: i a benlèu una anomalia, tre l’inici, quand l’Illa de França genèra 30% del PIB estatal. Pauc d’estats d’Europa son tan desequilibrats dins lor geografia economica. Se los poers publics metèsson mai d’argent e de bona volontat per desvolopar d’autras regions o metropòlis, es probable que se poiriá demenir la congestion excessiva del PIB en Illa de França per lo repartir melhor dins las autras regions. Aquò favorizariá un desvolopament pus equilibrat dins l’espaci e seriá benefic per totas las regions.
 
Aüra, se vei que las grandas aglomeracions d’Occitània —Marselha-Ais, Tolosa, Bordèu, Niça, Tolon, Montpelhièr, Clarmont-Ferrand, Lemòtges, Baiona-Anglet-Biàrritz, Nimes, Pau, Valença— an sovent pas los mejans de raionar ni de s’esquipar coma certanas metropòlis dels país vesins. Las mancanças d’esquipament e d’entretenença son particularament cronicas e visiblas dins la metropòli de Marselha.
 
S’investís mai que mai dins lo Grand París fòrça argent privat o semiprivat, venent de las taxas localas de l’Illa de França, percebuas per un organisme especialament creat: la Societat del Grand París. Aquò montariá a de desenats de miliards d’èuros.
 
Mas pereu lo govèrn francés i consagra pro d’argent public, al minim amb una subvencion ja anonciaa d’1 miliard d’èuros que ven de l’ensemble de l’estat. Aquel miliard d’èuros, en bona part, ven donc tanben dels contribuents occitans. Òm se pòt demandar quin seriá l’efiech s’aquel argent dels occitans anèsse modernizar puslèu las metropòlis d’Occitània que n’an bravament besonh. E mai, seriá pas absurde de demandar que d’argent percebut en Illa de França ajuèsse a reparar los desequilibris que patisson las regions occitanas. Benlèu aquò sarrariá un pauc melhor nòstras aglomeracions occitanas dels nivèls d’atractivitat de Turin o Barcelona...
 



Laurenç Revèst / redaccion