Lo “Comitat Consultatiu Per la Promocion de las Lengas Regionalas e de la Pluralitat Lingüistica Intèrna” balharà las siás conclusions a la ministra francesa de la cultura Aurélie Filipetti, aqueste 15 de julhet.
Lo comitat aurà trabalhat prèstament, ja que foguèt creat al mes de març.
Interrogat per Jornalet sul nombre e las datas de las sesilhas de trabalh del comitat, e mai sul contengut d’aquelas sesilhas, lo servici de premsa del ministèri de la cultura refusèt de los transmetre al motiu que son pas “comunicables a l’exterior”.
Aquel comitat se compausa d’11 sòcis:
– 4 elegits:
– Frédérique Espagnac, senatritz (PS)
– David Grosclaude, conselhièr regional (Partit Occitan)
– Jacques Legendre, senator (UMP)
– Paul Molac, deputat (Union Démocratique Bretonne)
– David Grosclaude, conselhièr regional (Partit Occitan)
– Jacques Legendre, senator (UMP)
– Paul Molac, deputat (Union Démocratique Bretonne)
– 3 lingüistas:
– Louis-Jean Calvet (Universitat d’Ais-Marselha)
– Georges Daniel Véronique (Universitat d’Ais-Marselha)
– Henriette Walter (lingüista e escriveira)
– Georges Daniel Véronique (Universitat d’Ais-Marselha)
– Henriette Walter (lingüista e escriveira)
– 2 juristas:
– Marie-Anne Cohendet (constitucionalista, Universitat de París 1)
– Ferdinand Melin-Soucramanien (jurista, Universitat de Bordèu)
– Ferdinand Melin-Soucramanien (jurista, Universitat de Bordèu)
– 1 administrator
– Abraham Bengio (director del servici cultural d’un conselh regional)
Es presidit per Rémi Caron, que la siá formacion iniciala èra engenhaire en sciéncias geograficas. Es ara un naut foncionari de l’estat francés. Foguèt prefècte pendent mai d’una annada.
Interrogat tanben sul finançament mes a disposicion del comitat, lo ministèri respondèt “qu’a pas donat luòc a cap de despensas levat los còstes de desplaçament”. Sens cap de budget per poder comandar per exemple d’estatisticas o d’expertesas, o anar veire cossí aquela question es gerida dins d’autres estats europèus e se n’inspirar, lo comitat s’es degut acontentar de la sola competéncia dels sieus sòcis.
Demòra encara a esperar qualques jorns per poder descobrir aquelas conclusions. Çò que ja se pòt dire, coma las solucions constitucionalas e legislativas son estadas rambadas pel govèrn, es que las proposicions poiràn pas èsser qu’administrativas. De mai, la subrerepresentacion de l’aparelh d’estat dins aquel comitat e lo perfil del sieu president daissan pauc d’espèr que i aja cap de cambiament marcat. E fin finala, quinas que sián las recomandacions del comitat, per fin que vengan una realitat, caldrà que sián mesas en practica per las autoritats de l’estat, segon sa sola volontat.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
e i a un quicòm d'esperar de l'Estat jacobin e republican francés ?
E i a pas un nom mai simple per aquel daquòs ?
bon, aurà ren costat, a levat quauquei fres risibles de desplaçaments, es ja quauquaren, la maniquarià de l'estat es impressionanta, tota poderosa que deten sa propi veritat ontologica e testimonia de son existènça en se substituïssent au problèma que dèu resolvre e dau mai i aurà de participants dau mens n'i aurà una solucion concreta, mau aurà fach de bon trabalh ! e te jugan mai la comèdia dau secret, coma la justicia !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari