La chifra supausa un aument de 150% a respècte de las donadas de fa dètz ans. La vigor de l’afirmacion identitària e la pèrda de la paur de se nomenar indigèna son de claus per comprene lo cambiament. Los autres pòbles indigènas son 2% de la populacion chilena.
L’estonament es estat fòrça grand en conéisser los resultats del cens chilen de 2012: 1 500 000 personas —gaireben 10% de la populacion d’aquel país sud-american— se son declaradas etnicament mapuches. Es un resultat istoric, se prenèm en compte que solament dètz ans abans, los chilens qu’avián dich qu’èran mapuches arribavan a pena als 604 000.
Evidentament, los mapuches as pas agut lo temps d’engendrar talament lèu dins un sol decenni. L’espectaclós cambiament de las donadas parla, puslèu, d’un “aument notable de l’autoafirmacion identitària mapuche”, coma o interprèta lo jornal Azkintuwe, e tanben de la “pèrda de la paur o de la vergonha” de s’identificar coma membre d’un pòble originari, coma o compren lo quotidian chilen La Tercera. Encara mai, lo jornal numeric mapuche Mapuexpress considèra que la chifra supausa la revirada d’un “sector de foncionaris publics, d’academicians e de politicians per rendre invisible e far desaparéisser lo pòble mapuche de las estatisticas”.
Segon las donadas del cens, la màger part dels mapuche se tròban dins la region metropolitana de Santiago de Chile (que fòrça mapuches i son anats demorar pendent los darrièrs decennis) e dins lo territòri d’Araucania, la zòna originària d’aquel pòble.
Al delà dels mapuches, i a tanben qualques 300 000 personas qu’an declarat lor apertenéncia a d’autres pòbles originaris de Chile. Aquel grop de gents son 2% de la populacion totala del país, e compren los rapanuis (pòble de l’Illa de Pascas), los quíchoas, los aimaras e d’autres pòbles. En aquel cas, l’aument es encara mai espectaclós, perque fa dètz ans a pena, 90 000 personas avián dich qu’apertenián a un d’aqueles pòbles. Mapuexpress visa que totes aqueles resultats demòstren que Chile es un estat “plurinacional”.
Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia.cat, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Visca els pobles nadius d'Amèrica! Els maputxes, els quítxues, els aimares, els guaranís, els misquitos els nàhualts, i tants d'altres! Llarga vida!
en aguent fach un viatge d'un mes en Argentina, prenguèri l'avion de Santiago de Chile après quaquei jorns passats dins aquel estat longilinha e alora m'èri avisat qu'a raport de l'argentina vesina, aquelei montanhas que tan autas son (leis Andas) aviàn isolat lei colons espanhous e qu'aquelei s'èron mestissat à 90 % amb lei mapuches e autres indigenas , lo tip uman que se vei per carriera, mentre que l'Argentina alimentada per l'emigracion galiliego, italiano e turca (entendetz Siria e Liban) representava un tip europenc gaire mestissat, amb aqueste delicios acent italian e sei mots d'argot piemontès o occitans dei valadas (tafanari, la lingiera (lo mendicant) etc
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari