Lo Lemosin se mobiliza dempuei la debuta de l'annada per defendre son escòla. D'efiech, la carta escolara de 2012, que balha la reparticion geografica daus pòstes d'ensenhaires per l'academia, ne'n prevei la supression de 278. Deviá menar a la barradura dau liceu professionau (LP) dau Mas Jambòsc (Limòtges), de l'establiment regionau d'ensenhament adaptat (EREA) de Maismac (Corresa), mai de la seccion literària dau liceu de la comuna de Sent Liunard – sol establiment per l'est de Vinhana-Nauta. Fàcia la mobilizacion daus escolans, parents, ensenhaires e elegits, Jean Bertsch, rector de l'academia de Limòtges, renonciet a quelas barraduras en tot prevenir : "tot lo monde seràn mes a contribucion".
Dins queu contexte, las duberturas de classas d'occitan son pas, un còp de mai, d'actualitat. Pertant ne n'i auriá mestier. Per apréner la lenga, n'i a mas una calandreta, una opcion dins un collegi, un liceu privat e a l'universitat mai de las iniciativas dins quauques establiments. Maugrat lo trabalh de Domenja Decamps dau CREO Lemosin, l'academia vòu pas bolegar sus quela question.
E mai vesem tornar, emb la crisi, l'ideia de la lenga coma motor sociau, quand s'agís de la dau poder economic. Coma en Bearn, ente daus parents s'opauseren a 'na classa francés-occitan en tot demandar d'aver mai de pòstes per l'anglés. Coma lo senator Plancade de Tolosa, que declaret au temps de l'examinacion en comission d'una preposicion de lei sus las lengas dichas regionalas : "Volguei que mos mainatges aprenguessan l'anglés ; auei, vòle que ma pita-filha parle chinés, que siá mondializada e non occitana!"
Vesem tanben ressorgir los vielhs fantasmas d'ataca de la nacion francesa, "une et indivisible", per los contra-revolucionaris patesants. A la sega d'un auratge violent queste estiu, la calandreta lemosina podiá pus aculhir sos escolans. La merariá de Limòtges trobet una solucion temporària en los lojtar dins una partida desafectada d'una escòla publica. L'oposicion d'una partida daus parents de quela-quí viret a l'afrontament ideologic. D'un costat creden au comunautarisme, a la mondializacion que vòu tot privatizar e destruire la Republica, de l'autre a la discriminacion e a la volontat de far disparéisser las lengas dichas regionalas. Adonc, la calandreta deurá trobar 'n'autra solucion per l'an que ven. Lo sosten de la merariá es pas assegurat e l'avenidor de l'escòla es en question.
Fàcia quela situacion, lo desfís màger dau segle XXI, per los defensors de la lenga occitana en Lemosin, será de reüssir a implantar un ensenhament de la lenga duradís.
Maime Caillon
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari