Actualitats
Las victimas de las ipotècas abusivas secutan los deputats del PP dins l’Estat espanhòl
S’agís de conscienciar los deputats que vòlon votar contra una proposicion de lei qu’evitariá las expulsions
En febrièr passat, lo Congrès dels Deputats de l’Estat espanhòl votèt en favor de l’adopcion d’una iniciativa legislativa populara (ILP). Amb lo sosten d’1 402 854 signaturas de ciutadans, l’ILP obligava la cambra parlamentària espanhòla de debatre una propòsta de lei contra las nombrosas expulsions de domicili. Ne son victimas las personas qu’an de problèmas per pagar d’ipotècas, e qu’en lor majoritat, an de condicions consideradas abusivas.
Après qualques suicidis de personas expulsadas de lor abitança, la Plataforma de las Victimas de l’Ipotèca (PAH segon sa sigla en espanhòl) a començat de luchar fòrt contra aquela catastròfa umanitària que se debana dins l’Estat espanhòl. Cal dire que qualques policièrs e fòrça pompièrs an fach objeccion de consciéncia e an pas volgut participar a las expulsions.
Lo Partit Popular (PP), qu’a la majoritat absoluda dins lo Congrès dels Deputats, votèt in extremis en favor de debatre aquela ILP, forçats per la granda pression sociala. Mas aquel jorn, a pena començava un periòde de lucha per la PAH. D’un costat, lo PP prepausèt una lei que rebaissava al maxim aquela proposicion de lei fins al ponch de tornar permetre las expulsions. De fach, los deputats del PP an mostrat lor refús de votar la propòsta de la PAH. La PAH i demanda la dacion en pagament retroactiu, d’arrestar còp sec las expulsions e de metre las abitanças publicas en logacion sociala.
Aital, los de la PAH decidiguèron d’entreprene una nòva campanha nomenada “I a de vidas en jòc”. An començat de far d’accions en s’inspirant de çò que s’apèla en Argentina l’escrache (“secutament” en espanhòl). Se tracta d’accions de pression sociala que se debanèron dins aquel país american, tre 1995, e que se i secutava e se i manifestava a la pòrta de l’ostal de qualques membres de la dictatura de Jorge Rafael Videla, per tal de denonciar lor responsabilitat dins las torturas e los assassinats, e mai lor impunitat. En Chile, se debanèron d’accions similaras nomenadas funa (“poirit” en mapuche), que s’agissiá tanben de metre en evidéncia los responsables de la dictatura d’Augusto Pinochet.
Las accions de la PAH, doncas, van delà los actes de desobesissença e de la campanha menant l’ILP al Congrès dels Deputats; ara, an passat al secutament o als “senhalaments publics” en organizant d’acamps, a la pòrta de las abitanças e dels luòcs de trabalh de qualques deputats del PP. “Cadun dels deputats que votaràn contra las condicions basicas de l’ILP (dacion en pagament retroactiu, arrestar còp sec las expulsions e metre las abitanças publicas en logacion sociala) serà responsable de las consequéncias”, çò dison.
Es per aquò, tanben, que fan publicas las personas victimas d’expulsions dins lo vidèo de la campanha.
Tre lo començament de la campanha, an fach d’accions davant las abitanças d’un desenat de deputats del PP. “Lor caldrà suportar la pression sociala pertot ont anen: a l’ostal, al trabalh… totjorn pacificament, mas sentiràn lo nòstre alen al copet”, çò disiá la pòrtaparaula de la PAH, la catalana Ada Colau, qu’es estada menaçada de mòrt.
Lo govèrn espanhòl a criticat aquelas accions e las a qualificadas de percaç. Quitament la delegada del govèrn a Madrid, Cristina Cifuentes, a comparat la PAH amb ÈTA.
La PAH remarca que las accions “son pacificas e an la tòca d’informar e persuadir, amb de donadas e d’experiéncias, lo vejaire dels deputats”. Explica qu’an convidat los deputats a assistir a las amassadas per que conescan dirèctament las tragèdias de centenats de familhas e, alavetz, la transcendéncia qu’aurà lo vòte.
Percaç pels unes, pression legitima pels autres, de ciutadans en marrida situacion exprimisson als deputats espanhòls çò que pensan a prepaus de las ipotècas abusivas e de las expulsions.
