Actualitats
L’Alguer: 400 familhas s’inscrivon a las matèrias escolaras en catalan
La formacion dels professors e la simplificacion de las proceduras an creat una demanda sociala inesperada que va metre fin a l’escassa preséncia del catalan dins las escòlas
Tèxte legit
Lo catalan va fòrça créisser dins las escòlas de l’Alguer. Las familhas d’aquela vila catalanofòna de Sardenha podián pel primièr còp demandar de far d’activitats e d’estudis extrascolars en catalan, çò qu’a produch 400 sollicitacions, fòrça mai que çò que quitament los pus optimistas esperavan, segon Vilaweb.
Fins ara, aquela opcion èra possibla mas dempuèi qualques jorns es indicada dins l’inscripcion escolara e se pòt sollicitar en linha, çò qu’a portat aquel naut nombre de demandas.
En setembre passat se faguèt las espròvas de certificacion de coneissença de catalan en sa varianta algueresa, un modèl validat per l’Institut d’Estudis Catalans. Aquò a permés de comptar ara 24 ensenhaires catalanofòns.
Lo president de la Consulta Civica de las Politicas Lingüisticas, Stefano Campus, que es tanben president d’Òmnium Cultural de l’Alguer, explica que i a agut un trabalh coordenat de las associacions e de la municipalitat per mandar als parents los projèctes de las classas en catalan. Campus se mòstra optimista e ditz que s’aguèsson pogut començar abans, serián arribats segurament a las mila sollicitacions. Pasmens se passarà d’una preséncia gaireben nulla del catalan a l’escòla a 400 familhas que l’an demandat.
La setmana que ven, i aurà una reünion de las direccions escolaras, las associacions e las autoritats politicas per concretizar los materials didactics per poder començar los corses en catalan dins l’an escolar 2023-2024.
Las espròvas per obténer lo certificat de catalan demest los professors son la consequéncia de l’aprobacion de la lei sarda 22/2018, que prevegèt l’ensenhament del catalan dins las escòlas algueresas e, per tant, fa venir necessària la certificacion de la coneissença de la varianta locala de la lenga catalana pels ensenhaires que vòlon ensenhar en catalan. La lei deu tanplan permetre que los catalanòfons s’adreicen en lor lenga a l’administracion regionala, e establís qualques oras de la programacion de las ràdio e television publicas en las lengas pròprias de l’illa, es a dire lo sarde, lo catalan alguerés, lo còrs gallurés, lo sassarés e lo ligur tabarquin.
Fins ara, aquela opcion èra possibla mas dempuèi qualques jorns es indicada dins l’inscripcion escolara e se pòt sollicitar en linha, çò qu’a portat aquel naut nombre de demandas.
En setembre passat se faguèt las espròvas de certificacion de coneissença de catalan en sa varianta algueresa, un modèl validat per l’Institut d’Estudis Catalans. Aquò a permés de comptar ara 24 ensenhaires catalanofòns.
Lo president de la Consulta Civica de las Politicas Lingüisticas, Stefano Campus, que es tanben president d’Òmnium Cultural de l’Alguer, explica que i a agut un trabalh coordenat de las associacions e de la municipalitat per mandar als parents los projèctes de las classas en catalan. Campus se mòstra optimista e ditz que s’aguèsson pogut començar abans, serián arribats segurament a las mila sollicitacions. Pasmens se passarà d’una preséncia gaireben nulla del catalan a l’escòla a 400 familhas que l’an demandat.
La setmana que ven, i aurà una reünion de las direccions escolaras, las associacions e las autoritats politicas per concretizar los materials didactics per poder començar los corses en catalan dins l’an escolar 2023-2024.
Las espròvas per obténer lo certificat de catalan demest los professors son la consequéncia de l’aprobacion de la lei sarda 22/2018, que prevegèt l’ensenhament del catalan dins las escòlas algueresas e, per tant, fa venir necessària la certificacion de la coneissença de la varianta locala de la lenga catalana pels ensenhaires que vòlon ensenhar en catalan. La lei deu tanplan permetre que los catalanòfons s’adreicen en lor lenga a l’administracion regionala, e establís qualques oras de la programacion de las ràdio e television publicas en las lengas pròprias de l’illa, es a dire lo sarde, lo catalan alguerés, lo còrs gallurés, lo sassarés e lo ligur tabarquin.
Demanda històrica a l’Alguer: quatre-centes famílies opten per fer classes de catalàhttps://t.co/352FEO16sC
— VilaWeb (@VilaWeb) February 13, 2023
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Dins aquel temps d'escafament accelerat de la diversitat linguistica sus tota la planèta, vaqui una nòva sorprenenta e que fa caud al còr. De que far somiar e pantaissar nosautres paures occitans. Es qu'òm a d'entresinhas sus las motivacions que butan los alguereses a tornar atal a la lenga catalana ?
Non pas, Carles, en la varianta valenciano-catalana mas la varianta rosalbacav-esa.
és un goig escoltar el català-valencià pels carrers i negocis de l'Àlguer. He passat un estiu allì i he gaudit ausades d'escoltar i parlar amb els algueresos la mateixa llengua que jo parle amb un dolç accent italianitzant. Cal recolzar les iniciatives per a reviscolar "la llengua algueresa" com ells anomenen la seua variant valenciano-catalana de la llengua comuna.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari