capçalera campanha

Actualitats

Las lengas minorizadas de l’Estat francés an demandat “l’asil cultural” a l’UNÈSCO

De representants de las comunautats lingüisticas minorizadas an denonciat simbolicament l’incompliment de la promessa de François Hollande de ratificar la Carta Europèa

| ELEN

Tèxte legit

De representants de las associacions de defensa de las lengas mal nomenadas regionalas, dins l’estat francés, s’acampèron ièr a 11h davant la sedença de l’UNÈSCO a París per demandar simbolicament “l’asil cultural” a aquela institucion de l’ÒNU. S’agís d’una responsa a l’actitud del govèrn socialista de François Hollande, qu’e mai s’en campanha prometèt que ratificariá la Carta Europèa de las Lengas Regionalas e Minoritàrias, a mostrat qu’a l’intencion d’o far pas.
 
Lo Collectiu del 31 de Març amassa fòrça organizacions e associacions de tot l’Exagòn, amb una fòrta preséncia occitana. Dins aquel sens, compren l’Institut d’Estudis Occitans (IEO), lo Felibritge, la Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (FÈLCO), entre plan d’autres. I son anats coordenats per lo Ret de l’Egalitat Lingüistica Europèa (European Language Equality Network, ELÈN). An demandat formalament a l’agéncia de l’ÒNU encargada de la cultura, l’educacion e lo multilingüisme que protegisca lors lengas de “la discriminacion sistematica que recebon de l’Estat francés”.
 
Tre 11h, cada lenga representada portèt “una delegacion compausada per un membre de la societat civila e un parlamentari o un elegit”, e davant lo sèti de l’UNÈSCO, se legiguèt lo tèxt oficial de la demanda d’asil cultural. L’ELÈN demandèt tanben una reünion amb la direccion de l’organisme internacional.
 
Las associacions justifican aquela mesura perque, malgrat las promessas socialistas pendent la campanha presidenciala, los darrièrs meses “los parlants de las lengas regionalas an remarcat una seguida de decisions governamentalas desfavorablas a lor transmission e a lor usatge dins la vida vidanta”. Per exemple, la Lei de Reforma de l’Escòla, presentada pel ministre de l’Educacion, Vincent Peillon, e que se debat aquestes jorns, evita en tot moment de mençonar la question.

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

manjacostel Mureth
3.

Òsca a los que son montats a Paris. Restaràn dabant l'istòria coma los "dabancièrs". Un autre còp trobaràn un autre biais de se far ausir. per far vergonha a n'aquel Estat donaire de leiçons , que se crei un lum de la democracia mondiala.
Mas que ne caldrà mai d'un butal encara, per lor far comprendre als Debre , Charasse , VGE, NS , e autres sòcis del fromatge respublican de l'empire papal, a los del Consèlh Constitucional , o a los de l'Academia d'Encausse per exemple , del CSA e autres francofonians comme M Serre , Onfray, Rocard , Melanchon, e tant d'autres jacobins que son los garrèls de la pensada liura ; los castrats de l'universalisme, los estequits geneticament modificats de l'umanisme, que la federacion França es venguda coma un trauc negre al mitan de la galaxia dels dreches fondamentals de l'òme..

  • 1
  • 0
casa
2.

Es la lei deis mèdias. Per faire parlar d'un eveniment, fau mai originau qu'una pichona protèsta davant un bastiment amb una bandaròla. Es pas per criticar aquelei que fan, mai malurosament siam a un punch monte fau cambiar de tactica, puèi que l'occitanisme es a perdre dempuèi d'annadas.

Per exemple, tot simplament, s'encadenar simbolicament au portau de l'Unesco a Paris.
Si d'elegits regionaus son encadenats au bastiment de l'Unesco, lo temps que lei pompièrs arriban, lei mèdias parisencs saràn aqui e la visibilitat mediatica serà assegurada en partida au mens.

  • 8
  • 0
Miquèl
1.

Òsca als valents que se'n anèron a París ièr ! Pecaire, se'n parla pas gaire dins los mèdias (fòra de d'unes mèdias bretons, occitans o alsacians). E aquí-dessús, aquò's pas una escasuda ... Lo mesprètz, tostemps ...

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article