capçalera campanha

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcLengadòc BasCorbièras

Renat Nelli e los musèus imaginaris del catarisme

L’arqueologia somiada d'en Renat Nelli

| Franc Bardòu

Se tendrà la cinquena Jornada Renat Nelli  lo dimenge 30 de junh de 2013 al Castèl de Boissas (Rasés). S’i tractarà de l’Arqueologia somaniada d’en Reant Nelli. S’agirà d’examinar, coma cada còp, dins un anar pluridisciplinari, “los musèus imaginaris del catarisme”, a partir del trabalh del poèta occitan, e de far atal la sintèsi de las descobèrtas subre aqueste sicut que ne faguèt somiar mai d’un.


A las 09h30 del matin, se farà l’encontre a l’Ostal de la Comuna de Boissas: Philippe Ramon, president de l’Associacion d’Estudis del Catarisme/Renat Nelli (AEC), actual proprietari del castèl, e nebòt de Renat Nelli, aculhirà lo public als costats d’en Francis Baron, cònsol de Boissas e de n’Hervé Baro, conselhièr general e vicepresident de la Comunautat de Comunas de la Region Lesinhanesa dita ”Corbières et Minervois” (païses de Menerbés e de Rasés, per partida).
 
10h00: Al castèl de Boissas, En Charles Peytavie , istorian medievista, especialista del catarisme, donarà conferéncia “René Nelli et les musées imaginaires du catharisme” (Renat Nelli e los musèus imaginaris del catarisme). En 1966, Renat Nelli publica son libre titolat Le Musée du catharisme (Lo musèu del Catarisme). Le projècte consistís a amassar dins un meteis obratge un repertòri dels objèctes “presumits catars o ressortissent a una tradicion catara”. E mai siá estat, lo contengut, pro sovent esmendat e pro largament invalidat, lo libre contunha de parlar  pro plan del sieu periòdi —entre la fin de las annadas 1950 e la debuta de las annadas 1970—  qu’a aquel moment, los cercaires se demandavan s’existisson encara de rèstas materialas de la religion de las Bonas Femnas e dels Bons Òmes, mentre que l’arqueologia medievala occitana n’èra encara tot bèl just a borronar. Entre pivèlament e prudéncia intellectuala, veirem cossí Renat Nelli intègra l’evolucion de la percepcion per l’arqueologia del catarisme et de la guèrra de conquista dita “Crosada contra los Albigeses”. Veirem tanben cossí l’escrivan e lo poèta resistís a las revelacions scientificas per i salvar l’exaltacion de l’arma — L’Arma de Vetat, çò diguèt el. 
 
Seguirà una segonda intervencion de las preciosas, titolada: “René Nelli, Fernand Niel et l’archéologie de Montségur” (Renat Nelli, Fernand Niel e l’arqueològ de Montsegur). Quò serà l’expausat d’en Michel Roquebert, istorian, especialista del catarisme e president d’onor de l’AEC. L’intervenent, alara jornalista a La Dépêche du Midi, es estat lo testimòni privilegiat de las primièras recèrcas de Fernand Niel a Montsegur. Tornarem amb aqueste expausat, subre las relacions entre Renat Nelli e Fernand Niel, e Michel Roquebert contarà cossí Nelli se clinèt subre las teorias qu’alestissiá Niel subre la basa de sos relevats arquitecturals d’un castèl de Montsegur ”temple e fortalesa dels catars d’Occitània”.
 
Per clavar la matinada, una tresena intervencion traitarà de “La figure de l’archéologue dans deux poèmes de René Nelli” (La figura de l’arqueologia dins dos poemas de Renat Nelli). Aquò constituïrà l’intervencion de Franc Bardòu, escrivan e ensagista, especialista de l’òbra de Renat Nelli. Dins dos poèmas tipics del movement subrerealista miègterranèu, tirats dels sieus dos primièrs recuèlhs bilengas, Renat Nelli jòguèt amb l’imatge d’un arqueològue, per personificar aicí la quista d’un temps vertical, espirital, mas, endacòm mai, per, al contrari, figurar l’embarrament dins lo temps orizontal, lo del “mond de la mesclanha”, mentre que l’Amor, e donc la femna, nos fan cabussar, coma unas divas anticas, dins la verticalitat transcarnala del  Ben e de l’Èsser Suprèm. 
 
12h30: Una taulejada se tendrà a la sala de l’anciana escòla del vilatge. I participaràn sonque los qu’i seràn estats mercats. 
 
14h30: Al castèl de Boissas, encara, en Jean Guilaine, arqueològ e preïstorian, membre de l’Institut Acadèmia de las Inscripcions et Belas Letras, nos parlarà de “René Nelli et l’archéologie” (Renat Nelli e l’arqueologia). Apevat a sos remembres, Jean Guilaine tornarà subre la dileccion del sieu amic Renat Nelli per l’arqueologia preïstorica e antica. Evocarà tanben sas descobèrtas, faitas a partir de 1954, près de Boissas, a l’entorn de la tomba megalitica de Clòt de l’Òste, e l’importança que prenon aqueste monument, e mai umil, e lo sieu mobilièr, dins lo contèxte neolitic dels païses d’Aude e de Rasés. A aiceste subjècte, nos dirà çò que s’autorizan a pensar los scientifics actuals de la descobèrta d’una “Diva-maire” o “Vènus” del Clòt de L’Òste.
 
15h30: Los participants partiràn donc pel Clòt de l’Òste. S’organizarà un regropament dels participants amb un minimum d’autòs. Accedir a la tomba megalitica non presenta dificultats particularas. S’aparcaràn las autos a ras del sit e se marcharà sonque cinc minutas. Ça que la, cauçaduras de marcha seràn son recomandadas. La vesita del sit, l’animaràn Jean Guilaine, Charles Peytavie e Franc Bardòu.
 
La cinquena jornada s’acabarà a l’entorn de 16h30. Per vos inscriure, contactatz l’AEC-Renat Nelli.



FB

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Gerard Joan Barceló Pèiralata
1.

Tras qu'interessant, òsca, mai atencion ai cauquilhas : *somaniada, "Reant au començament de l'article, * seràn son a la fin...

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article