Actualitats
Lo Conselh d’Euròpa conclutz que defendre pacificament l’independéncia d’un territòri es protegit per la libertat d’expression
Los independentistas catalans creson que lo rapòrt poirà esclarzir lo camin dels presonièrs politics qu’an fach apelacion davant la Cort Europèa dels Dreches Umans
Tèxte legit
Lo Conselh d’Euròpa (CE) a publicat un rapòrt que conclutz que defendre pacificament l’independéncia d’un territòri es protegit per la libertat d’expression e que, doncas, o far es pas cap un delicte. Lo rapòrt mençona pas l’afar catalan, mas cita lo rapòrt Cilevičs, qu’o fa el. A mai, soslinha l’importància que los estats protegiscan la libertat d’expression e que lo fach de prepausar de cambiaments dins l’estructura d’un territòri es pas un fach que se poiriá perseguir. Es aquí que senhala, concretament, qu’aqueles cambiaments comprenon tanben la promocion de l’independéncia d’una region europèa. Lo tèxt determina que se pòt admetre una sancion penala per l’exercici de la libertat d’expression sonque se i a incitacion a la violéncia. Aqueste rapòrt pòt implicar una virada de la justícia europèa a prepaus del tractament judiciari dels movements independentistas.
Lo tèxt l’a redigit la secretària generala del CE, Marija Pejčinović Buric, e es entitolat Libertat d’expression politica: un imperatiu per la democracia. Compren 9 paginas, es signat lo 6 d’octòbre e es ja estat presentat al comitat dels ministres europèu. Lo document compren los vejaires de departaments del Conselh d’Euròpa e de sa quita assemblada parlamentària, de la Comission de Venècia, de la Comission Europèa contra lo Racisme e l’Intolerància, o del Grop d’Estats contra la Corrupcion (GRÈCO).
Lo document de Pejčinović se basa sus la resolucion 2381 de l’assemblada parlamentària del Conselh d’Euròpa, qu’es lo dich rapòrt Cilevičs. Aquel tèxt admetiá que los politicians independentistas catalans encarcerats èran de presonièrs politics, e se sollicitava de l’estat espanhòl que reformèsse son Còde Penal, concretament los delictes de rebellion e sedicion. Lo document reconeissiá tanben que lo 1r d’octòbre de 2017 i aviá pas agut de violéncia de part dels ciutadans. Prepausava tanben la draia del dialòg e de las solucions democraticas.
Lo rapòrt de Pejčinović se fonda tanben sus un collòqui academic de l’Universitat de Genèva amb lo sosten del Conselh d’Euròpa, qu'i participèt —demest d’autres— lo Grop de Trabalh de las Detencions Arbitràrias, que condemnèt ja l’estat espanhòl per aver violat los dreches dels politicians independentistas catalans encarcerats pel referendum del 1r d’octòbre 2017. Ara, lo rapòrt del CE s’exprimís dins una linha similara e torna mençonar lo besonh de la negociacion per poder resòlver los conflictes politics.
Los partits independentistas catalans creson que lo rapòrt poirà esclarzir lo camin dels presonièrs independentistas catalans qu’an fach apelacion davant la Cort Europèa dels Dreches Umans (CÈDU) en çò que tanh a la libertat d’expression.
Lo tèxt l’a redigit la secretària generala del CE, Marija Pejčinović Buric, e es entitolat Libertat d’expression politica: un imperatiu per la democracia. Compren 9 paginas, es signat lo 6 d’octòbre e es ja estat presentat al comitat dels ministres europèu. Lo document compren los vejaires de departaments del Conselh d’Euròpa e de sa quita assemblada parlamentària, de la Comission de Venècia, de la Comission Europèa contra lo Racisme e l’Intolerància, o del Grop d’Estats contra la Corrupcion (GRÈCO).
Lo document de Pejčinović se basa sus la resolucion 2381 de l’assemblada parlamentària del Conselh d’Euròpa, qu’es lo dich rapòrt Cilevičs. Aquel tèxt admetiá que los politicians independentistas catalans encarcerats èran de presonièrs politics, e se sollicitava de l’estat espanhòl que reformèsse son Còde Penal, concretament los delictes de rebellion e sedicion. Lo document reconeissiá tanben que lo 1r d’octòbre de 2017 i aviá pas agut de violéncia de part dels ciutadans. Prepausava tanben la draia del dialòg e de las solucions democraticas.
Lo rapòrt de Pejčinović se fonda tanben sus un collòqui academic de l’Universitat de Genèva amb lo sosten del Conselh d’Euròpa, qu'i participèt —demest d’autres— lo Grop de Trabalh de las Detencions Arbitràrias, que condemnèt ja l’estat espanhòl per aver violat los dreches dels politicians independentistas catalans encarcerats pel referendum del 1r d’octòbre 2017. Ara, lo rapòrt del CE s’exprimís dins una linha similara e torna mençonar lo besonh de la negociacion per poder resòlver los conflictes politics.
Los partits independentistas catalans creson que lo rapòrt poirà esclarzir lo camin dels presonièrs independentistas catalans qu’an fach apelacion davant la Cort Europèa dels Dreches Umans (CÈDU) en çò que tanh a la libertat d’expression.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#6 Es coma l'esquèrra de contestacion, que, siá disent — demandatz a la presidenta Delgà —, seriá diferenta de l'esquèrra de govèrnament. Coma aqueste Conselh d'Euròpa non a poder de decision, se pòt permetre d'èsser just e umanista. Los autres mariòls de democracia fòrça mal representativa se trigossan vergonhosament a travers la fanga d'unes interèsses financièrs privats internacionals autoproclamats indiscutibles. dos monds totalament diferents.
Lo mot clau per establir aquelas "diferéncias" : compromission, al sens ont "governar" seriá "far de compromeses", segon de principis de "realitat" (es a dire de "somission servila a los que son economicament mai fòrts").
Per un umanisme real e efectiu (o, eventualament, una esquèrra autentica, mas aquí, aquò es benlèu reductor) que refuse tota compromission amb la fangassa de la finança privada (e de las politicas d'estats que l ison indefectiblament ligadas coma los vassals al senhor), es un pauc coma per un jutge d'instruccion davant unas rets maffiosas : la somission o la guèrra totala, fins a la mòrt d'un dels dos guerrejaires. Generalament, los jutges i an un taus de mortalitat pro elevat, respècte a la mejana nacionala… Es per aiçò que trobam, al bèl contra, un taus important de "realistas". Amb la maffia, la mòrt es plan fisica. Amb la finança internacionala, la mòrt demòra, plan segur, lo mai clar del temps, metaforica, mas non mens radicala.
#5
Sabi pas quinas bestièsas a pogut dire, mas sus un cèrt nombre de tèmas se mòstra mai democratic que l'Union qu'o varrolha tot.
Per un còp que lo Conselh d'Uròpa ditz pas una conariá !!!
Bon, cal pas somiar, Catalonha es pas a l'Est d'Europa, malaürosament. Doncas aquò compta pas.
els independentistes catalans están molt dividits, l'afany de poder els cega ... si qualque dia arribaren a ser independents es llevarien la pell uns als altres i assistiriem a l'atomització de catalunya, car hi han moltes ideologies distintes, radicalment opostes ... (soberanistes, constitucionalistes, Tabarnia, Tortosa lliure, etc, cal però apuntar a una Espanya federal, tolerant, integradora, i a la volta segura i ferma. Catalunya, País Valencià, País Vasc, balears, Galiza... caben dins d'una espanya acollidora i oberta. Espanya aixína es convertiria en un estat integrat per moltes nacionalitats, però integrat amb totes les seues riquees, les diferencies llavors serien enteses com oportunitat de creixer i enriquir-se uns dels altres.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari