Actualitats
An aprovat lo trilingüisme e an liquidat l’immersion en catalan a las Illas Balearas
Lo decret de trilingüisme s’aplicarà a partir del cors venent e implica la fin de l’immersion lingüistica en catalan
Dempuèi 2011, José Ramón Bauzá amb lo Partit Popular (PP) govèrnan la comunautat autonòma de las Illas Balearas. I contèstan de mai en mai la politica de normalizacion e recuperacion de la lenga catalana, aquerida pendent los decennis precedents.
Lo conselh de govèrn de las Balearas ven d’aprovar lo decret de trilingüisme dins los centres educatius non universitaris de l’archipèla, e ansin lo catalan a l’escòla passarà a partir del cors venent d’una quòta minimala del 50% al 20%. Lo decret representa una eliminacion de l’immersion lingüistica en catalan que s’es practicada pendent aquestes darrièrs trenta ans.
Segon Rafael Bosch, qu’es lo conselhièr de l’Educacion, la Cultura e las Universitats de las Illas Balearas, amb aquel projècte, se pretend que los escolans de l’archipèla “acaben l’educacion obligatòria amb pro de competéncia lingüistica e comunicativa en las doas lengas oficialas [lo catalan e l’espanhòl] e en una lenga estrangièra, preferentament l’anglés”.
Lo decret s’es aprovat gràcias a la majoritat absoluda del Partit Popular (PP), qu’a pas fach cas de las criticas unanimas qu’a recebut dels principals sindicats educatius, de las associacions de parents d’escolans e dels partits d’oposicion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Ara las illas se van occitanisar dins lo maissant sens, es a dire que los catalans de las illas seran d'estrangiers del dedins coma los occitans a Occitània, un marrit punt en comun. Espèri que la Generalitat ganharà l'independéncia e que aiçò farà contagion a totes los paísses occitano-catalans !
Lo PP a doblidat qu'un còp èra los alemans volián crompar Mallòrca e que, qualque temps aprèp los alemans residents a l'illa ensatgèron de montar una lista pas que de teutons per las eleccions autonomicas. E la paura Claudia schiffer que li daissèron pas far sa villà dins una zona protegida d'Andraitx. E los vilatges del nord-est ont totes las anoncias son en aleman ... Non, non, o vos disi: cal de quadrilingüisme. Prepausi: 50% d'aleman per viure e far d'afars a Mallòrca, 25% d'anglés per anar pel Mond, 15% de castelhan per fa plaser al PP e 10% de catalan pel folclòre.
Cal precisar tanben que la politica anticatalana del PP balear se fa pas sonque de l'exterior per la limitacion de l'usança e de l'aprendissatge del catalan, mas tanben de l'interior : promòvon lo localisme contra la nòrma del catalan. Mas Malhòrca es l'illa ont nasquèt lo grand Ramon Llull, qu'illustrèt al sègle XIII la pròsa catalana: los malhorquins, menorquins, eivissencs e formenterencs o oblidaràn pas?
Escandalós.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari