Actualitats
Eth Parlament de Catalonha qu’arreconeish eth dret ara autodeterminacion d’Aran
Eth Plen qu’arreconeish per unanimitat que s’agís d’ua realitat nacionau occitana e qu’a aprovat impulsar ua proposicion de toti es partits entà elaborar era Lei d’Aran
Eth Parlament de Catalonha qu’aprovèc ager dijaus peth maitin, per unanimitat, ua mocion de Convergéncia e Union (CiU) presentada peth deputat aranés Àlex Moga, qu’en declaracions a Jornalet se mostrèc satisfèt pera unanimitat dera votacion. “Aué ei ua data istorica”, çò diguec Moga qu’ahigie era sua volontat qu’era Lei d’Aran e siguesse premanida enguan qu’Aran celèbre eth setau centenari dera Querimònia.
Era mocion qu’impulse era ponéncia conjunta qu’elaborarà eth tèxte dera proposicion de lei sus eth regim especiau d’Aran.
Eth tèxte que sollicite tanben ath govèrn de trabalhar entà garentir ath Conselh Generau d’Aran pro de finançament entà exercir eth sòn autogovèrn.
Era mocion qu’arreconeish eth dret ara autodeterminacion d’Aran, era sua realitat nacionau occitana e que hè referéncia ar emparament, difusion, coneishença e usatge der occitan.
Toti es partits i votèren en favor. B’ei estonant eth vòte favorable deth Partit Popular (PP) e de Ciudatans (C’s) que non an volgut jamès arreconéisher era realitat nacionau catalana e eth sòn dret era autodeterminacion damb er argument que son contraris ara constitucion espanhòla.
Era majoritat de deputats qu’intervengueren e hèren un esfòrç entà parlar en aranés. Era deputada deth PP que parlèc en aranés, en catalan e en castelhan –en tot revendicar era oficialitat des tres lengües– e persutèc que parlaue “aranés” e non “aquerò que vosati nomentatz occitan nomentat aranés en Aran”.
Siguec convidada ath Plen ua delegacion deth govèrn d’Aran, formada peth Sindic d’Aran, Carlos Barrera; eth vicesindic, Luis Carlos Medina; e era conselhèra de Torisme, comèrç e consum, Anna Díaz. Aquera delegacion siguec arrecebuda dempús dera session pera Presidenta deth Parlament, Núria de Gispert. Ar acte tanben i assistiguèc Emílio Medan, baile de Les.
En Senat espanhòu
Deth sòn costat, dimèrcles passat eth Senat espanhòu qu’aprovaue ua mocion institucionau promoiguda peth senador aranés Francés Boya, qu’arreconeish era singularitat territoriau, istorica, culturau e politica dera Val d’Aran.
Ei eth prumèr viatge qu’ua institucion espanhòla e hè ua arreconeishença d’aguest tipe ara Val d’Aran.
Ferriòl Macip / Josèp M Milla
Era mocion qu’impulse era ponéncia conjunta qu’elaborarà eth tèxte dera proposicion de lei sus eth regim especiau d’Aran.
Eth tèxte que sollicite tanben ath govèrn de trabalhar entà garentir ath Conselh Generau d’Aran pro de finançament entà exercir eth sòn autogovèrn.
Era mocion qu’arreconeish eth dret ara autodeterminacion d’Aran, era sua realitat nacionau occitana e que hè referéncia ar emparament, difusion, coneishença e usatge der occitan.
Toti es partits i votèren en favor. B’ei estonant eth vòte favorable deth Partit Popular (PP) e de Ciudatans (C’s) que non an volgut jamès arreconéisher era realitat nacionau catalana e eth sòn dret era autodeterminacion damb er argument que son contraris ara constitucion espanhòla.
Era majoritat de deputats qu’intervengueren e hèren un esfòrç entà parlar en aranés. Era deputada deth PP que parlèc en aranés, en catalan e en castelhan –en tot revendicar era oficialitat des tres lengües– e persutèc que parlaue “aranés” e non “aquerò que vosati nomentatz occitan nomentat aranés en Aran”.
Siguec convidada ath Plen ua delegacion deth govèrn d’Aran, formada peth Sindic d’Aran, Carlos Barrera; eth vicesindic, Luis Carlos Medina; e era conselhèra de Torisme, comèrç e consum, Anna Díaz. Aquera delegacion siguec arrecebuda dempús dera session pera Presidenta deth Parlament, Núria de Gispert. Ar acte tanben i assistiguèc Emílio Medan, baile de Les.
En Senat espanhòu
Deth sòn costat, dimèrcles passat eth Senat espanhòu qu’aprovaue ua mocion institucionau promoiguda peth senador aranés Francés Boya, qu’arreconeish era singularitat territoriau, istorica, culturau e politica dera Val d’Aran.
Ei eth prumèr viatge qu’ua institucion espanhòla e hè ua arreconeishença d’aguest tipe ara Val d’Aran.
Ferriòl Macip / Josèp M Milla
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
No sé parlar/escriure aranés, però estant atent (ihavent-lo escoltat alguns cops al 3/24), no tinc gaire problemes per entendre el que dieu (agafat una mica amb pinces ;))
Els Aranesos, com a poble amb una identitat diferent a nosaltres, la vostra cultura i llengua, és totalment obvi i normal que volgueu decidir quin ha de ser el vostre futur i poder pactar amb qui volgueu. Més faltaria, jo com a català, us entenc i recolzaré al carrer quan parli amb la gent d'aquest tema (encara que no crec que trobi gent que s'oposi).
Si voleu tenir la vostra propia sobirania i treballar conjuntament amb Catalunya quan el resultat sigui beneficios per als 2,, ja sigui com a 2 estats diferenciats, o en un estat federat de 2, cap problema i si en cas de ser independents o intentar ser-ho, vosaltres us voleu desmarcar i preferir formar part d'espanya, doncs endavant, és la vostra decisió, simplement demanaria que feu el vostre referendum i el que la gent aranesa vulgui feu que es faci, no us arronseu mai ;)
Er hèt de que s'hagen metut d'acord toti, incloidi es deth PP e Ciutadans, me produís ua extranha sensacion, com se tot dieu volguesse que's aranesi fotèssem eth camp
#4 As rason Bourdon, n'i a que sabon pas legir. E se fas d'ironia, te disi pas!
Quant al PP, ne manca pas una per emmerdar los catalans. N'a res a fotre de l'aranés en defòra de cercar guirguilhs.
de segur, la SDF a mau capitat que s'ei acabat ambe la guerra mondial que sabèm. Mai au mens li avià pas aquela quantitat d'estats de Liliput a Gargantua, que fai que la votz del Tuvatu ambé sei 10 000 abitants vau aquela de la China que ne'n compta un milard tres cents milions ! au nom de l'egalitat, la destruccion de la rason, ambe aqueu consèu de seguritat que se neutraliza, siam encara luenh de la governança mondiala
#3 L'SDF n'estó pas tanpòc ua grana escaduda, parièr.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari