capçalera campanha

Actualitats

Lo Bascoat Nòrd a dich a París qu’a pas “brica de dobte” sus lo besonh d’una collectivitat territoriala

Manifestacion istorica a Baiona (Bas Ador), ont mai de 5000 bascos an demandat un estatut diferenciat pel Bascoat Nòrd. La marcha amassèt los sectors socials, entrepresarials e politics de partits bascos e franceses. Lo govèrn francés insistís que se prepausa pas ni un departament basco ni una collectivitat basca.


Aperaquí 5500 personas, segon de donadas del jornal Gara, participèron a una manifestacion dissabte a Baiona (Bas Ador) per reclamar de París la creacion d’una collectivitat territoriala pel Bascoat Nòrd. La manifestacion arribava amb un sosten sens precedents. Non solament los partits e los sindicats d’encastre nacional basco èran en favor de la reclamacion, mas tanben d’elegits locals dels dos principals partits franceses (lo PS e l’UMP). Atanben, la demanda d’una institucion nòrd-basca es aprovada per la Cambra de Comèrci e Indústria e per divèrsas coordinacions d’elegits.
 
A la marcha, segon lo jornal Deia, se legiguèt un manifèst en forma de letra adreiçada al president de la Republica Francesa, François Hollande. La missiva disiá que “lo Bascoat a pas brica de dobte, sap qu’a de besonh de la collectivitat territoriala amb estatut particular per respondre adeqüatament, dins lo perimètre adeqüat, als besonhs de la populacion”. La letra soslinhava la “legitimitat” del projècte per la “diversitat d’actors” que lo sostenon.
 
Los defensors d’una institucion per Iparralde —que prepausan mai o mens lo modèl de la collectivitat territoriala de Corsega— considèran que la nòva entitat deuriá aver de competéncias dins d’airals coma l’abitatge, lo transpòrt, l’agricultura, lo torisme, lo desvolopament economic, la cultura, la lenga e la cooperacion transfrontalièra.
 
En octòbre passat, lo ministre de l’Interior, Manuel Valls, escartèt la possibilitat de crear una entitat especifica pel Bascoat Nòrd. Dijòus passat, Valls insistiguèt que lo govèrn francés considèra pas la creacion ni d’un departament basco ni d’una collectivitat basca.
 
La collectivitat territoriala es prevista dins la constitucion francesa per aqueles territòris que se lor vòlga donar una cèrta autonomia administrativa. Las regions e los departaments son de collectivitats territorialas, mas tanben n’i a de sui generis.
 
A l’ora d’ara, lo Bascoat Nòrd se tròba integrat —amb los territòris occitans de Bearn e del Bas Ador— dins lo departament dels Pirenèus Atlantics, que fa partida de la region d’Aquitània, amb capitala a Bordèu.
 
 
 
 
 

 
 
 

Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia.cat, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article