CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Galas: se prepausa que totes los escolans mestregen lo galés d’aicí a 2050

Se presenta una proposicion de lei de l’educacion que prevei que totòm siá capable de trabalhar dins un entorn galofòn tanlèu acabat l’ensenhament segondari

Jeremy Miles, ministre de l’educacion e de la lenga galesa
Jeremy Miles, ministre de l’educacion e de la lenga galesa | Govèrn de Galas

Tèxte legit

Lo govèrn de Galas prepausa una nòva lei de l’educacion qu’a per tòca que totes los escolans mestregen la lenga galesa amb fluiditat d’aicí a l’an 2050. La proposicion es sostenguda pel govèrn trabalhista e pel partit sobeiranista Plaid Cymru, que i vei una avançada per garentir l’educacion en galés de totes los escolans, çò rapòrta Diari de la Llengua.
 
Lo projècte fa partida del plan del govèrn d’arribar a un milion de locutors de galés d’aicí a 2050, e prevei d'espandir la preséncia de la lenga del país dins las escòlas anglofònas e d'aumentar lo nombre d’escòlas galofònas. A mai, la proposicion de lei de l’educacion prepausa d'establir un sistèma clar de nivèls de lenga per tal d’identificar totes los escolans coma “parlants amb seguretat” e, per tant, per que totòm siá capable de trabalhar dins un entorn galofòn tanlèu acabat l’ensenhament segondari.
 
Lo parlament galés entamenarà l’examen de la proposicion de lei lo 16 de junh e l’executiu espèra de la far aprovar dins la legislatura actuala.
 
Ça que la, las organizacions de defensa de la lenga galesa s’acontentan pas de las paraulas dels elegits. Remembran qu’ara es una “oportunitat unica” per que totes los mainats ajan accès a la lenga. Per Cymdeithas yr Iaith, es una “vergonha nacionala” que l’80% dels enfants galeses sián privats d’una bona educacion en galés, e avisan lo ministre de l’educacion que cal tanben “eliminar la practica erronèa de prepausar lo galés coma segonda lenga a la majoritat dels escolans, del temps qu’una minoritat d’escolans an d’oportunitats lingüisticas completas”.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

artur quintana font La Codonyera (Aragon)
1.

Ecatament al revèrs de çò que fan los estats espanhol, francés e italian, entre altres.

  • 6
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article