La proposicion d’unificacion administrativa e politica d’Alsàcia en un unic organisme serà pas una realitat. Lo referendum aguèt un resultat negatiu: los votants del departament del Naut Ren se mostrèron desfavorables a 55% del temps que, per contra, los votants del departament del Bas Ren si que se mobilizèron per l’unificacion amb 65% dels vòtes. Un dels motius del refús dels ciutadans del Naut Ren èra lo fach que la fusion daissariá lo departament sens sèti politic perque Estrasborg, capitala del Bas Ren e d’Alsàcia, seriá vengut la sola sedença administrativa. Totes los sondatges de las setmanas passadas donavan una victòria aisida de l’“òc”, pr’aquò es evident que solament lo vòte contrari s’es mobilizat davant la passivitat dels partisans de l’unificacion.
 
Ça que la, lo referendum atenguèt una participacion minimala. Per èsser valid caliá que, dins cadun dels dos departaments, la participacion superèsse 25% dels votants censats. Fin finala, après una mobilizacion escassa pendent lo matin, a partir de miègjorn l’afluéncia de votants aumentèt e la participacion despassèt leugièrament aquel limit dins los dos departaments. En total avián drech de vòte 1,3 milions d’electors, que 750 000 vivon dins lo Bas Ren e aperaquí 520 000 residisson dins lo Naut Ren.
 
La reforma prevesiá la fusion, en una sola entitat politica, de las tres administracions existentas: lo conselh regional d’Alsàcia e los dos conselhs generals dels dos departaments. S’agissiá d’un cas unic dins la França continentala, ont l’uniformitat administrativa èra fins ara una question intocabla. Solament dins qualques territòris insulars, coma per exemple en Corsega, an assajat de reformulacions territorialas.
 
Los sols partits que s’opausavan a la reforma èran lo Front Nacional (FN), lo Partit Comunista (PCF) e D’Aut la Republica (DLR). Dins lo cas del partit lepenista, la siá oposicion a la reforma es estada dirèctament ligada al sentiment antieuropèu e antialemand, en exibissent encara un còp un nacionalisme jacobin del sègle XIX. Los autres partits, l’UMP, los Verds, los partits regionalistas alsacians e un sector majoritari dels socialistas, an sostengut una reforma qu’auriá permés un estalvi economic important e una optimizacion administrativa indenegabla.