Actualitats
Jòia e malfisança en Croàcia per l’intrada del país dins l’UE
Lo 1r de julhet passat Croàcia venguèt lo sòci numèro 28 de l’Union Europèa (UE), vint e dos ans après son independéncia. Un espectacle de lum e de musica fasiá la benvenguda al país eslau a mièjanuèch, a Zagrèb; e una ceremònia foguèt presidida pels elegits croats, per mai de 200 elegits estrangièrs e mai per la copola de l’UE amb Herman van Rompuy coma president del Conselh Europèu e José Manuel Durão Barroso coma cap de la Comission Europèa. De milièrs de personas s’acampavan sus la Plaça Ban Jelačić per seguir la ceremònia que ne festejava l’eveniment. S’agís del primièr país que ven sòci de l’UE dempuèi la crisi economica que gangassa l’Union de 2008 enlà.
Un còp que Barroso afirmèt que lo país a fach un “cambiament enòrme” e qu’es una “democracia plena” après las reformas exigidas per Brussèlas, diguèt als croats que son tornats “a lor luòc adeqüat, al còr d’Euròpa”. Del sieu costat, Van Rompuy soslinhèt que l’UE basa sa fòrça en la solidaritat e l’unitat tant “dins los tempses bons coma dins los tempses marrits”. “Benvenguts a l’ostal”, çò apondèt lo president del Parlament Europèu, Martin Schulz, davant la multitud euforica.
Lo primièr ministre croat, Zoran Milanović, parlèt d’una “nuèch istorica” e anoncièt que dona “la man als païses de la region per que compliscan los critèris europèus tanlèu coma serà possible”.
Croàcia es intrada dins l’UE en avent fach las òbras: a liurat los criminals de guèrra que lo Tribunal Penal Internacional per l’èx-Iogoslavia li demandava, a professionalizat l’armada e, çò mai important, malgrat la crisi economica que patís, presenta de credencialas economicas fòrça acceptablas.
Malfisança
Las aliganças europèas de Croàcia long del sègle XX son pas una rason de fiertat per l’istòria del país. La memòria de vièlhs paches amb los regims nazi e stalinista es encara dins la memòria del pòble croat, que se malfisa de l’intrada dins l’UE. A tot aquò cal apondre que Croàcia es intrada dins l’UE amb lo taus mai bas del produch interior brut (PIB) de tota l’Union. Son PIB per persona es equivalent a 61% del PIB per persona mejan dels autres 27 estats de l’UE, just en dessús de Romania (49%) e de Bulgaria (47%), segon las donadas d’Eurostat. En mai d’aquò, lo país es intrat dins l’UE amb un taus de caumatge naut, qu’en abril de 2013 èra de 18,1%.
Suls rets socials coma Facebook o Twitter, los comentaris positius venián solament dels mèdias e dels politicians del país, e qualques jorns abans l’adesion, lo ret èra confle de comentaris que parlavan del futur de Croàcia dins l’UE amb sarcasme e scepticisme.
L’enjòc de Croàcia
Croàcia es sul camin de la tradicion balcanica e de l’Euròpa mediterranèa. La frontièra mediterranèa en Ístria evoluciona dins l’emocion de levar las frontièras amb Itàlia e Eslovènia, e mai se lo país pòt téner una vision conservatritz davant l’UE, promoguda per la paur de pèrdre de competitivitat davant los estats vesins, mai fòrts culturalament e economicament.
D’autras regions del país afrontan un enjòc encara pus grand. Mens desvolopadas economicament, an paur de la liura intrada dels produches austrians e alemands, perque aquò obligarà de reformular lo sector primari en produches coma lo lach o lo vin.
Alavetz, Croàcia e l’UE an un long camin cap a la compreneson e la creissença mutualas, que serà interessant de seguir, en vesent lo bas percentatge de participacion a las eleccions europèas de fa qualques meses, ont votèron solament aperaquí 30% dels ciutadans.
Catalonha es contenta
Per contra, Catalonha es plan contenta amb l’intada de Croàcia dins l’UE. Lo messatge del president croat, Ivo Josipović, saludant en catalan quand parlava de las relacions istoricas entre Catalonha e Croàcia, foguèt aculhit amb jòia als Païses Catalans.
Al delà, “l’incorporacion de Croàcia coma membre de plen drech nos fa remembrar que la construccion d’Euròpa es pas un afar de grands o petits, mas de volontat d’èsser”, çò diguèt lo president de la Generalitat de Catalonha, Artur Mas, en se referissent a la revendicacion del drech de decidir dels catalans per far un referendum sus l’independéncia del país.
Un còp que Barroso afirmèt que lo país a fach un “cambiament enòrme” e qu’es una “democracia plena” après las reformas exigidas per Brussèlas, diguèt als croats que son tornats “a lor luòc adeqüat, al còr d’Euròpa”. Del sieu costat, Van Rompuy soslinhèt que l’UE basa sa fòrça en la solidaritat e l’unitat tant “dins los tempses bons coma dins los tempses marrits”. “Benvenguts a l’ostal”, çò apondèt lo president del Parlament Europèu, Martin Schulz, davant la multitud euforica.
Lo primièr ministre croat, Zoran Milanović, parlèt d’una “nuèch istorica” e anoncièt que dona “la man als païses de la region per que compliscan los critèris europèus tanlèu coma serà possible”.
Croàcia es intrada dins l’UE en avent fach las òbras: a liurat los criminals de guèrra que lo Tribunal Penal Internacional per l’èx-Iogoslavia li demandava, a professionalizat l’armada e, çò mai important, malgrat la crisi economica que patís, presenta de credencialas economicas fòrça acceptablas.
Malfisança
Las aliganças europèas de Croàcia long del sègle XX son pas una rason de fiertat per l’istòria del país. La memòria de vièlhs paches amb los regims nazi e stalinista es encara dins la memòria del pòble croat, que se malfisa de l’intrada dins l’UE. A tot aquò cal apondre que Croàcia es intrada dins l’UE amb lo taus mai bas del produch interior brut (PIB) de tota l’Union. Son PIB per persona es equivalent a 61% del PIB per persona mejan dels autres 27 estats de l’UE, just en dessús de Romania (49%) e de Bulgaria (47%), segon las donadas d’Eurostat. En mai d’aquò, lo país es intrat dins l’UE amb un taus de caumatge naut, qu’en abril de 2013 èra de 18,1%.
Suls rets socials coma Facebook o Twitter, los comentaris positius venián solament dels mèdias e dels politicians del país, e qualques jorns abans l’adesion, lo ret èra confle de comentaris que parlavan del futur de Croàcia dins l’UE amb sarcasme e scepticisme.
L’enjòc de Croàcia
Croàcia es sul camin de la tradicion balcanica e de l’Euròpa mediterranèa. La frontièra mediterranèa en Ístria evoluciona dins l’emocion de levar las frontièras amb Itàlia e Eslovènia, e mai se lo país pòt téner una vision conservatritz davant l’UE, promoguda per la paur de pèrdre de competitivitat davant los estats vesins, mai fòrts culturalament e economicament.
D’autras regions del país afrontan un enjòc encara pus grand. Mens desvolopadas economicament, an paur de la liura intrada dels produches austrians e alemands, perque aquò obligarà de reformular lo sector primari en produches coma lo lach o lo vin.
Alavetz, Croàcia e l’UE an un long camin cap a la compreneson e la creissença mutualas, que serà interessant de seguir, en vesent lo bas percentatge de participacion a las eleccions europèas de fa qualques meses, ont votèron solament aperaquí 30% dels ciutadans.
Catalonha es contenta
Per contra, Catalonha es plan contenta amb l’intada de Croàcia dins l’UE. Lo messatge del president croat, Ivo Josipović, saludant en catalan quand parlava de las relacions istoricas entre Catalonha e Croàcia, foguèt aculhit amb jòia als Païses Catalans.
Al delà, “l’incorporacion de Croàcia coma membre de plen drech nos fa remembrar que la construccion d’Euròpa es pas un afar de grands o petits, mas de volontat d’èsser”, çò diguèt lo president de la Generalitat de Catalonha, Artur Mas, en se referissent a la revendicacion del drech de decidir dels catalans per far un referendum sus l’independéncia del país.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari