Actualitats
Bangladèsh aumentarà los salaris dels obrièrs del textil e lor permetrà de se sindicar
Lo govèrn de Bangladèsh aumentarà lo salari minim dels salariats del textil e permetrà la creacion de sindicats sens lo permés dels patrons.
Aquelas mesuras arriban après l’esfondrament d’una bastissa ont i aviá divèrsas usinas textilas, en causant la mòrt de mai de 1100 personas, la majoritat de femnas. S’agís dels salariats pièger pagats del Mond amb 38 dolars per mes.
Una comission e una propòsta de lei que lo Parlament deu aprovar
Çò qu’an prepausat es un emendament a la Lei del Trabalh de 2006 per que los obrièrs del textil se pòscan sindicar liurament; s’aumentarà lo salari minim, que comprendrà una assegurança medicala que la pagaràn los patrons. “La lei es estada aprovada pel govèrn, totara serà revisada pel Ministèri de las Leis e deurà èsser aprovada pel Parlament”, çò diguèt Tarek Zahirul, pòrtavotz del Ministèri dels Textils bengalin.
Lo govèrn es a far una comission amb de representants dels patrons de las usinas, de caps sindicals e de membres del govèrn que decidiràn las nòvas condicions salarialas. “La comission metrà tres meses a far sas recomandacions, mas l’aument del salari minim intrarà en vigor amb efièch retroactiu dempuèi lo 1r de mai”, çò expliquèt Zahirul.
Lo textil es un sector clau per l’economia del país pr’amor que representa 78% de las exportacions de Bangladèsh e emplega quatre milions de personas. Al delà, i pòrta de companhiás europèas.
Las revendicacions dels obrièrs
Una font anomima del Ministèri dels Textils bengalin a soslinhat, a l’agéncia de nòvas EFE, que los obrièrs demandan un salari minim de 102 dolars per mes. A l’ora d’ara se sap pas se se complirà.
De protèstas e aperaquí 150 usinas barradas
D’un autre costat, las autoritats barrèron diluns passat temporàriament aperaquí 150 usinas textilas dins lo districte industrial d’Ashulia, près de Dhaka, a causa de las protèstas dels obrièrs qu’exigisson d’auments salarials.
“Pendent los darrièrs jorns i a agut de protèstas violentas e s’es decidit de barrar los talhièrs d’Ashulia fins que la situacion revenga a la calma”, a explicat a l’agéncia de nòvas EFE una font que vòl demorar anonima. L’aplant de las usinas es de caractèr indefinit e pendent las protèstas los obrièrs recebràn pas cap de salari.
Fin de la recèrca de còrses
Mentretant, l’armada a anonciat que uèi se met fin a la recèrca de còrses entre los tarcums de la bastissa esfondrada. Lo resultat de la tragèdia es a l’ora d’ara de 1127 personas mòrtas e 2438 personas feridas.
Aquelas mesuras arriban après l’esfondrament d’una bastissa ont i aviá divèrsas usinas textilas, en causant la mòrt de mai de 1100 personas, la majoritat de femnas. S’agís dels salariats pièger pagats del Mond amb 38 dolars per mes.
Una comission e una propòsta de lei que lo Parlament deu aprovar
Çò qu’an prepausat es un emendament a la Lei del Trabalh de 2006 per que los obrièrs del textil se pòscan sindicar liurament; s’aumentarà lo salari minim, que comprendrà una assegurança medicala que la pagaràn los patrons. “La lei es estada aprovada pel govèrn, totara serà revisada pel Ministèri de las Leis e deurà èsser aprovada pel Parlament”, çò diguèt Tarek Zahirul, pòrtavotz del Ministèri dels Textils bengalin.
Lo govèrn es a far una comission amb de representants dels patrons de las usinas, de caps sindicals e de membres del govèrn que decidiràn las nòvas condicions salarialas. “La comission metrà tres meses a far sas recomandacions, mas l’aument del salari minim intrarà en vigor amb efièch retroactiu dempuèi lo 1r de mai”, çò expliquèt Zahirul.
Lo textil es un sector clau per l’economia del país pr’amor que representa 78% de las exportacions de Bangladèsh e emplega quatre milions de personas. Al delà, i pòrta de companhiás europèas.
Las revendicacions dels obrièrs
Una font anomima del Ministèri dels Textils bengalin a soslinhat, a l’agéncia de nòvas EFE, que los obrièrs demandan un salari minim de 102 dolars per mes. A l’ora d’ara se sap pas se se complirà.
De protèstas e aperaquí 150 usinas barradas
D’un autre costat, las autoritats barrèron diluns passat temporàriament aperaquí 150 usinas textilas dins lo districte industrial d’Ashulia, près de Dhaka, a causa de las protèstas dels obrièrs qu’exigisson d’auments salarials.
“Pendent los darrièrs jorns i a agut de protèstas violentas e s’es decidit de barrar los talhièrs d’Ashulia fins que la situacion revenga a la calma”, a explicat a l’agéncia de nòvas EFE una font que vòl demorar anonima. L’aplant de las usinas es de caractèr indefinit e pendent las protèstas los obrièrs recebràn pas cap de salari.
Fin de la recèrca de còrses
Mentretant, l’armada a anonciat que uèi se met fin a la recèrca de còrses entre los tarcums de la bastissa esfondrada. Lo resultat de la tragèdia es a l’ora d’ara de 1127 personas mòrtas e 2438 personas feridas.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
qu'es aquo, los tarcums, en principi, lei moits acabats en um,am an ges de plurau lo vielhum, lo femelam ? de catastrofa ansin fan que leis obriers e subretot leis obrieras se revoutan e exigisson de melhors salaris, de proteccion sociala e lei fruscas bon marcat o saran pas tant aici, qu'an descubèrt d'etiquetas francesas entre lei massames ! lo sacro-sant consomator, pamens , à la força de lo divinisare de vouguer que lei pretz totjorn que mai baissen, sarià pas un pauc copable ?
#1 dins la majoritat de diccionaris es acceptat "còs" e "còrs". Ça que la, lo plural de "còs" seriá "còsses" amb "ss", solide!
I a Còrses o de còses que son perduts al Bangla-Desh ?
Las omofonias son una causa pauc correntas en occitan, mas quora n'i a la populacion sabiá las corrigir.
Còrses de Corsega, e los còses (diccionari Per Noste, diccionari IEO-Sèrras) .... es pas exactament parier. ...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari