L’assemblada generala de l’ÒNU poiriá prene en consideracion aquesta setmana la reïntroduccion de la Polinesia dicha Francesa dins la lista dels territòris de descolonizar. Aquel fragment de la Polinesia meridionala, jol contraròtle politic francés, es a l’ora d’ara una collectivitat d’otramar, e los independentistas vòlon qu’intre dins aquela lista perque aital seriá mai aisit de i convocar un referendum d’autodeterminacion. Lo territòri es un ensems d’illas de l’Ocean Pacific administradas per França e qu’an 275 000 abitants.

Dempuèi qualques meses, los independentistas dirigits per Oscar Temaru, actual president de la collectivitat, luchan per que lo territòri s’inscriga tornarmai dins la lista de l’ÒNU dels territòris non autonòms que cal descolonizar. A l’ora d’ara, fan partida d’aquela lista setze territòris administrats per de poténcias colonialas coma lo Reialme Unit, los Estats Units e França: i a las Illas Falkland, Gibartar, las Illas Bermudas, lo Sahara Occidental, la Nòva Caledònia... L’ÒNU fa pression normalament sus las metròpolis per que, dins aqueles territòris, se i fagan de referendums d’autodeterminacion.
 
Conscients d’aquò, lo president de la collectivitat, Oscar Temaru, e lo senator socialista Richard Tuheiava se son mobilizats pendent los darrièrs meses per que l’ÒNU vòte la resolucion L56, sus la descolonizacion d’aquel territòri pacific. Los dos òmes politics dison que n’an parlat amb setanta tres païses, que la majoritat se son mostrats en favor. Cal remembrar qu’amb una majoritat simpla, n’i a pro per que l’assemblada generala de l’ÒNU apròve la resolucion, que dobririá la pòrta a un referendum sus la sobeiranetat, amb tres opcions basicas sus la taula: un raprochament amb França (conversion en departament), l’independéncia o una situacion intermediària d’estat associat.
 
La proposicion de Temaru e Tuheiava a l’ÒNU s’opausa a l’actitud de França, que considèra que lo debat sul futur de Polinesia, lo cal far entre la collectivitat d’otramar e París, sens l’intervencion de l’ÒNU.