Actualitats
A començat l’An d’Occitània a Lhèida (Catalonha)
La vila catalana festejarà ongan l’ochen centenari de la Batalha de Murèth e lo seten de la signatura de la Querimònia d’Aran
Lhèida viurà los meses que venon una seguida d’activitats restacadas a l’An d’Occitània, pr’amor qu’ongan se commemòra dos anniversaris importants: los 800 ans de la Batalha de Murèth (en setembre de 1213) e los 700 de la signatura de la Querimònia, un privilègi autrejat per Jaume II e que reconeissiá los dreches istorics de la Val d’Aran. A aqueles eveniments cal apondre los 500 ans del Tractat del Plan d’Arrem e lo 20n anniversari de la corsa Aran per sa Lengua.
Lo castèl de la vila aculhiguèt diluns passat la presentacion del programa dels actes, que començaràn en junh amb lo liurament dels setens prèmis Llanterna Digital, de la Mòstra de Cinèma Occitan.
Al delà, lo cicle de concèrts Concòrdia organizarà al començament de setembre un recital “A l’Occitana” per remembrar la tradicion dels trobadors. Totjorn en setembre, se presentarà lo numèro 38 de la revista Arts, amb un dorsièr monografic sus Occitània. Dins l’encastre de las Jornadas Europèas del Patrimòni, se promourà la vesita d’endreches istorics coma Fois, Tolosa, Carcassona, Montpelhièr, e plan d’autres que se restacan al Turon de la Ses Vièlha —lo puèg famós ont se quilha la catedrala vièlha de Lhèida—, al rei Pèire d’Aragon e al sieu filh Jaume I.
L’organizacion de l’An d’Occitània a tanplan previst d’apondre a la commemoracion qualque activitat economica mejançant la Fièra de Sant Miquèl: es una mòstra agricòla que se manten dempuèi l’epòca de Jaume I.
La presentacion de l’An d’Occitània foguèt presidida pel cònsol de Lhèida, Àngel Ros; lo cònsol de Vielha e deputat al Parlement de Catalonha, Àlex Mòga; lo senator e èx-sindic d’Aran, Paco Boya; lo deputat regional e responsable de la politica lingüistica d’Aquitània, Dàvid Grosclaude; lo director del Consòrci de la Catedrala Vièlha de Lhèida, Josep Tort; e lo director territorial de la Cultura del govèrn catalan a Lhèida, Josep Borrell; al delà i aviá de membres de la Cadièra d’Estudis Occitans de l’Universitat de Lhèida.
Lo castèl de la vila aculhiguèt diluns passat la presentacion del programa dels actes, que començaràn en junh amb lo liurament dels setens prèmis Llanterna Digital, de la Mòstra de Cinèma Occitan.
Al delà, lo cicle de concèrts Concòrdia organizarà al començament de setembre un recital “A l’Occitana” per remembrar la tradicion dels trobadors. Totjorn en setembre, se presentarà lo numèro 38 de la revista Arts, amb un dorsièr monografic sus Occitània. Dins l’encastre de las Jornadas Europèas del Patrimòni, se promourà la vesita d’endreches istorics coma Fois, Tolosa, Carcassona, Montpelhièr, e plan d’autres que se restacan al Turon de la Ses Vièlha —lo puèg famós ont se quilha la catedrala vièlha de Lhèida—, al rei Pèire d’Aragon e al sieu filh Jaume I.
L’organizacion de l’An d’Occitània a tanplan previst d’apondre a la commemoracion qualque activitat economica mejançant la Fièra de Sant Miquèl: es una mòstra agricòla que se manten dempuèi l’epòca de Jaume I.
La presentacion de l’An d’Occitània foguèt presidida pel cònsol de Lhèida, Àngel Ros; lo cònsol de Vielha e deputat al Parlement de Catalonha, Àlex Mòga; lo senator e èx-sindic d’Aran, Paco Boya; lo deputat regional e responsable de la politica lingüistica d’Aquitània, Dàvid Grosclaude; lo director del Consòrci de la Catedrala Vièlha de Lhèida, Josep Tort; e lo director territorial de la Cultura del govèrn catalan a Lhèida, Josep Borrell; al delà i aviá de membres de la Cadièra d’Estudis Occitans de l’Universitat de Lhèida.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Des de fa 800 anys que no estaven tan a prop catalans i occitans,tenim una gran oportunitat per crear la Europa que volem,mes unida que mai,, amb llibertat,igualtat i respecte per tots els pobles que hi viuen,les ganes D'Independència de Catalunya(amb majoria parlamentaria) també ha despertat sentiments a Occitània,penso que aixo es bo per tots,es la formula per immortalitzar les nostres culturals mil·lenàries que tan estimem, que tanta gent vol destruir , junts ho farem possible
"Se promourà la vesita d'endreches istorics coma Fois, Tolosa, Carcassona e Montpelhièr...". Que caleré precisar: e's tracta de l'an d'Occitània o de l'an de Lengadòc?
Aprèp Murèth, los Araneses se mainèron lèu de que de marrits vents començavan de bufar del nòrd e se virèron cap a un autre costat. Mentre Jaume II reconeissiá los dreches d'Aran, la familha Capet espotissiá la resta d'Occitània. Puta de ventòrla qu'arrèsta pas de bufar!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari