Actualitats
Organizan en Roergue un grand passacarrièra en favor de la lenga
La vila de Rodés serà testimòni, lo 20 d’abril que ven, d’una de las manifestacions mai imaginativas que se son vistas dins lo país nòstre en favor de la lenga e de la cultura occitanas. Dins aquel sens, las carrièras de la vila seràn la scèna de la primièra edicion de l’“Occitan Pride”, que serà un grand passacarrièra. La tòca es tan simpla coma fondamentala: mostrar la vida e l’enveja de viure de la lenga e de la cultura d’òc, e mai dire naut e fòrt que l’avenidor es la responsabilitat de l’ensems de la societat, l’estat e las institucions, mas tanben de las collectivitats, las grandas coma las pichonas, las cambras consolaras, las entrepresas, las associacions esportivas, las familhas, la premsa, los sindicats e tota la societat occitana.
Segon los organizaires, l’Occitan Pride serà una marcha de fiertat, e mai s’an mes en evidéncia que la fiertat a pas res a veire amb l’orguèlh o amb la vanitat. Al contrari, considèran que la fiertat es solament la condicion d’una vida fruchosa e apondon que la fiertat es una caracteristica que manca encara fòrça als occitans. Efectivament, l’autoestima es un factor imprescindible per superar la vergonha e començar de viure l’occitanitat amb normalitat e dignitat.
Pendent totes aqueles jorns prèvis a la marcha, l’organizacion de l’Occitan Pride a contactat de personas de totes los costats de la contrada de Roergue (oficialament, lo departament d’Avairon) per cercar de complicitats e de sostens. E cal dire que l’estonament es estat positiu, en vesent la qualitat de l’acuèlh que fan lo mond e lor receptivitat. En total, se son ja fachas mai de 25 reünions localas e ne demòran encara fòrça de far, amb l’objectiu de contactar de centenats e centenats de personas de tot Roergue, de las montanhas d’Aubrac als causses de Milhau e de las ribièras de Marcilhac als segalars.
Es evident que lo passacarrièra es dobèrt a totes los occitans al delà dels roergasses, e en fach ja i a de grops occitanistas que se son organizats per tot lo país. L’Occitan Pride es organizada per la Coordinacion Departamentala de l’Occitan d’Avairon e a lo sosten de la Coordinacion per la Lenga Occitana. Avètz tota l’informacion sul sit: www.passacarriera.en-aveyron.com.
Segon los organizaires, l’Occitan Pride serà una marcha de fiertat, e mai s’an mes en evidéncia que la fiertat a pas res a veire amb l’orguèlh o amb la vanitat. Al contrari, considèran que la fiertat es solament la condicion d’una vida fruchosa e apondon que la fiertat es una caracteristica que manca encara fòrça als occitans. Efectivament, l’autoestima es un factor imprescindible per superar la vergonha e començar de viure l’occitanitat amb normalitat e dignitat.
Pendent totes aqueles jorns prèvis a la marcha, l’organizacion de l’Occitan Pride a contactat de personas de totes los costats de la contrada de Roergue (oficialament, lo departament d’Avairon) per cercar de complicitats e de sostens. E cal dire que l’estonament es estat positiu, en vesent la qualitat de l’acuèlh que fan lo mond e lor receptivitat. En total, se son ja fachas mai de 25 reünions localas e ne demòran encara fòrça de far, amb l’objectiu de contactar de centenats e centenats de personas de tot Roergue, de las montanhas d’Aubrac als causses de Milhau e de las ribièras de Marcilhac als segalars.
Es evident que lo passacarrièra es dobèrt a totes los occitans al delà dels roergasses, e en fach ja i a de grops occitanistas que se son organizats per tot lo país. L’Occitan Pride es organizada per la Coordinacion Departamentala de l’Occitan d’Avairon e a lo sosten de la Coordinacion per la Lenga Occitana. Avètz tota l’informacion sul sit: www.passacarriera.en-aveyron.com.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
de legir ;
Un article dins Marianne titolat:" F Hollande daissa tombar las lengas regionalas un liaç de luciditat..."
E veire totes los comentaris " lengas prefabricadas, breton desaperegut, separatisme costa car tot aquò ...." Totes d'accòrdi o gaire ben, per dire , una bona causa ....
Vergonha....
Òc, òsca a l'envam que nos ven del Roergue.
Que l'anma de l'apòstol de Joan Bodon, permete enfin de veire renàisser lo país, escondut dins la valòia de nòstre còr ! L'estèla tornarà lusir e la flor espelir !
Lux lucet in tenebris et tenebrae eam non comprehenderont
Òsca als roergasses un còp de mai que mostran la dralha. Que los elegits uflas e conflas , es a dire los elegits del pais dels formatges dels elegits , nos van pas senhar la Charta Euròpenca los jacobinasses .. Que nos an trobat , una idèa espantanta e novèla, cada còp, una excusa imparabla , UN ( que sem egals totes e que i a ren de melhor) dos, que caldria , modificar la constitucion de la polida republica dels dreches de l'òme e de la canhòta........Aquò's aital, punt. Per de que pas l'escorsa de la Luna? o lo viradis de la Tèrra a l'entorn del solelh? .
Alara que pel deute de 3% del budget , fa pas gaire de temps, i aguèt pas besonh de degun, de ren, e que la constitucion i permejava ... Lo consèlh constitucional mòstra plan qu'es un aplech multi fonccions per arrestar la marcha de la libertat, e de las lengas minorisadas , un pauc coma o faguèt lo senat mantuns còps............;;un còp èra.
Visca Soissa , visca Occitània lo ser al plond dels bòsses...
Sem pas renduts
#4 " lo jorn que i aurà plus d'occitanistas a s'interessar als occitanofònes (de mai de 60 ans), lo problèma serà reglat." Qu'ei dejà lo cas entà de qui n'i a, non ? Cf. l'"Acadèmia occitana", per exemple.
Avem que l'espèr, e los uèlhs per plorar.
Aquò, al mens es tot gratis e demanda degús engatjament de fons de l'estat.
Per lo rèsta, lo jorn que i a aurà plus d'occitanistas a s'interessar als occitanofònes (de mai de 60 ans), lo problèma serà reglat.
Al revenge, ai besonh d'una subvencion per pagar un apèro-fresc ("cool") e un projèct d'estudis sus la mesa en perspectiva juridica de l'insersion economica dels suça-litres entre las annadas 1837 e 1849 "Cidre et pomme pour moi, si t'as pas la carte c'est donc Pas toi".
Me podetz indicar a que endrech (partit, comuna) devi far la demanda ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari