Actualitats
D’activistas ecologistas lançan de purèa sus un tablèu de Monet
Lo grop a publicat sus Twitter un vidèo de l’ataca e a exigit de mesuras eficaças per limitar lo cambiament climatic
Tèxte legit
L’òbra damatjada aperten a la sèria LesMeules (LasFenièras) de Monet (1889-1891).
A l’accion an participat quatre personas, compreses los dos activistas qu'an lançat la purèia. Lo grop a publicat sus Twitter un vidèo de l’atac e a exigit de la classa politica que prenga de mesuras eficaças per limitar lo cambiament climatic. Fa un pauc mai d’una setmana, dos activistas lancèron de sopa de tomata sul tablèu LosVirasolelhs de l’artista neerlandés Vincent van Gogh, a la National Gallery de Londres. L’ataca damatgèt leugièrament l’encastre del tablèu.
We make this #Monet the stage and the public the audience.
— Letzte Generation (@AufstandLastGen) October 23, 2022
If it takes a painting – with #MashedPotatoes or #TomatoSoup thrown at it – to make society remember that the fossil fuel course is killing us all:
Then we'll give you #MashedPotatoes on a painting! pic.twitter.com/HBeZL69QTZ
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#15 Sabe ben que tot aquò es un afair planetari ! Vòle simplament dire que mèma si França reüssissiá de pus emetre lo mendre gas, lo problèma siriá absoludament semblable, qu'America e China representan la quasi meitat de la polucion mondiala… nautres, ciutadans francés, pesan pas pro per iniciar quin chamjament que siage…
Si potser només es 1%, però 1 mes i i mes suma molt, no es qüestió de qui contamina més, sinó que entre tots ens ho hem carregat tot, i de manera salvatge, dolenta i fora de tot enteniment, però ha passat, i siguin qui siguin els culpables algú ho ha d'arreglar o entre tots.
Per tant menys cifres i més enteniment i bondat - a alguns aquesta paraula els fa riure-, i més consciencia ecològica,.Sabeu que hem matat milers de milions d'animals de totes les espècies i i desenes de milers de milions d'arbres, i el Mar i les aqüifers, i tota la resta.
No ho aguanto m'encenc.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Aquelos activistas de l'organizacion JSO son tant colhons coma la dotzena d'assomats parisians que barrèron l'autorota A6 la setmana passada : fason màs que contranhar bravament lo monde per ren, que França representa mens que d'1 dau cent de las emissions de gas de la planeta ! Pasmens, si vòlon vertadeirament lutar de sauvar quicòm (en plaça de se tochar…) farián mèlhs d'anar faire aquelas conariás en China o en America… aquí, servís de ren !
Que els preocupa que les patates no fossin prou bones!? Cassum! ens estem quedant sense Planeta! Molta cultura, però quants anys porten assessinant milions d'Animals i Plantes a tot arreu, si es calcula que s'ha perdut el 80% de la Biodiversitat del Planeta, mai vist, això és compatible amb la cultura tal com la diuen per a tot arreu!?
Cassum! que ens estem quedant sense res, a que collons estan esperant!? N'hi ha que maten l dona i després es foten un tret, es que va per aquí això!? Si no es fa res que caldrà fer amb els polítics que hi podien fer quelcom i no han fet res!? Quan pensarà algú!
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Se poiriá pausar coma problèma filosofic : val mai sauvar un òme o una òbra d'art ?
Mas aqueste problèma es despassat a l'ora d'ara. Es de la subrevida de l'umanitat que s'agís ; e de l'autre costat simplament de mascarar, sens la degalhar, una òbra d'art.
Alara òm se poiriá demandar, se mascarar una òbra d'art (sens la destrusir) es pièger que de daissar l'umanitat aconsomida córrer a sa pèrda (que aquí, òc, s'agís de destruccion).
Totes aqueles que se mainan pas de la petèga ont sèm (e pel moment son la majoritat) justifican qué que siá, tant qu'es fach amb sen per pas maganhar vertadièrament, per avisar del perilh imminent de catastròfa complèta.
Còsta pas gaire d'imaginar un mond de musèus desèrts environats de cadavres que se chautan pas d'apreciar d'òbras d'art. Se los qu'an lo poder factici (politics) o real (plotocratas) contunhan de menar las causas aital es çò que nos penja al nas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari