Actualitats
Pojada istorica dels tausses d’interès dins la zòna èuro
La Banca Centrala Europèa prioriza d’arrestar còp sec l’espirala inflacionista abans tota autra consequéncia macroeconomica, en despièch de la pression de França e Itàlia
Tèxte legit
La Banca Centrala Europèa (BCE) a aumentat los tausses d’interès dins la zòna èuro al 2% —lo nivèl pus elevat dempuèi 2009— per afrontar l’aument de l'inflacion, que lo mes passat atenguèt un nivèl recòrd del 9,9%. D'autre caire, lo taus pels prèstes immediats aumenta al 2,25% e lo taus per depausar d’argent dins la banca centrala a l’1,5%.
Es la segonda pojada consecutiva de 75 ponches de basa dempuèi setembre, un aument d’una amplor fins ara inedita. Es tanben la tresena pojada del prètz de l’argent dictada per la BCE ongan.
Malgrat la pression de qualques estats de la zòna èuro, coma Itàlia e França, contra l’encariment dels tausses d’interès, la BCE prioriza d’arrestar còp sec l’espirala inflacionària dels darrièrs meses abans tota autra consequéncia macroeconomica que se pòsca derivar de l’aument dels tausses.
La decision sarra la posicion de la BCE a la d’autras bancas centralas, coma la Resèrva Federala estatsunidenca e la Banca d’Anglatèrra, qu'aquestas darrièras setmanas an desplegat una estrategia agressiva semblabla contra l’inflacion. Amb una chifra del 9,9%, lo taus d’inflacion dins la zòna èuro es ara per ara gaireben cinc còps pus naut que l’objectiu del 2% preconizat per la BCE.
Es la segonda pojada consecutiva de 75 ponches de basa dempuèi setembre, un aument d’una amplor fins ara inedita. Es tanben la tresena pojada del prètz de l’argent dictada per la BCE ongan.
Malgrat la pression de qualques estats de la zòna èuro, coma Itàlia e França, contra l’encariment dels tausses d’interès, la BCE prioriza d’arrestar còp sec l’espirala inflacionària dels darrièrs meses abans tota autra consequéncia macroeconomica que se pòsca derivar de l’aument dels tausses.
La decision sarra la posicion de la BCE a la d’autras bancas centralas, coma la Resèrva Federala estatsunidenca e la Banca d’Anglatèrra, qu'aquestas darrièras setmanas an desplegat una estrategia agressiva semblabla contra l’inflacion. Amb una chifra del 9,9%, lo taus d’inflacion dins la zòna èuro es ara per ara gaireben cinc còps pus naut que l’objectiu del 2% preconizat per la BCE.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Remarcatz plan aquò : "La Banca Centrala Europèa prioriza d’arrestar còp sec l’espirala inflacionista abans tota autra consequéncia macroeconomica, en despièch de la pression de França e Itàlia".
Una decision eminentament politica es presa en subre d'estats siá disent democratics, per de mariòls que non son estats de ges de biais elegits per cap de pòbles — de banquièrs —, decision qu'aurà consequéncias de las drasticas sus totas las nòstras vidas de ciutadans.
E tot va plan, aital ? Vos sentètz liures en democracia occidentala ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari