Actualitats
Era jornalista Lissa Escala e eth lingüista Xavier Lamuela guierdonadi damb eth prèmi Robèrt Lafont
Aqueth guierdon dera Generalitat de Catalonha s'instituïc en 2010 entà arreconéisher a persones o entitats que s'aguessen distinguit pera defensa, projeccion e promocion dera lengua occitana
Tèxte legit
Era jornalista e pionèra dera ràdio en aranés Lissa Escala e eth lingüista e sociolingüista Xavier Lamuela son es guierdonats deth 7u prèmi Robèrt Lafont dera Generalitat de Catalonha. Es guierdons se liuraràn deluns que ven en encastre d’ua ceremònia amassa damb es prèmis Pompeu Fabra en Palai Marc de Barcelona.
Eth prèmi Robèrt Lafont s'instituïc en an 2010 damb er objectiu d'arreconéisher e premiar a persones o entitats que s'aguessen distinguit pera defensa, projeccion e promocion dera lengua occitana en quin punt que siguesse deth sòn domeni lingüistic. En aguesta 7u edicion, era jurada l’a autrejat ex aequo a Escala e Lamuela pera longa dedicacion d’ambdues persones ara coneishença e foment dera lengua, autant d’ua perspectiva academica e scientifica coma de promocion e dinamizacion sociau entath sòn usatge.
Era jurada deth setau prèmi Robèrt Lafont a estat presidida per F. Xavier Vila, secretari de politica lingüistica, per delegacion dera conselhèra de cultura. Tanben ne hèn part Maria Vergés, sindica d’Aran; Albert Turull, director des servicis territoriaus de cultura en Lhèida; Miquèu Segalàs, en representacion dera presidéncia der Institut d’Estudis Aranesi - Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana; e Xavier Moral, responsable de foment der occitan deth secretariat de politica lingüistica.
Pionèra dera ràdio en aranés
Era jornalista Lissa Escala ei pionèra dera ràdio en aranés, damb eth prumèr programa en aranés en Ràdio Aran, prètzhèt qu’a desvolopat ath long de mès de 30 ans damb diuèrsi programes coma Meddia Aranés, en Catalonha Informacion, en tot contribuïr a un modèl d’usatge e de prestigi sociau der aranés. Tanben se’n destaque eth compromís civic ena promocion der aranés damb er impuls de diuèrses iniciatiues sociaus coma era corsa Aran pera sa Lengua, qu’a lòc eth darrèr dimenge de junhsèga de cada an, pera defensa der usatge sociau der aranés.
Normalizacion sociau der occitan
Xavier Lamuela ei professor emerit en diuèrses universitats catalanes e occitanes, damb ua larga dedicacion e vision der ensems dera lengua occitana e particularament dera varianta aranesa. Clar defensor dera occitanitat der aranés ath madeish temps que dera sua especificitat entà establir-ne un modèl de normalizacion sociau e d’usatge ath delà dera estricta recèrca academica. Atau, se destaquen era sua participacion ena comission entara elaboracion des normes ortografiques der aranés, coma tanben era sua participacion ena comission internacionau entara normalizacion lingüistica der occitan aupenc e era presidéncia deth Conselh dera Lengua Occitana. Lamuela ei autor d’un trabalh academic damb transferéncia sociau, damb diuèrsi estudis e libres sus era lengua, dont cau mencionar era òbra de referéncia Català, occità, friülà: llengües subordinades i planificació lingüistica.
Eth prèmi Robèrt Lafont s'instituïc en an 2010 damb er objectiu d'arreconéisher e premiar a persones o entitats que s'aguessen distinguit pera defensa, projeccion e promocion dera lengua occitana en quin punt que siguesse deth sòn domeni lingüistic. En aguesta 7u edicion, era jurada l’a autrejat ex aequo a Escala e Lamuela pera longa dedicacion d’ambdues persones ara coneishença e foment dera lengua, autant d’ua perspectiva academica e scientifica coma de promocion e dinamizacion sociau entath sòn usatge.
Era jurada deth setau prèmi Robèrt Lafont a estat presidida per F. Xavier Vila, secretari de politica lingüistica, per delegacion dera conselhèra de cultura. Tanben ne hèn part Maria Vergés, sindica d’Aran; Albert Turull, director des servicis territoriaus de cultura en Lhèida; Miquèu Segalàs, en representacion dera presidéncia der Institut d’Estudis Aranesi - Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana; e Xavier Moral, responsable de foment der occitan deth secretariat de politica lingüistica.
Pionèra dera ràdio en aranés
Era jornalista Lissa Escala ei pionèra dera ràdio en aranés, damb eth prumèr programa en aranés en Ràdio Aran, prètzhèt qu’a desvolopat ath long de mès de 30 ans damb diuèrsi programes coma Meddia Aranés, en Catalonha Informacion, en tot contribuïr a un modèl d’usatge e de prestigi sociau der aranés. Tanben se’n destaque eth compromís civic ena promocion der aranés damb er impuls de diuèrses iniciatiues sociaus coma era corsa Aran pera sa Lengua, qu’a lòc eth darrèr dimenge de junhsèga de cada an, pera defensa der usatge sociau der aranés.
Normalizacion sociau der occitan
Xavier Lamuela ei professor emerit en diuèrses universitats catalanes e occitanes, damb ua larga dedicacion e vision der ensems dera lengua occitana e particularament dera varianta aranesa. Clar defensor dera occitanitat der aranés ath madeish temps que dera sua especificitat entà establir-ne un modèl de normalizacion sociau e d’usatge ath delà dera estricta recèrca academica. Atau, se destaquen era sua participacion ena comission entara elaboracion des normes ortografiques der aranés, coma tanben era sua participacion ena comission internacionau entara normalizacion lingüistica der occitan aupenc e era presidéncia deth Conselh dera Lengua Occitana. Lamuela ei autor d’un trabalh academic damb transferéncia sociau, damb diuèrsi estudis e libres sus era lengua, dont cau mencionar era òbra de referéncia Català, occità, friülà: llengües subordinades i planificació lingüistica.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari