Actualitats
Itàlia: de multas de 5000 a 10 000 èuros per emplegar pas l’italian
Fraires d’Itàlia prepausa establir l’oficialitat de l’italian dins la Constitucion e punir l’emplec d’autras lengas dins l’administracion publica
Tèxte legit
Lo senator italian Robert Menia e una vintena de deputats de partit neofaissista al poder Fraires d’Itàlia an presentat una proposicion de lei per que l’italian siá la sola lenga oficiala de la Republica Italiana e que s’infligisca de multas administrativas d’entre 5000 a 10 000 èuros als qu’emplarián pas la lenga italiana dins l’adminitracion publica, çò rapòrta la Repubblica.
A la diferéncia dels autres estats que pertòcan Occitània, la Constitucion italiana non especifica pas quina es la lenga oficiala de la Republica, e mai lo toscan estandardizat jògue aquel ròtle de fach dempuèi l’existéncia de l’estat a la fin del sègle XIX. Ara la proposicion del partit d’extrèma drecha es que s’i espeficique qu’o es la lenga italiana e que “totes los ciutadans an lo dever de la conéisser e lo drech de l’emplegar”. Remarquem qu’aquesta formula imita mot per mot la de la Constitucion espanhòla de 1978 pel castelhan, e mai la lei fondamentala d’Espanha reconesca de dreches pels parlants de las lengas dichas cooficialas.
"Podèm afirmar qu’aquí ont i a unitat lingüistica i a unitat nacionala”, çò a dich Menia per defendre la proposicion de lei en precisant que l’intencion es de promòure e defendre “l'identitat italiana de [lors] vilas e vilatges”.
L’M5E avertís que denonciarà lo ministèri “made in Italy”
Lo Movement 5 Estelas, ara dins l’oposicion, i a respondut en considerant la proposicion de lei coma “una crosada contra los estrangièrs” e an avertit que denonciaràn lo ministèri nomenat “Made in Italy” creat justament per un membre del govèrn italian dels Fraires d’Itàlia. Soslinhem que pòt semblar contradictòri que los meteisses insistiscan sus l’oficialitat de l’italian, d’un caire, e nomenen en anglés un ministèri, d’autre caire.
Contra las lengas minorizadas
Coma se passèt en França amb la Lei Toubon de 1994 de proteccion de la lenga francesa, que la precedissiá en 1992 la modificacion de l’article 2 de la Constitucion d’aquel país que fa del francés “la lenga de la Republica“, çò que l’interprèta dempuèi alara lo Conselh Constitucional coma un mejan de secutar las lengas nòstras, aquel ensag de protegir l’italian de las lengas estrangièras pòt èsser en realitat un risc per las lengas minorizadas, ja fòrça fragilas, coma la nòstra dins las Valadas. Se pòt tanplan demandar s’aquela proposicion de lei es pas anticonstitucionala, puèi qu’a la diferéncia de la francesa, que parla sonque de las lengas nòstras coma d’un “patrimòni de Françac sens definir la pus mendre proteccion juridica concreta, la Constitucion italiana estipula dins l’article 6 que “la Republica salvagarda las minoritats lingüisticas amb de mesuras apropriadas“. Dins aquel sens, l’Assemblada Occitana de las Valadas remembra que la proposicion de lei contraditz la lei 482/99c que protegís qualques lengas dont l’occitan. A mai, condemna “aquela deriva e se resèrva lo drech de prene las iniciativas politicas necessàrias per l’empachar“.
A la diferéncia dels autres estats que pertòcan Occitània, la Constitucion italiana non especifica pas quina es la lenga oficiala de la Republica, e mai lo toscan estandardizat jògue aquel ròtle de fach dempuèi l’existéncia de l’estat a la fin del sègle XIX. Ara la proposicion del partit d’extrèma drecha es que s’i espeficique qu’o es la lenga italiana e que “totes los ciutadans an lo dever de la conéisser e lo drech de l’emplegar”. Remarquem qu’aquesta formula imita mot per mot la de la Constitucion espanhòla de 1978 pel castelhan, e mai la lei fondamentala d’Espanha reconesca de dreches pels parlants de las lengas dichas cooficialas.
"Podèm afirmar qu’aquí ont i a unitat lingüistica i a unitat nacionala”, çò a dich Menia per defendre la proposicion de lei en precisant que l’intencion es de promòure e defendre “l'identitat italiana de [lors] vilas e vilatges”.
L’M5E avertís que denonciarà lo ministèri “made in Italy”
Lo Movement 5 Estelas, ara dins l’oposicion, i a respondut en considerant la proposicion de lei coma “una crosada contra los estrangièrs” e an avertit que denonciaràn lo ministèri nomenat “Made in Italy” creat justament per un membre del govèrn italian dels Fraires d’Itàlia. Soslinhem que pòt semblar contradictòri que los meteisses insistiscan sus l’oficialitat de l’italian, d’un caire, e nomenen en anglés un ministèri, d’autre caire.
Contra las lengas minorizadas
Coma se passèt en França amb la Lei Toubon de 1994 de proteccion de la lenga francesa, que la precedissiá en 1992 la modificacion de l’article 2 de la Constitucion d’aquel país que fa del francés “la lenga de la Republica“, çò que l’interprèta dempuèi alara lo Conselh Constitucional coma un mejan de secutar las lengas nòstras, aquel ensag de protegir l’italian de las lengas estrangièras pòt èsser en realitat un risc per las lengas minorizadas, ja fòrça fragilas, coma la nòstra dins las Valadas. Se pòt tanplan demandar s’aquela proposicion de lei es pas anticonstitucionala, puèi qu’a la diferéncia de la francesa, que parla sonque de las lengas nòstras coma d’un “patrimòni de Françac sens definir la pus mendre proteccion juridica concreta, la Constitucion italiana estipula dins l’article 6 que “la Republica salvagarda las minoritats lingüisticas amb de mesuras apropriadas“. Dins aquel sens, l’Assemblada Occitana de las Valadas remembra que la proposicion de lei contraditz la lei 482/99c que protegís qualques lengas dont l’occitan. A mai, condemna “aquela deriva e se resèrva lo drech de prene las iniciativas politicas necessàrias per l’empachar“.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Que vërgounnho
#2 En França las lengas identiràrias an fòrça d'enemics. Caquelà, los mai dangierós son lo RN a drecha e Melenchon a l'esquèrra.
I a pas de lengas cooficialas a l'Estat Espanhol, sonque lengas oficialas. Oficialment tant l'aragonés, coma lo basc, lo castelhan, ..., son de lengas oficialas, amb una diferéncia: l'oficialitat del castelhan ven definida per la Constitucion, la de las altras lengas oficialas non es definida enluòc.
Italia a de tractats amb Austria sus l'alemand parlat al Tirol (Südtirol en alemand, Altoadige o una fantasia per l'estil en italian). De trionfar la ideologia neofascista lo problema es servit.
En soma, vòlon faire coma en frança, en apondent la multa...
A sa fruita se coneis l'albre. Son de fascistas que demandan aquò. Quand disi que França a una politica frontalament racista en domeni cultural e linguistic, aquí ne una confirmacion de las bèlas !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari