Actualitats
Renaissença de la lenga ucraïnesa en consequéncia de la guèrra
De mai en mai de ciutadans ucraïneses quitan d’emplegar lo rus coma lenga de comunicacion sociala
Tèxte legit
Una de las consequéncias de l’invasion russa d’Ucraïna es la renaissença de la lenga ucraïnesa. Fa 10 ans, los sondatges indicavan que l’ucraïnés èra la primièra lenga del 57% de la populacion; ara, aquel percentatge a pojat al 77%. De mai en mai de ciutadans ucraïneses quitan d’emplegar lo rus coma lenga de comunicacion sociala e se talha quitament totes los contactes culturals amb lo país envasidor, çò precisa un reportatge de la Television de Catalonha.
Aquel reportatge mòstra una seguida de testimònis que l’invasion de Putin lor a fach cambiar lors actituds lingüisticas, son de mond qu’emplegavan lo rus coma primièra lenga e qu’an decidit de de l’emplegar pas pus.
Retirament dels libres russes
Aquel refús de parlar lo rus es acompanhat tanben d’un refús de lo legir. Dins aquel sens, lo reportatge parla d’una librariá de Kyiv qu’es venguda un ponch de collectatge de libres russes que lo mond vòlon pas pus aver en cò lor. “L’agression barbara e estupida dels russes contra Ucraïna fa passar lo desir de los legir”, çò rapòrta un testimòni. La responsabla de la librariá, Nadia Kivenko, precisa que “fòrça mond refusan de consumar de contenguts russes perque comprenon que los libres son un poderós esplech de manipulacion que Russia a emplegat pendent longtemps”.
Dempuèi setembre passat an retirat 80 tonas de libres que lor an rendut 8000 èuros amb los quals an crompat una veitura de tot terren per l’armada ucraïnesa.
Desrussificacion
De fach, lo govèrn ucraïnés a enebit los corses de rus dins las escòlas, la musica russa e l’importacion de libres, sèrias e filmes de Russia. A mai s’es retirat los monuments d’amistat amb Russia e s’es cambiat los noms de centenas de carrièras que fasián referéncia a la cultura e l’istòria russas coma Tolstoi o Catarina la Granda.
Una de las justificacions de Putin per ocupar Ucraïna èra la volontat de protegir la lenga russa e d’arrestar la desrussificacion del país. Un an apuèi, lo resultat es completament opausat.
Aquel reportatge mòstra una seguida de testimònis que l’invasion de Putin lor a fach cambiar lors actituds lingüisticas, son de mond qu’emplegavan lo rus coma primièra lenga e qu’an decidit de de l’emplegar pas pus.
Retirament dels libres russes
Aquel refús de parlar lo rus es acompanhat tanben d’un refús de lo legir. Dins aquel sens, lo reportatge parla d’una librariá de Kyiv qu’es venguda un ponch de collectatge de libres russes que lo mond vòlon pas pus aver en cò lor. “L’agression barbara e estupida dels russes contra Ucraïna fa passar lo desir de los legir”, çò rapòrta un testimòni. La responsabla de la librariá, Nadia Kivenko, precisa que “fòrça mond refusan de consumar de contenguts russes perque comprenon que los libres son un poderós esplech de manipulacion que Russia a emplegat pendent longtemps”.
Dempuèi setembre passat an retirat 80 tonas de libres que lor an rendut 8000 èuros amb los quals an crompat una veitura de tot terren per l’armada ucraïnesa.
Desrussificacion
De fach, lo govèrn ucraïnés a enebit los corses de rus dins las escòlas, la musica russa e l’importacion de libres, sèrias e filmes de Russia. A mai s’es retirat los monuments d’amistat amb Russia e s’es cambiat los noms de centenas de carrièras que fasián referéncia a la cultura e l’istòria russas coma Tolstoi o Catarina la Granda.
Una de las justificacions de Putin per ocupar Ucraïna èra la volontat de protegir la lenga russa e d’arrestar la desrussificacion del país. Un an apuèi, lo resultat es completament opausat.
Una de les conseqüències de la invasió russa d'Ucraïna ha estat una renaixença lingüística i cultural ucraïnesahttps://t.co/lz4S9D87fX
— 324.cat (@324cat) February 20, 2023
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#5 A polit a l'emplec del lengatge del nacionalisme de conquista (per ex. francés) : nacionalista, pertot al mond, levat dels païses qu'oprimisson pòbles al lor dedins, vòl dire Patriotisme e non es connotat negativament.
Seriá plan que Potine nos ataquèsse per reviscolar l'occitan !
Vladimir, t'esperem !
Tot l'argumentari estrambordat e lausengièr emplegat aqui ne vòls aqui n'as pels mediàs franceses per saludar la torna de la lenga ucraïnèsa oprimida dempuèi decènias e sègles pel colonizaire rus se podria aplicar sens problèma a l'occitan.
Qu'èl tanben foguèt persecutat e escafat sens pietat pel colonizaire francès qu'a de longa negat son especificitat e lo considera totjorn amb condescendència coma una simpla varianta dialectala del francès, exactament coma Russia afortis que l'ucraïnès es pas qu'una varianta dialectala del rus. . Omertà grandassa o ignorència lordassa, vesem que fins ara, i-a pas agut UN SOL representant d'aquesta brava jornalistalha parisenca-francèsa per far lo parallèl, que pasmens crèba los uòlhs, amb la situacion facha a l'occitan per l'Estat francés.
Lo drapèl roge e nègre dels banderotvsi (banderistas, nacionalistas colaboracionistas amb los nazis) manifèstament mes en evidéncia, taca un pauc lo testimoniatge reculhit per TV3...
benlèu que los jornalistas catalans o an confondut amb las colors de las brigadas internacionalas?
#3 O que, sovent, an pas enveja o la volontat d'o aprene coma cal...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari