Actualitats
Lo catalan e l’aragonés son a pèrdre lor reconeissença en Aragon
Los noms oficials d’aquelas lengas seràn de siglas chocantas
Lo catalan e l’aragonés son a pèrdre lor reconeissença en Aragon. Uèi se fa lo vòte, dins las Corts d’Aragon, sus la polemica Lei de las Lengas impausada pel Partit Popular (PP), que probable serà aprovada, en prenent en compte qu’al delà del PP, aquela lei a lo sosten del Partit Aragonés Regionalista (PAR).
La nòva lei liquida practicament tant lo catalan coma l’aragonés e los daissa sens cap de sòrta de proteccion de la part de l’administracion. D’un costat, s’abolís la precedenta Lei de las Lengas que reconeissiá, per exemple, l’existéncia de l’aragonés e del catalan malgrat que i mantenguèsse l’espanhòl coma sola lenga oficiala. E, d’un autre costat, la lei novèla remplaça los noms d’aquelas lengas per d’eufemismes estonants: l’aragonés se nomenarà tre uèi LAPAPYP, sigla espanhòla per “lenga aragonesa pròpria dels airals pirenencs e prepirenencs”, e lo catalan se nomenarà LAPAO, sigla espanhòla de “lenga aragonesa pròpria de l’airal oriental”. Los toponims oficials seràn sonque en espanhòl, e alavetz fòrça endreches perdràn lors noms oficials dins la lenga autoctòna.
Aquela lei, defenduda per la presidenta d’Aragon, Luisa Fernanda Rudi, amb la conselhièra de l’ensenhament Dolores Serrat —que curiosament nasquèt en Catalonha e i visquèt quand èra petita—, es estada debatuda en una comission parlamentària pendent uèch meses, amb fòrça polemica: los partits de l’oposicion an quitat la comission per manca de consens.
L’aprobacion tan rapida de la lei contrasta amb l’encaminament de la precendenta Lei de las Lengas, promoguda pel govèrn socialista de Marcelino Iglesias, qu’aguèt besonh de uèch ans per venir lei, e mai s’èra ja prevista dins l’estatut d’autonomia aragonés, aprovat en 1996.
Se parla LAPAO dins lo parlament de Catalonha
Aquelas denominacions chocantas e ridiculas per l’aragonés e lo catalan son arribadas amb indignacion mas amb umor en Catalonha. Ièr lo deputat de la CUP, dins lo Parlament de Catalonha, demandèt permission per far son intervencion en LAPAO. Lo president de la Generalitat de Catalonha, Artur Mas, respondèt al deputat qu’aviá capitat d’o comprene tot.
D’un autre costat, trobam ja sus Internet lo sit de la Reiala Acadèmia de la Lenga LAPAO, qu’a fach un traductor automatic LAPAO-catalan, catalan-LAPAO. S’agís d’un obratge d’engenhariá lingüistica pas gaire complicat.
La nòva lei liquida practicament tant lo catalan coma l’aragonés e los daissa sens cap de sòrta de proteccion de la part de l’administracion. D’un costat, s’abolís la precedenta Lei de las Lengas que reconeissiá, per exemple, l’existéncia de l’aragonés e del catalan malgrat que i mantenguèsse l’espanhòl coma sola lenga oficiala. E, d’un autre costat, la lei novèla remplaça los noms d’aquelas lengas per d’eufemismes estonants: l’aragonés se nomenarà tre uèi LAPAPYP, sigla espanhòla per “lenga aragonesa pròpria dels airals pirenencs e prepirenencs”, e lo catalan se nomenarà LAPAO, sigla espanhòla de “lenga aragonesa pròpria de l’airal oriental”. Los toponims oficials seràn sonque en espanhòl, e alavetz fòrça endreches perdràn lors noms oficials dins la lenga autoctòna.
Aquela lei, defenduda per la presidenta d’Aragon, Luisa Fernanda Rudi, amb la conselhièra de l’ensenhament Dolores Serrat —que curiosament nasquèt en Catalonha e i visquèt quand èra petita—, es estada debatuda en una comission parlamentària pendent uèch meses, amb fòrça polemica: los partits de l’oposicion an quitat la comission per manca de consens.
L’aprobacion tan rapida de la lei contrasta amb l’encaminament de la precendenta Lei de las Lengas, promoguda pel govèrn socialista de Marcelino Iglesias, qu’aguèt besonh de uèch ans per venir lei, e mai s’èra ja prevista dins l’estatut d’autonomia aragonés, aprovat en 1996.
Se parla LAPAO dins lo parlament de Catalonha
Aquelas denominacions chocantas e ridiculas per l’aragonés e lo catalan son arribadas amb indignacion mas amb umor en Catalonha. Ièr lo deputat de la CUP, dins lo Parlament de Catalonha, demandèt permission per far son intervencion en LAPAO. Lo president de la Generalitat de Catalonha, Artur Mas, respondèt al deputat qu’aviá capitat d’o comprene tot.
D’un autre costat, trobam ja sus Internet lo sit de la Reiala Acadèmia de la Lenga LAPAO, qu’a fach un traductor automatic LAPAO-catalan, catalan-LAPAO. S’agís d’un obratge d’engenhariá lingüistica pas gaire complicat.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
D'aquela maniera lo "francés" devendriá lo "DAPFEGOFEIAA".
Mas si ! Qu'es evident, que vòu dire : lo "Dialecte de l'Airau dau País de França (ancian nom de l'actuala "Iscla de França") que s'Estandardizèt e se Generalizèt dins totei lei país d'Oui per devenir lo Francés Estandard e que s'Impausèt mai fòra de son Airau pròpri per leis Armas/ Anexions ("A" ò "A" a seleccionar segon lei cas istorics)".
Donca parlarem desenant per exemple dau "DAPFEGOFEIAA(/A) de França", "DAPFEGOFEIAA(/A) dau Quebec", "DAPFEGOFEIAA(/A) de Suïssa", ecc.
segons llegeixo al Nació Digital, el lapao existeix: és un dialecte que forma part del grup Naxi, una llengua amb uns 300 mil parlants que es parla, fonamentalment, a la Xina meridional. Quina feinada tindran els "aragonesos orientals" per parlar lapao!! (s'escriu amb pictogrames... caldrà veure si el govern aragonés subvencionarà l'adequació dels programes informàtics per poder escriure en lapao)
Aquí lo diccionari besierenc-pezanasenc:
CAMÈL: Polin
Tots los autres mots son los meteisses: ostal: ostal; mar: mar; montanha: montanha; colhonet: colhonet...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari