capçalera campanha

Actualitats

Lo Forum de las Lengas de Tolosa es per una identitat nacionala francesa plurala

| spidermarrante

Los promotors de l’amassada insistisson que cal barrar lo debat lingüistic en fasent de França un estat “pluralista” e “democratic”. Lo Forum reclama que lo Mond aja una Declaracion dels Devers envèrs las Lengas e lo Lengatge.


Organizat pel Caireforc Cultural Naut Bernat (Carrefour Culturel Arnaud Bernard), lo Forum Mondial de las Lengas, amb sa 21a edicion, se debanarà a Tolosa lo 26 de mai. En seguissent lo modèl presentat dins las edicions precedentas, l’iniciativa a causit la Ciutat Mondina per i far enrasigar las “mai grandas conquistas de l’esperit uman, en tot ensajar, coma nos ensenha la civilizacion occitana, de far canelar de la tèrra las valors cosmopolitas”. Es dins aquel contèxt que cal soslinhar dos tèxtes: la Declaracion suls Devers envèrs las Lengas e lo Lengatge e la Proposicion de Nacionalizacion de las Lengas-Culturas de França.
 
Lo Forum d’ongan vòl èsser una invitacion per que totes los que parlen una lenga desparièra la pòscan far conéisser, dins un estand pròpri e en acòrdi amb la “definicion scientifica de çò qu’es una lenga (çò que parlan las personas), e en prenent en compte qu’existisson pas de soslengas, coma existisson pas tanpauc de sosòmes [...]. Se presenta las lengas en plan d’egalitat”, mai d’un centenat, segon los organizaires. Òm prevei de far de debats dins la plaça publica sus aquela tematica, e mai que i aja d’actes d’animacion e d’informacion populara pertot.
 
Los debats viraràn a l’entorn de doas questions, la primièra farà referéncia a las dichas “lengas aborigènas de França (o lengas indigènas o autoctònas)”, e la segonda se fixarà sus l’ensems de las lengas del Mond.
 
 
Una vision peculiara: las lengas desparièras del francés coma element de l’identitat nacionala francesa
 
Malgrat que los debats sián liures e que compten amb d’expèrts de tria (dont de representants politics e mai associatius), son a preparar lo terren amb l’explicacion de lor vejaire sus las relacions entre las “lengas aborigènas” e l’Estat francés. Aquelas lengas —çò ditz un tèxt que donaràn als participants del Forum— “an agut una importància considerabla dins lo bastiment de la lenga e la cultura francesas”. Sens prene en compte las autras lengas, çò dison los promotors del Forum, òm demòra desracinat del passat, de tal biais que tot gèst per las ignorar o las enebir es un acte antifrancés. Alavetz cal que siá necessari, per comprene e assumir plenament çò que son los franceses, que l’Educacion Nacionala e los autres servicis de l’Estat prengan la lenga coma un element fondamental, que se dobriscan a las lengas aborigènas, que las prèsen e las ensenhen. Es a dire que, segon lo vejaire del Caireforc Cultural Naut Bernat, aquelas lengas son constructrises de l’identitat plurala dels franceses.
 
L’educacion prepausada —çò considèran los promotors d’aquela pensada— menarà a una vertadièra descentralizacion culturala, serà una “invencion que fegondarà las arts, la recèrca, la vida comuna”. En consequéncia, çò pensan, se transformarà radicalament lo debat entre los partisans e los enemics de “las lengas dichas regionalas, un debat qu’a ja 150 ans e qu’empoisona los esperits amb lo desvolopament, dels dos costats, de mitologias nacionalistas e d’ideologias identitàrias, [çò que] frena lo nòstre bastiment d’una societat mai republicana, mai democratica, mai ecologica e racionalament pluralista”.
 
Los organizaires del Forum voldrián, de mai, que los participants prenguèsson consciéncia del besonh de completar la Declaracion Universala dels Dreches Umans amb una Declaracion dels Devers envèrs las Lengas e lo Lengatge. Perque cal desracinar —çò dison— las luchas etnicas, “en dotant la comunautat internacionala d’una arma juridica per las conténer”. Perque “aquelas luchas, qu’empoisonan las relacions entre los òmes dins lo Mond entièr, son la consequéncia de la negacion, mai o mens violenta segon las regions, d’identitats collectivas constituidas per las lengas e las culturas, dins lo sens mai prigond de la paraula”. Perque “çò que constituís la fòrça de la Declaracion Universala dels Dreches Umans, la consideracion que los individús preses isoladament de lors divèrsas apertenéncias (etnicas, lingüisticas, socialas, religiosas) per los tractar dins un plan d’egalitat dempuèi lo ponch de vista etic e de drech, es tanben sa feblesa: aquela Declaracion pòt pas agir al nivèl dels dreches collectius”.
 
 
Contrast amb la situacion politica actuala
 
Aquel agach pluralista dels convocants del Forum contrasta pro amb la realitat de las lengas non oficialas de França. Las associacions de defensa de las lengas minorizadas de la Republica Francesa manifestavan aquesta setmana a París e demandavan secors a l’UNÈSCO perque, de lor ponch de vista, l’executiu francés fa pas res en favor d’aquelas lengas. Entre d’autres ponches de friccion, i a lo desengatjament de París a ratificar la Carta Europèa de las Lengas, una promessa electorala de l’actual president francés, François Hollande.
 
Aquela concepcion particulara de la nacion francesa s’es desvolopada amb lo teorician Fèlix Marcèl Castanh e la revista Linha Imaginòt.
 
 
 

 
 
 
 

 
 
 
 
Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia.cat, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Aristida Somalh Trèba
9.

#8 La pensada nacionalista occitana es tant passada coma es passada que passida e que despassada la pensada nacionalista francesa, mai que mai lo nacionalisme exagonista ?

  • 0
  • 0
garric
8.

Aplicacion de la pensada de Castan elaborada al temps de las ideologias, e qu'es complètament passada, tan coma les pensadas regionalistas e nacionalistas de l'occitanisme...

  • 1
  • 2
iopi gojat Bisonors sota lo solelh
7.

Ont es lo limit de l'irreal ?

  • 4
  • 0
Terric Lausa Quilhan
6.

"identitat nacionala francesa plurala"?

Mon cul!

  • 5
  • 0
Jacme Tolosa
5.

Victor Capdet Montesinos comenta: D'acòrdi, cal èsser realistas.

Jacme respond : non es pas question de realisme, mas de desvolopament de las ignoranças. I a confusion entre ciutadanetat (juridic, vòt al parlament legitimista) e nacionalitat (antropologic, descripcion lingüistica e culturala de las populacions) ; libre de legir Cornelius Castoriadis «de la cité et des lois», edicion Le Seuil. Aquesta idèa es impossible de portar al debat dins aquel fòrum, la paraula i es censurada. La CGT espectacle ajuda pas per la democracia, ni per bastir un debat dubert e que totes ;los punt de vista fosquèssen presents. Aquel fòrum es una ipocrisia comunista de mai, coma en Corsega que son pas presents per la co-oficialitat de las lengas. Lo malastre es qu'aquesta linha ideologica amana las universitats de letras en Occitània, e frena a un bon professorat pels estudiants qu'an borsas del CR per ensenhar. Acarat a un problèma de l'ignorança de coma fonciona la societat fàcia a l'occitan, los professors son desarmat per aquela ideologia comunista del professorat de la lenga occitana.

  • 6
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article