_____
Campanha de la PAH per sensibilizar los deputats. Totes los que i apareisson son de victimas:
Escrache contra los deputats Alberto Ruíz-Gallardón e Iñaki Oiarzábal:
Après qualques suicidis de personas expulsadas de lor abitança, la Plataforma de las Victimas de l’Ipotèca (PAH segon sa sigla en espanhòl) a començat de luchar fòrt contra aquela catastròfa umanitària que se debana dins l’Estat espanhòl. Cal dire que qualques policièrs e fòrça pompièrs an fach objeccion de consciéncia e an pas volgut participar a las expulsions.
Lo Partit Popular (PP), qu’a la majoritat absoluda dins lo Congrès dels Deputats, votèt in extremis en favor de debatre aquela ILP, forçats per la granda pression sociala. Mas aquel jorn, a pena començava un periòde de lucha per la PAH. D’un costat, lo PP prepausèt una lei que rebaissava al maxim aquela proposicion de lei fins al ponch de tornar permetre las expulsions. De fach, los deputats del PP an mostrat lor refús de votar la propòsta de la PAH. La PAH i demanda la dacion en pagament retroactiu, d’arrestar còp sec las expulsions e de metre las abitanças publicas en logacion sociala.
Aital, los de la PAH decidiguèron d’entreprene una nòva campanha nomenada “I a de vidas en jòc”. An començat de far d’accions en s’inspirant de çò que s’apèla en Argentina l’escrache (“secutament” en espanhòl). Se tracta d’accions de pression sociala que se debanèron dins aquel país american, tre 1995, e que se i secutava e se i manifestava a la pòrta de l’ostal de qualques membres de la dictatura de Jorge Rafael Videla, per tal de denonciar lor responsabilitat dins las torturas e los assassinats, e mai lor impunitat. En Chile, se debanèron d’accions similaras nomenadas funa (“poirit” en mapuche), que s’agissiá tanben de metre en evidéncia los responsables de la dictatura d’Augusto Pinochet.
Las accions de la PAH, doncas, van delà los actes de desobesissença e de la campanha menant l’ILP al Congrès dels Deputats; ara, an passat al secutament o als “senhalaments publics” en organizant d’acamps, a la pòrta de las abitanças e dels luòcs de trabalh de qualques deputats del PP. “Cadun dels deputats que votaràn contra las condicions basicas de l’ILP (dacion en pagament retroactiu, arrestar còp sec las expulsions e metre las abitanças publicas en logacion sociala) serà responsable de las consequéncias”, çò dison.
Es per aquò, tanben, que fan publicas las personas victimas d’expulsions dins lo vidèo de la campanha.
Tre lo començament de la campanha, an fach d’accions davant las abitanças d’un desenat de deputats del PP. “Lor caldrà suportar la pression sociala pertot ont anen: a l’ostal, al trabalh… totjorn pacificament, mas sentiràn lo nòstre alen al copet”, çò disiá la pòrtaparaula de la PAH, la catalana Ada Colau, qu’es estada menaçada de mòrt.
Lo govèrn espanhòl a criticat aquelas accions e las a qualificadas de percaç. Quitament la delegada del govèrn a Madrid, Cristina Cifuentes, a comparat la PAH amb ÈTA.
La PAH remarca que las accions “son pacificas e an la tòca d’informar e persuadir, amb de donadas e d’experiéncias, lo vejaire dels deputats”. Explica qu’an convidat los deputats a assistir a las amassadas per que conescan dirèctament las tragèdias de centenats de familhas e, alavetz, la transcendéncia qu’aurà lo vòte.
Percaç pels unes, pression legitima pels autres, de ciutadans en marrida situacion exprimisson als deputats espanhòls çò que pensan a prepaus de las ipotècas abusivas e de las expulsions.
_____
Campanha de la PAH per sensibilizar los deputats. Totes los que i apareisson son de victimas:
Escrache contra los deputats Alberto Ruíz-Gallardón e Iñaki Oiarzábal:
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Per un còp, saupran çò que pensa l'òme de la carrièra. Fa de meses que tractan los manifestants de malfargats e de paucvals. Pièger, fan tot çò que pòden per criminalitzar los passacarrièras. S'èran pas qu'encara se pòt votar, serián a pas qu'a un pas de tornar al franquisme. En fin, que i a los diputats e diputadas e los dichs pputats e pputadas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari