capçalera campanha

Actualitats

Lo 8 de març en Afganistan

De grops de femnas coratjosas an revendicat lors dreches davant lo regim mai misogin del Mond, segon l’ÒNU

Tèxte legit

Dimècres passat, 8 de març, l’ÒNU considerèt Afganistan coma “lo país mai repressor del Mond entièr a respècte dels dreches de las femnas”, e las femnas d’aquel país manifestèron d’un biais timid mas fòrça valents. De petits grops de mens de 20 femnas, jonchas per la man, revendiquèron lors dreches, qualques unas per carrièras, d’autras dins de patis, mas en totes los cases amb la tòca de far virar lor protèsta suls rets socials e assabentar totòm qu’elas i son e que se baton per lors dreches mai fondamentals que lor son rebutats.
 
La revendicacion mai escotada èra “non a l’educacion entre las mans dels talibans” o “refusam los talibans”. De fach, dempuèi lor retorn al poder en agost de 2021, los fondamentalistas an progressivament tornat rosegar las libertats conquistadas per las femnas aquestas 20 darrièras annadas. An impausat una sèria de restriccions a la societat civila, dont una granda partida pretendon de sometre las femnas a lor concepcion ultraintegrista de l’islam.
 
Las femnas son exclusas dels emplecs publics, veson limitat lor drech de se desplaçar e enebit l’accès de las dròllas al collègi e al licèu. Lo pòrt del vel integral en public es obligatòri e devon demorar a l’ostal franc de situacions d’urgéncia.
 
Segon l’UNÈSCO, 2 milions e mièg de dròllas e  joventas an agut de quitar los estudis en Afganistan. Ara, a partir de 12 ans, las femnas an pas pus drech d’estudiar.
 
L’enebicion es tanplan arribada a las universitats. Dins un primièr moment, los talibans las daissèron estudiar dins de salas d’estudi separadas dels òmes, mas a partir de decembre passat aquò lor es d’afons interdich. De soslinhar qu’entre 2001 e 2018 una gojata sus tres èra inscricha a l’universitat. Totun, i a dins aquel país un 30% de femnas que son pas jamai anadas a l’escòla. Una donada qu’aumentarà.

 
 
 
 



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article